Qui som?

MÉS per Menorca és un PARTIT POLÍTIC de l'àmbit menorquí d'ideologia menorquinista, sobiranista, ecologista i d'esquerres. El projecte MÉS per Menorca es donà a conèixer el juliol de 2014 amb el manifest "Un futur millor és a les nostres mans". Actualment compta amb més de 500 adherits i amb el suport de quatre formacions polítiques: PSM Més per Menorca, Esquerra Republicana de Menorca, Iniciativa Verds Menorca i Equo.

Som una organització assembleària on conflueixen per igual persones independents iless formacions que li donen supor, amb l’objectiu d’una Menorca més verda, més justa i més sobirana. Per tant, defensam:

  • Els drets polítics del poble de Menorca com a subjecte sobirà que pugui decidir sobre tot el que afecta a l’illa;
  • Una economia social al servei de les persones que garanteixi equitat i igualtat;
  • El respecte i la igualtat d’oportunitats de totes les persones, amb independència del seu origen, del seu gènere i orientació sexual;
  • La sostenibilitat territorial perquè nosaltres i els nostres descendents puguem gaudir de la Menorca que estimam;
  • La llengua i la cultura pròpies de Menorca com a element fonamental d’identificació col·lectiva i cohesió social;
  • El republicanisme, com a model social de cohesió, transparència i d’aprofundiment democràtic.

MÉS per Menorca es presentà a les eleccions del 24 de maig de 2015 al Consell Insular de Menorca i al Parlament de les Illes Balears per la circumscripció de Menorca, també donà suport a les diferents candidatures municipals que es presentaren als municipis de l’illa; ARA MAÓ (Maó), SOM es Castell (es Castell), Volem sant Lluis (sant Lluis), Junts per Lô (Alaior), l’Entesa (es Mercadal i Ferreries) i PSM – Més per Menorca (Ciutadella).

Un poc d’història:

Primeres assemblees

Les primeres assemblees de MÉS per Menorca serviren per posar les bases de l'organització: es va debatre l'ideari polític i ètic de la formació, les bases de funcionament i el calendari i reglament per al procés de primàries. A més, es va elegir un “grup motor” encarregat de l'elaboració de diferents documents i de coordinar les primàries. S'acordà que MÉS per Menorca es presentàs a les eleccions del 2015 com una coalició de partits, la fórmula jurídica que més s'ajustà en aquell moment a la formació. El 2018 es va transformar en partit polític i va emprar aquesta fórmula per a concórrer a les eleccions del 2019. Tot i això, MÉS per Menorca no està format tan sols per partits polítics sinó també per persones independents (adherits).

A la quarta assemblea es presentà el primer esborrany del Document de Compromís Ètic, i un codi ètic. La versió definitiva d'aquest codi fou aprovada més endavant per l'assemblea. D'aquesta Assemblea sorgí també un equip encarregat de donar forma de programa a totes les propostes que els adherits havien fet arribar per via telemàtica.

A la cinquena assemblea es ratificà el procés de primàries i es donaren a conèixer els candidats i lemes de campanya: "Ja és ben hora!" i "Menorca MÉS que mai".

El primer esborrany de programa electoral fou presentat a la sisena assemblea. Altres punts secundaris d'aquesta assemblea foren l'aprovació definitiva del pressupost de la campanya o del Document de Compromís Ètic.

Primàries

El procés de primàries de MÉS per Menorca per elegir els candidats per a les eleccions autonòmiques de 2015 es dividí en dues fases tal com estipulava el reglament i el calendari aprovat a la segona assemblea.

La primera fase tingué per objecte l'elecció de les persones que encapçalaren les llistes. Es presentà un únic candidat a cada llista: Joan Manel Martí i Llufriu pel Parlament i Maite Salord i Ripoll pel Consell. El procés fou obert a la ciutadania. L'elecció dels candidats tingué lloc del dos al quatre de gener telemàticament i dia quatre presencialment.

La segona fase de primàries serví per confeccionar els llocs restants de les llistes electorals. El termini per presentar candidatures s'obrí el 19 de gener i es tancà el 4 de març i en total es presentaren 13 persones (sis dones i set homes) per a formar la llista presentada al Consell i 14 (sis dones i vuit homes) al Parlament. Per a ambdues llistes eren necessaris 12 candidats (a més del cap de llista) i un mínim de 3 suplents, per la qual cosa el nombre de candidats presentats són suficients per omplir fins i tot, els primers llocs de suplents. A més, les llistes s'elaboraren assegurant la paritat de gènere tal com estableix la legislació electoral de les Balears.

Es va poder votar de forma presencial el dia 15 de març i via correu electrònic des dos dies abans. Dia 16 de març es feren públics els resultats provisionals, les llistes quedaren de la següent manera:

 

Consell de Menorca

 

       

Parlament de les Illes Balears        

 

 

1    

Maite Salord                          

1

Joan Manel Martí

 

2

Miquel Maria

2

Patricia Font

 

3

Maria Sellarès

3

Josep Castells

 

4

Miquel Preto

4

Raquel Marquès

 

5

Margarida Vinent

5

Josep Foguet

 

6

Manuel Lora

6

Laia Obrador

 

7

Clàudia Pons

7

Antoni Moll

 

8

Damià Moll

8

Sandra Galmés

 

9

Magdalena Cardona

9

Oscar Garcia

 

10

Francesc Pons

10

Leonor Berja

 

