Més per Menorca apunta la mobilitat sostenible com un dels elements clau per al futur de l’illa, així ho contempla el programa electoral del partit en el qual es compromet a seguir desenvolupant la xarxa menorquina de carrils bici.
En línia amb l’aposta que fa Més per Menorca per a una mobilitat interior més sostenible i saludable amb mesures com la gratuïtat del transport públic, la bonificació a la compra de bicicletes o la instal·lació de més aparcaments per a bicicletes, el partit posa damunt la taula l’execució d’una important ampliació de la xarxa de carrills bici.
El candidat de Més per Menorca a la Presidència del Consell Insular, Josep Juaneda, destaca que “la mobilitat activa i saludable és una prioritat per a nosaltres i per açò ens comprometem a construir el màxim nombre de carrils bici”.
Concretament, els ecosobiranistes proposen la construcció de 32 km en carrils bici que suposen el desplegament de la xarxa de carrils bici intermunicipals:
Ciutadella - Cala en Blanes (2km)
Me-22 Ferreries- Cala Galdana (6,2km)
Me-15 entre Es Mercadal i Fornells (6,3km)
Me-18 entre Es Migjorn Gran i Sant Tomàs (3,5km)
Alaior - Son Bou (6,5km)
Me-14 i camí vell de sant Climent (2,1km)
Me-6 entre Sant Lluís i enllaç amb Me-2 (4km)
Me-2 entre Entrada Es Castell i enllaç amb Me-6 (1,3km)
La redacció d’alguns d’aquests projectes es troba en un estat avançat, sobretot els carrils que donen continuïtat a tota la xarxa i que enllacen amb Maó, Sant Lluís i Es Castell, així com el que properament unirà Sant Climent per la ME-14 i amb el camí vell de Sant Climent. També es troba molt avançat un tram de la Me-15 entre el nus amb la Me-7 i el nus amb Platges de Fornells i Ses salines.
Més per Menorca considera que amb finançament estatal, autonòmic i fons propis es poden dur a terme la totalitat dels projectes esmentats.
El partit menorquinista insta el Govern d’Espanya a fer complir la normativa i protegir els drets dels passatgers
L’assemblea del partit menorquinista ratifica la candidatura d’Esteve Barceló per liderar el projecte polític