Els intents de fragmentació de la llengua i la importància de l'oficina de drets lingüístics

Article d'opinió de La Força Jove

03/07/2020

La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses, del Principat de Catalunya i del País Valencià, entre molts altres territoris de dins i fora de l’Estat espanyol, com ara la Catalunya Nord o la ciutat sarda de l’Alguer. De fet, el català és una llengua parlada per més de deu milions de ciutadans europeus i a quatre estats diferents d’Europa. Tot i açò, són constants els atacs i intents de fragmentació de la nostra llengua. El darrer, de la mà del Tribunal suprem, ha arribat fa unes poques setmanes. Concretament, aquest òrgan judicial nega a la Generalitat Valenciana el dret de comunicar-se amb el Govern de les Illes Balears o amb la Generalitat de Catalunya en català. Un disbarat com una casa de pagès!

Ara bé, els intents de fragmentació del català no són nous ni casuals: hi ha determinats sectors interessats en aquest empetitiment, en convertir la nostra llengua en quelcom que s’empri a casa, en la intimitat, però que no tengui la mateixa consideració d’altres llengües. Concretament, açò és precisament el que defensa alguns dels opinadors més il·luminats del diari Menorca. Aquests s’emparen en la suposada defensa de les “modalidades insulares” (“mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterense”). Ara bé, pretendre defensar el “menorquín” negant la unitat de la llengua pròpia és absurd. Només des de la defensa de la unitat té sentit la defensa del menorquí: deu milions de parlants tenen més força per exigir l’ús de la llengua pròpia a àmbits com la justícia o la universitat; deu milions d’usuaris tenen més força per reivindicar necessitat de les plataformes d’internet d’oferir continguts en català, etc.

Segurament, l’etapa més fosca de la història recent d’atacs a la llengua catalana, va ser l’etapa de l’expresident José Ramón Bauzá, al qual els ciutadans de les Illes Balears i Pitiüses ja fa cinc anys que el vam enviar a l’oblit. De llavors ençà, s’ha de reconèixer que s’han fet importants avenços en matèria lingüística: s’ha recuperat el requisit de conèixer la llengua pròpia per treballar a l’administració pública, s’ha derogat el TIL i s’ha deixat de subvencionar els llibres de text que pretenen esquarterar la nostra llengua.

Ara bé, tot i aquests importants avenços, la presència de la llengua cada dia és inferior a Menorca, així com al conjunt de les Illes Balears i Pitiüses, i els atacs contra els catalanoparlants són encara molt freqüents: només en la darrera setmana, hem sabut d’una discriminació lingüística a una benzinera de Palma, una altra al metro de la UIB i que la policia espanyola a Eivissa no s’atenen telefonades en eivissenc.

Per tots aquests motius, cal que el Govern de les Illes Balears no endarrereixi més la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics. La creació d’aquesta oficina va ser aprovada arran d’una proposta de Més per Menorca el desembre del 2017 i que havia de ser implementat la passada legislatura. És més necessari que mai, doncs, que el Govern de les Illes Balears es posi les piles i no retardi més la creació d’aquest organisme dos anys després de la seva aprovació.

Notícies relacionades

Que la Covid-19 no acabi amb el nostre futur

La Força Jove engega una nova campanya per demanar que el Govern espanyol augmenti el plus per doble-insularitat de les beques