Cap al reconeixement de la insularitat per la Unió Europea

La Unió Europea té 2.400 illes. D’aquestes, i sense comptar les illes-estat (Malta, Xipre i Irlanda), 286 tenen població permanent, amb un total de 20 milions d’habitants. És a dir: un 4,6% de la població total de la UE som insulars.

Però fins el dia d’avui la insularitat no està en l’agenda política europea. Fins l’any 2009, quan va entrar en vigor el Tractat de Lisboa, ni tan sols existia un reconeixement formal de la insularitat. La referència que va incorporar aquest tractat diu que les polítiques de cohesió econòmica, social i territorial de la UE han de prestar una especial atenció a les regions insulars, però fins ara la concreció d’aquest reconeixement està pendent.

El parlament Europeu va aprovar l’any 2022 un informe sobre les illes d’Europa i la política de cohesió en el qual exigeix a la Comissió Europea i a la resta d’institucions comunitàries que adoptin “Pacte d’illes” que, d’una vegada per totes, articuli una política europea d’insularitat. Però han passat dos anys, i la resposta continua pendent.

Només un dels set grups polítics que tenen representació al Parlament Europeu té el reconeixement efectiu de la insularitat com una de les seves prioritats: és el grup Verds/ALE, dintre del qual hi ha tres eurodiputats que han treballat intensament a favor d’aquesta causa, que ens interessa molt especialment als menorquins i menorquines: són Jordi Solé i Diana Riba, d’Esquerra Republicana, i François Alfonsi, de Femu a Corsica. Tots tres formen part de l’Aliança Lliure Europea (ALE), el partit europeu al qual també pertany Més per Menorca, i que aplega un total de 41 partits sobiranistes, regionalistes i autonomistes de tota la UE, units sota el lema “Treballam per una Europa democràtica, diversa, sostenible, solidària i pròspera”.

Fa dos anys, l’ALE va posar en marxa el Fòrum d’Illes, un espai permanent per coordinar i potenciar el treball a favor del reconeixement europeu de la insularitat. A l’assemblea general de l’ALE celebrada els passats 7 i 8 de març a Brussel·les, el Fòrum d’Illes hi va tenir un paper central, amb la presentació de l’informe “L’impacte del turisme a les illes europees: propostes polítiques de l’ALE”. Qualsevol persona interessada en aquest informe el pot sol·licitar a Més per Menorca.

He tingut el plaer i l’honor de contribuir a la redacció d’aquest informe, amb un treball sobre insularitat i mobilitat. Completen aquest document un informe del Dr. Joan David Janer, professor de dret públic internacional de la UIB, sobre la política europea de turisme i el seu impacte a les illes mediterrànies, i el “Pla d’onze punts per assolir l’habitatge digne a les illes europees”, elaborat per Barbara Steenbergen, directora de l’oficina de la Unió Internacional de Llogaters davant la Unió Europea.

Aquest informe destaca la vulnerabilitat de les illes i la seva limitació de recursos, i exposa la necessitat d’un tractament específic que tengui en compte les particularitats derivades de la discontinuïtat territorial. L’estudi reivindica una legislació específica per donar resposta a les qüestions que afecten més directament els habitants de les illes, d’entre els quals ocupen un lloc central l’accés a l’habitatge i la mobilitat (la interior dins l’illa i la connectivitat exterior amb altres illes i amb el continent).

El més rellevant d’aquest informe és que no es queda en el diagnòstic, en la descripció de les circumstàncies que afecten la vida dels habitants de les illes, sinó que proposa tota una bateria de mesures concretes que han d’adoptar les institucions europees per donar resposta a les necessitats específiques que tenim els europeus insulars, i en especial per  fer front a les amenaces derivades de la saturació turística i la pressió sobre el territori. 

Des d’ara, aquestes mesures concretes s’incorporen al projecte de l’ALE i dels seus partits davant les eleccions europees del proper mes de juny. I aquesta és una qüestió molt important: gràcies a la feina de Més per Menorca i dels partits insulars de l’ALE, la defensa del reconeixement de la insularitat ja no és només únicament un tema nostre perquè ens afecta directament, sinó que ha estat assumit com a compromís de tots, per defensar-ho amb convicció i ambició davant els estats membres i el Parlament Europeu que es formi després de les eleccions del juny.

A darrera hora segur que, de manera oportunista, altres partits i candidats pujaran al carro de la reivindicació insularista, com també passa amb l’estat espanyol: els partits majoritaris parlen d’insularitat retòricament, però a l’hora de la veritat fan mot poc per concretar els compromisos que anuncien. Sort tenim del diputat sobiranista Vicenç Vidal, que ha forçat la creació d’una comissió d’insularitat a Madrid. Els tímids avenços aconseguits els darrers anys també duen la signatura de Vicenç Vidal, que quan era senador va fer d’aquesta qüestió la seva gran prioritat.

Tornant a Europa, i a les eleccions que s’atraquen: de promeses i anuncis en sentirem, segur. Però veurem quin tipus de propostes fan, quines mesures concretes estan disposats a defensar perquè la UE doni la resposta que ens mereixem els europeus insulars. De moment, les nostres prioritats i les nostres propostes estan ben clares.