Determinacions sobre sòl urbà amb urbanització no consolidada (article 2)
La llei d’Urbanisme (12/2017) estableix que els ajuntaments havien de modificar, en un any, el planejament general perquè aquells terrenys fins llavors classificats com a urbans que no disposin de serveis urbanístics bàsics (xarxa viària, abastiment d’aigua, subministrament elèctric, etc.) passin a tenir condició de sòl urbà sense urbanització consolidada.
Com que ha transcorregut aquest termini, s’estableix que els consells insulars han d’assumir la potestat d’alteració del planejament abans del 31 de desembre del 2021 en aquells casos en els quals els municipis no hagin iniciat l’adaptació. Els consells podran conferir una nova ordenació dels terrenys mantenint la condició de sòl urbà sense urbanització consolidada, sigui per conferir-los una nova classificació com a sòl urbanitzable o rústic.
En cas que s’esgoti aquest termini i els consells no hagin exercit aquesta potestat, serà el Govern qui assumirà la potestat d’aprovar el corresponent instrument d’ordenació abans del 31 de desembre del 2022.
Queden suspeses les tramitacions i aprovacions de plans de desenvolupament i d'instruments de gestió, així com l'atorgament de tota classe d'autoritzacions i llicències urbanístiques en aquestes àrees fins a l'aprovació definitiva d’aquestes adaptacions.
Reclassificació de sòl urbanitzable (article 3)
Queden automàticament classificats com a sòl rústic comú els terrenys següents:
Terrenys classificats com a sòl urbanitzable no programat, amb vigència superior a vuit anys, que no haguessin aprovat inicialment el Programa d'Actuació Urbanística abans de l'entrada en vigor de la Llei d’Urbanisme (12/2017).
Terrenys classificats com a sòl urbanitzable o apte per a la urbanització, destinats a ús resdiencial, turístic o mixt, que en el moment d’entrada en vigor d’aquest Decret llei compleixin que: (i) el plantejament general municipal on s’han previst no estigui adaptat al PTI; (ii) que no s'hi hagi iniciat l'actuació material de nova urbanització a l'empara dels instruments de planejament i d'execució previstos en la legislació urbanística; i (iii) que ja hagin vençut qualsevol dels terminis que, a efectes de legitimar o fer efectiva l'execució de l'esmentada actuació, estiguin prevists en els instruments de planejament, general o de detall, o en el projecte d'urbanització, per causes no imputables a l'Administració.
S’estableixen una sèrie d’excepcions per a aquells sòls que ja estiguin inclosos a convenis urbanístics signats o inclosos en l'àmbit d'un pla parcial o projecte d'urbanització en tramitació.
Les reclassificacions previstes per l’article 3 no donen lloc a indemnitzacions.
Condicions d’ordenació del sòl rústic (Capítol III)
No es podran ubicar nous habitatges unifamiliars aïllats en terrenys que pateixin risc d’erosió, esllavissada, incendi i inundació tret que estiguin vinculades a explotacions agroopecuàries.
Sempre que l’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic no estigui prohibit, es seguiran els paràmetres edificatoris següents:
La superfície construïble màxima no pot superar l’1% de la parcel·la (en Xarxa Natura 2000 i ARIPs) o l’1,5% en la resta de categories de sòl rústic.
L’edificació i resta d’elements constructius no podrà superar l’1,5% de la parcel·la (en Xarxa Natura 2000 i ARIPs) o el 2% en la resta de categories de sòl rústic.
El volum màxim del conjunt de l’edificació no podrà superar mai el 900 m3.
Els plantejament territorial o urbanístic podran fixar paràmetres més restrictius.
Les noves edificacions i les reformes integrals en sòl rústic hauran d’incloure un projecte tècnic que reculli totes les mesures d’integració paisatgística i ambiental que hauran de tendir a:
Recuperar i mantenir la totalitat dels terrenys en bon estat segons les seves característiques naturals, en particular, mantenir la massa boscosa en condicions que minimitzi l'extensió d'incendis forestals i de forma que no perjudiqui les espècies protegides que s'hagin de preservar i, en zones agrícoles, mantenir els cultius tradicionals i les plantacions fruiteres o, en altre cas, mantenir l'explotació agrària existent.
Recuperar i mantenir tots els elements de valor etnogràfic o cultural existents a la finca, com és el cas de marges, parets o altres elements de pedra seca.
Eliminar els elements de tancament construïts sense seguir els sistemes i materials tradicionals de l'illa de què es tracti.
Reduir l'impacte de l'edificació sobre el cel nocturn.
Els tancaments de les finques i edificacions només es podran fer amb acabats tradicionals o bé amb tanques que permetin el pas de la fauna.
Els projectes de construcció en edificacions de sòl rústic, tret de les vinculades a explotacions agropecuàries, hauran de preveure la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació de la finca.
L’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic no pot donar lloc a la construcció de més d’una piscina per finca, la qual no podrà superar els 35m2 de superfície ni el 60m3 de volum.
Les previsions d’aquest capítol no seran aplicables a Eivissa ni Formentera perquè la revisió del seu Pla Territorial ha estat revisat fa menys de dos anys.
Altres disposicions
S’introdueix una modificació a la llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental en el sentit que les modificacions puntuals dels plans rectors d'ús i gestió dels espais naturals protegits i dels plans de gestió Natura 2000 podran acollir-se a la tramitació simplificada prevista a l’article 9.4 d’aquesta llei (DF1).
Es modifica l’article 6 del Decret llei 8/2020, que establia un procediment urbanístic extraordinari per a l’ordenació de sistemes generals d’infraestructures i equipaments per a la implantació d’activitats de recollida municipal de residus (punts verds). D’aquesta manera, s’exclou d’aquest procediment les instal·lacions destinades a la construcció, reparació, emmagatzematge i manteniment d’embarcacions (DF2).
Resum del Decret llei 11/2020.
Els que incompleixin aquesta obligació podran ser sancionats amb multes de fins a 100 euros.