Ens oposarem a la primera llei d'educació balear, que s'ha d'aprovar l'estiu de 2021, si aquesta suposa una rebaixa de la llengua pròpia als centres educatius.
La nova proposta de llei educativa, com que no inclou cap mesura per blindar una presència mínima del català a l'escola, i deixa les hores lectives en mans del Decret de Mínims, permet que es torni a repetir una jugada com la de Bauzá amb el TIL, quan l'expresident va voler derogar la norma que estableix que un 50% de l'escolarització s'ha de cursar en català. En aquest sentit, no acceptaran cap alternativa que situïi la presència del català per davall de l'actual.
D'altra banda, des de Més per Menorca lamentam que, una vegada més, el Govern llanci una proposta sobre un tema tan sensible sense haver cercat abans el consens, com a mínim, de les forces polítiques que donen suport a l'Executiu.
Atribuïm aquest modus operandi del PSOE a la recentralització política que viu l'Estat espanyol, que es manifesta de moltes maneres: una d'elles és retallant la capacitat dels governs autonòmics que tenen una llengua oficial distinta de la castellana d'ordenar l'ús d'aquesta llengua d'una manera mínimament sastisfactòria. Per això, no serem còmplices d'aquest retrocés en l'autogovern.
Si la llei blinda el català i, al final, és el Tribunal Constitucional qui torpedina la norma, ja es veurà però, d'entrada, s'han de defensar fins on calgui els nostres drets lingüístics.
Volem recordar la lluita amplíssima i ferma que es va viure a Menorca i a totes les Illes Balears contra el TIL de Bauzá, el que va marcar molt clarament la cohesió de la societat en la defensa de la nostra llengua. Si la societat va ser ferma davant Bauzá, també ho serà davant un govern d'un altre color.
El partit menorquinista insta el Govern d’Espanya a fer complir la normativa i protegir els drets dels passatgers
L’assemblea del partit menorquinista ratifica la candidatura d’Esteve Barceló per liderar el projecte polític