El Consell Insular serà el mur de contenció contra les mesures més lesives del Decret Llei

Si el decret continua endavant, tot i ser impugnat, treballarem per frenar els seus efectes des de la institució insular

24/05/2020

Des de Més per Menorca hem impugnat el decret llei davant la mesa del parlament perquè clarament vulnera l'estatut d'autonomia, però en el cas que la mesa no assumeixi el seu deure de garantir la legalitat i aquest continuï endavant, treballarem per frenar els seus efectes des de la institució insular.

La posició de Més per Menorca amb relació al nou Decret Llei del Govern Balear sempre ha estat clara i contundent. Consideram inadmissible que un Govern d’esquerres hagi posat l’ocupació del territori com a solució a una crisi econòmica. “És incomprensible que el PSOE vulgui reactivar l’economia com ho feia el PP, consumint més territori” ja va dir el el nostre diputat, Josep Castells.

Per altra banda, el denunciam que aquest decret envaeix competències tant municipals com dels consells insulars i que interfereix en la planificació territorial amb l’excusa de l’interès autonòmic. Això significa que la seva intromissió envaeix les pautes pròpies de cada illa sobre el seu model territorial. A més, les formes enfora de ser lleials amb la resta d’institucions, han estat opaques i sense consens.

Actualment, la prioritat de Més per Menorca es manté en la impugnació que vam fer del decret a la mesa del Parlament perquè sigui inadmès per la mateixa i finalment, retirat. El Decret llei no és jurídicament vàlid perquè conté una Disposició final novena en la qual, en tres dels seus apartats, fa sengles modificacions de lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la qual cosa no està permesa segons l’article 49 de l’Estatut d’Autonomia, que estableix que els decrets lleis “no podran afectar (...) els pressupostos generals de la Comunitat Autònoma”.

Així i tot, en cas que el decret segueixi endavant amb la seva tramitació, des de Més per Menorca incidirem perquè el Consell Insular neutralitzi o redueixi fins on sigui possible els efectes perniciosos d’aquest model desenvolupista sobre l’illa. El Consell ha de vetllar per protegir el model territorial i turístic que tant ha costat consolidar com a Reserva de Biosfera al llarg d’aquests anys.

Per això, seguirem en la nostraa línia i treballarem per deixar sense efecte l’article 7.5 del decret, que permet que els hotels puguin créixer fins a un 15% el seu volum. A Menorca, treballarem perquè aquest augment percentual quedi desactivat.

La llei 10/2019 de canvi climàtic de Balears i la legislació estatal d’eficiència energètica estableixen pautes i criteris de sostenibilitat per a les reformes d’edificis als quals no haurien de renunciar els grans complexos turistics que entrin en reforma.

El Consell de Menorca ja fa temps que treballa per superar els límits de l’actual model productiu, avançant cap a la diversificació econòmica amb un nou impuls a l’agricultura i la transformació agroalimentària, l’impuls a l’economia del coneixement, la potenciació d’iniciatives en el sector quinari. També és essencial la modernització del sector turístic amb la investigació i recerca de nous segments de mercat, reducció de l’estacionalitat, promoció de la millora en els serveis turístics complementaris, o la reformulació del model energètic cap a un sistema més eficient entre d’altres. El model urbanístic i turístic de Menorca ens ha permès tenir una situació més avançada i sostenible que la de Mallorca o Eivissa, per això, és imprescindible que els incentius per a la millora dels establiments turístics de l’article 7.1 s’apliquin d’una manera específica per evitar un retrocés en aquest model.

A més, des del Consell, en la mesura que es pugui, treballarem per restringir l’aplicació del procediment urbanístic extraordinari previst per l’article 6.1 del decret llei a activitats lligades a l’elaboració i distribució d’energia, gestió de residus o serveis d’emergència, tot evitant que aquest procediment s’empri per autoritzar altres tipus d’infraestructures en sòl rústic, com per exemple els estacionaments de vehicles de lloguer, o els magatzems i instal·lacions de manteniment d’embarcacions. Tot açò compromet al Consell a limitar aquest article a qüestions energètiques i de residus donant pas a renovables, depuradores, punts verds, estacions de bombeig, dipòsits antiincendi i d’altres aspectes necessaris per al tractament de residus.

Igualment conflictiu resulta la disposició addicional 1a. Ens oposam a què el Consell Insular autoritzi canvis d'usos en zones turístiques per permetre habitatges de protecció oficial, o equipaments sociosanitaris o administratius, perquè açò representaria augmentar els problemes i trencar l'equilibri establert pel PTI. En aquest cas, el PTI va crear una distinció prou clara i de sentit comú entre zones turístiques i els nuclis tradicionals, és a dir, on la gent ha de viure, ha de disposar de centres educatius, assistencials, entre altres espais. Carregar-nos aquesta distinció significaria acabar amb la coherència del model territorial de Menorca. Les necessitats en habitatge protegit són absolutament urgents a Menorca, però justament per evitar la fragmentació classista residencial és imprescindible que aquests es construeixen en els nuclis urbans, i no en les zones turístiques.

Per acabar, des de Més per Menorca volem reiterar el nostre compromís amb els acords de govern 2019-2023 signats pels partits que conformen l’equip de govern del Consell Insular de Menorca marcats pels valors de la sostenibilitat, la diversificació productiva, la lluita contra el canvi climàtic i l’economia verda. Per tant, es tracta d’un model d’illa que no va de la mà amb el model retrògrad que el GOIB impulsa amb aquest decret llei.

 

 

Notícies relacionades

Exigim el màxim rigor al govern espanyol davant la fuga a l'estranger del rei emèrit

Reprovam la passivitat i indulgència de l'executiu de Pedro Sánchez davant la fugida de Joan Carles a l’estranger

Més per Menorca reclama que els fons europeus es gestionin des de les institucions pròpies

Defensam una gestió descentralitzada dels fons europeus que tingui en compte la insularitat