11

Maite Pons

11

Carlos Nicobara

 

12

Ramon Rosselló

12

Mariona Riera

 

13

Carme Rocamora

13

Pedro Medina

 

S1

Simó Ferrando

S1

Judith Aisa

 

S2

Begoña Oquiñena

S2

Nicolau Palliser

 

S3

Sergi Marí

S3

Maria Pilar Vinent

 

 

Territori MÉS que mai i Cultura MÉS que mai

Els candidats al Consell i Parlament de MÉS per Menorca iniciaren aquestes dues campanyes amb l'objectiu de reafirmar el compromís, amb el territori “Territori MÉS que mai” i la cultura “Cultura MÉS que mai”, de MÉS per Menorca mitjançant fotografies amb la naturalesa i motius culturals respectivament. Es convidà qualsevol persona a participar en les campanyes.

Eleccions autonòmiques i municipals 24 de maig de 2015

Les eleccions autonòmiques de 2015, que donaren lloc a l'inici de la IX legislatura del Parlament de les Illes Balears, es van celebrar el 24 de maig de 2015, en el marc de les Eleccions autonòmiques d'Espanya de 2015. Els comicis donaren els següents resultats:

 

PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

Partit

Vots

%

 Escons

Dif.

Partit Popular (PP)

121.981

     28,50

20

-15

Partit Socialista Illes Balears (PSIB-PSOE)  

81.073

18,94

14

-4

Podem (PODEM)

62.868

14,69

10

+10

MÉS per Mallorca (MÉS)

59.069

13,80

6

+2

Proposta per les Illes (El PI)

34.060

7,96

3

+3

Més per Menorca (MpM)

6.568

1,53

3

+2

Ciudadanos (C's)

25.317

5,92

2

+2

Gent per Formentera + PSIB (GxF + PSIB)

2.005

0,47

1

 

Altres candidatures

27.002

6,31

   

 

CONSELL DE MENORCA

Partit

Vots

%

Escons

Dif.

Partit Popular (PP)

11.780

    31,78

5

-3

Partit Socialista Illes Balears (PSIB-PSOE)

8.340

  22,50

3

-1

MÉS Per Menorca (MpM)

6.993

18,86

3

+2 abans (PSM-EN)

Podemos (PODEM)

4.680

12,46

2

+2

Ciutadans de Menorca - U.P.C.M)

1.861

5,19

   

Esquerra de Menorca-EU (EM-EU)

1.520

4,10

   

Proposta per les Illes (EL PI)

1.103

2,98

 

abans Unió Menorquina (UMe)

 

Així doncs, MÉS per Menorca obtingué 6.993 per al Consell Insular de Menorca i 6.568 per al Parlament, fet que li permeté obtenir 3 representants a cada institució. Aquests resultats són millors que els que havien obtingut en eleccions anteriors els partits que formen MÉS per Menorca. A més, aquests resultats permeten a MÉS per Menorca constituir el primer grup parlamentari exclusivament menorquí de la història al Parlament de les Illes Balears.

Consell Insular

Una volta celebrades les eleccions, les tres formacions progressistes que obtingueren representació a la màxima institució menorquina (PSIB-PSOE, MÉS per Menorca i PODEMos Menorca), iniciaren unes negociacions per tal de poder formar un govern tripartit. El principal escull del procés de negociació fou la presidència del Consell. La candidata del PSOE, Susana Mora reclamà la presidència argumentant que era la candidata de la llista més votada de les tres. Tot i això, Podem es negà a entrar a un govern presidit pel PSOE, i es mostrà partidari de la presidència de la candidata de MÉS per Menorca, Maite Salord. Des de MÉS per Menorca es defensà la formació d'un govern integrat per les tres formacions (8 consellers electes) i presidit per una persona de consens, de tal manera que la persona que presidís el govern no fos un obstacle per a la seva formació.

Finalment s'optà per una fórmula que va satisfer mínimament a totes formacions: un govern integrat pels vuit consellers de les tres formacions i amb presidència compartida, és a dir, presidit per l'ecosobiranista Maite Salord des de 2015 a 2017 i per Susana Mora de 2017 a 2019.

Així, Maite Salord esdevingué presidenta del Consell Insular de Menorca, prenent possessió del càrrec el dia 4 de juliol de 2015. Salord adoptà les responsabilitats, a més, del departament de carreteres. Per altra banda, els altres dos consellers electes de MÉS per Menorca també adquiriren responsabilitats: Miquel À. Maria esdevingué Conseller de Cultura i Educació i Maria Sellarès Consellera de Promoció Turística, Artesania i Transports.

Govern de les Illes Balears

Arran també de les eleccions del 24 de maig, s'inicià també un procés de negociacions entre PSIB-PSOE, Podem, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Gent per Formentera per tal de constituir un govern progressista per a les Illes Balears.

Finalment, Podem optà per no entrar en el nou executiu, liderat per la candidata del PSIB-PSOE, Francina Armengol. Per la seva banda, MÉS per Menorca proposà a l'escriptora i periodista Esperança Camps Barber com a Consellera de Participació, Transparència i Cultura, que fou nomenada el 2 de juliol de 2015. Així doncs, el nou govern quedà format per PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca i rebé, a més, el suport parlamentari de Podem i Gent per Formentera.

 

European Free Alliance

Cartellera

  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra

Audiovisuals

Facebook

Twitter

El més llegit