La transformació feminista, més necessària que mai!

Any 2024 i encara ens fem les mateixes preguntes. Qui té la taxa d’ocupació més alta, les dones o els homes? I la d’atur? Qui demana més excedències per tenir cura de la família, les dones o els homes? Qui té més estudis superiors, però en canvi, ocupen menys llocs de representació i lideratge, les dones o els homes? Qui desenvolupa les feines i els projectes que són realment essencials per mantenir la vida, el benestar, la sostenibilitat i la solidaritat, les dones o els homes? Com de diferents són els salaris entre les dones i els homes, tot i fer la mateixa feina? A qui es té més en compte, a les dones o als homes, a l’hora de definir lleis i polítiques públiques, currículums educatius, productes tecnològics, estudis d’investigació, medicaments o protocols institucionals?

Les dones hem guanyat reconeixement de les nostres capacitats gràcies als moviments feministes d’arreu del món -aquells que avui, dia 8 de març, homenatjam-, que al llarg de la història han organitzat i mobilitzat col·lectivament les dones en defensa de la nostra dignitat, i han ocupat el carrer per irrompre amb força a les institucions. Però els drets de les dones no estan encara plenament garantits; de fet, encara no són cap realitat per a moltes dones, que veim fins i tot com aquests retrocedeixen.

El patriarcat (i la seva ideologia, el masclisme) encara avui ho impregna tot de relacions socials, econòmiques i polítiques verticals, desiguals i discriminatòries per gènere, reproduint diàriament estereotips que limiten la llibertat de les filletes, les adolescents i les dones; sustentant les violències masclistes en qualsevol àmbit de la vida, devaluant tot allò relacionat amb la feminitat; perpetuant l’humor sexista i misogin, la cosificació i hipersexualització de les dones, i la sobrerepresentació dels homes en els llocs de lideratge.

Les feministes, juntes i diverses, lluitam per unes vides dignes per a totes. Reivindicam que es posin al centre les nostres necessitats; que el temps i el treball estiguin repartits amb equitat de gènere i que hi hagi una corresponsabilitat real entre dones i homes en les tasques associades al treball reproductiu. Reivindicam el nostre dret a decidir sobre el nostre cos i a la maternitat lliure i segura. Exigim la nostra participació en totes les esferes en igualtat de condicions que els homes.

Les feministes, juntes i diverses, defensam la vida i volem viure sense injustícies, sense cap forma de subordinació, sense cap forma de violència, ni masclista ni capitalista ni classista ni racista ni edatista ni capacitista ni LGTBIfòbica; tampoc sexual, econòmica, simbòlica, institucional, vicària... ni qualsevol altra situació de discriminació que patim pel simple fet de ser dones.

El feminisme és per a tothom. Les dones no callarem. Però en aquest procés de transformació cap a una societat més igualitària, més justa, més equitativa és imprescindible la proactivitat també dels homes. El homes han de saber identificar i rebutjar les actituds i els comportaments masclistes d’ells mateixos i del seu entorn familiar, social i laboral, que alhora els imposen una manera violenta de ser i de fer, els atrapen en l’obligació d’exhibir èxit, força i virilitat. Els homes han de mostrar la seva afectivitat i humanitat, i han d’assumir la responsabilitat que els pertoca en el treball domèstic, de cures i de sostenibilitat de la vida.

La transformació feminista també ha de comptar amb una resposta institucional que estigui a l’alçada de les reivindicacions de les dones. Necessitam una administració pública que sigui capaç d’elaborar polítiques feministes transversals i simultàniament impulsi canvis estructurals per enderrocar el patriarcat, el feixisme i qualsevol altre moviment antidrets i antigènere, tant a Menorca com a escala global. Necessitam una resposta pública que garanteixi una interlocució real amb les entitats i els col·lectius que defensen la justícia social, i que apostin per enfortir tots aquells aspectes que posen la vida al centre, tan vinculats als valors més femenins tant de les dones com dels homes. És hora de donar preferència a allò que ens uneix: la solidaritat, la col·laboració, la redistribució, l’afecte, les cures, el respecte per la diversitat.

Necessitam un nou contracte social que permeti viure vides lliures i dignes per tothom, amb energia verda, habitatge sostenible, sobirania alimentària, educació de qualitat, atenció a la salut mental, cures, conciliació i coresponsabilitat; amb dret al propi temps (també el no productiu) i l’ús saludable del mateix; amb salaris dignes, comerç local, consum responsable, artesania, economia circular, diversificació econòmica; amb projectes culturals, amb coneixement; amb equitat, amb justícia social.

Ara és el moment i les dones hi hem de ser per donar visibilitat a altres maneres de pensar, de fer, de relacionar-nos i comunicar-nos. A primera línia de la política, ara hi hem de posar tot això que fins ara no comptava, tot això tan femení que sustenta la vida, per aconseguir vides més saludables, més satisfactòries i plaents, més sostenibles per a més persones i en més llocs del món. La transformació ha començat i ha de ser feminista!