Habitatge per a joves, l’assignatura pendent

Si no hi ha hagut res de nou (escric aquest article durant el cap de setmana), dilluns dia 3 de maig el Govern de les Illes Balears haurà aprovat un Decret Llei de mesures excepcionals i urgents en matèria d’habitatge.

Sens dubte és una bona notícia que el Govern es preocupi per millorar les condicions d’accés a l’habitatge, perquè és un problema creixent que cada afecta més gent. Però fer-ho a través d’un decret llei, escatimant el debat social i parlamentari, sense participació, no sembla la millor manera de fer front a una de les principals problemàtiques de la nostra societat.

De fet, com ve essent massa habitual, el Govern ni tan sols va passar l’esborrany de decret llei al Consell Insular de Menorca, que, per tant, no hi ha pogut fer aportacions. El Govern sempre demana la col·laboració dels consells i els ajuntaments en la governança, però no ofereix les condicions perquè aquesta sigui bidireccional i en igualtat de condicions. Aquest menyspreu del Govern pel que tenguin a dir els consells i els ajuntaments ja no és una excepció, lamentablement s’està convertint en la norma.

Si el Govern hagués passat l’esborrany de decret al Consell Insular, li hauríem pogut proposar que inclogués mesures específiques per als joves que volen accedir al seu primer habitatge, perquè un dels principals problemes que tenen per iniciar el seu projecte de vida és la impossibilitat d’accedir a un habitatge. Les polítiques actuals no han suposat un salt significatiu en la facilitació de l’accés a l’habitatge per als joves, i per tant està fora de dubte que cal prendre noves mesures que impulsin aquesta possibilitat.

Però, fins i tot així, un decret llei continuaria sense ser la via més adequada per afrontar aquest enorme problema. Si des del Consell hi hem de poder fer alguna aportació, també ho han de poder fer els grups parlamentaris, i a través d’aquests recollir les propostes dels col·lectius més sensibilitzats i actius en la defensa de l’habitatge digne i com a dret social efectiu, o els mateixos joves, que en els fòrums on se’ls vol escoltar es cruixen de demanar unes solucions que no arriben.

I perquè açò sigui possible, el Govern ha de dur al Parlament el decret que ha aprovat, perquè es pugui debatre, incorporar esmenes, i ser finalment votat per tots els diputats i diputades. No sembla que sigui aquesta la voluntat del Govern, que té una tendència recurrent a aprovar normes importants a través de decrets llei sense la posterior tramitació parlamentària en forma de llei. Des de Més per Menorca ho proposarem, i intentarem sumar tots els suports necessaris perquè aquest decret llei sobre habitatge es tramiti com a llei.

Açò ja va succeir amb el famós Decret 8/2020, de mesures extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica i la simplificació administrativa: contra el parer del Govern, Més per Menorca va defensar la necessitat de tramitar-lo com a llei, perquè hi hagués debat i es pogués esmenar, i vam aconseguir els suports suficients perquè finalment fos així. El text finalment aprovat va incorporar millores importants respecte al decret llei original.

Fa només dues setmanes, el Govern va a aprovar un nou decret llei, en aquest cas per a la gestió dels fons europeus: Més per Menorca torna a demanar que aquest decret vagi al Parlament, que es pugui debatre, que es pugui millorar, i que s’aprovi amb el màxim suport possible.

I ara, de nou, haurem de fer el mateix: estam d’acord que el Govern adopti mesures excepcionals i urgents per facilitar l’accés a l’habitatge, però farem el possible perquè aquest decret es tramiti com a llei, perquè només així podrà incorporar unes mesures concretes per afavorir l’accés a l’habitatge de la gent jove, mesures que ara no hi ha en aquest decret.

Una d’aquestes mesures ha de ser facultar els consells insulars perquè puguin concedir subvencions per accedir al primer habitatge dins les convocatòries d’ajudes en matèria de Joventut. Si hi ha un problema de competències, l’aprovació d’una llei és la via per resoldre’l. El que no entendríem, el que no entendria ningú, és que s’aprovi un decret de mesures excepcionals i urgents en matèria d’habitatge i que els joves, una vegada més, quedin com l’assignatura pendent.