Presentació a la Comissió de la Menorca Talaiòtica dels avanços del nou expedient

El document s’ha encaminat seguint els suggeriments emesos per ICOMOS i que va fer arribar al Consell el maig de 2017.

07/05/2019

L'equip redactor de l'expedient de la Menorca Talaiòtica ha donat a conèixer avui, en el marc d'una reunió de la Comissió Assessora de la candidatura, l'estat dels treballs d'elaboració de l'expedient, així com la relació i límits dels components de la candidatura.

La reformulació de l'expedient s'ha portat a terme seguint els suggeriments emesos per ICOMOS en el document que va fer arribar al Consell Insular el maig de 2017. En aquest document s’expressava la recomanació de posposar la declaració de la Menorca Talaiòtica a un cicle posterior d’avaluació, en els termes següents:

- Clarificar i acotar la definició de “talaiòtic” utilitzada a l’expedient.

- Incloure estudis de material moble (objectes), i no només de béns arquitectònics, que ajudin a definir aquesta cultura.

- Acotar l’arc cronològic de la sèrie de béns.

- Introduir de forma aprofundida els aspectes paisatgístics que donen singularitat al patrimoni prehistòric de Menorca, o bé elaborar una sèrie que inclogui béns talaiòtics de Mallorca (possibilitat ara ja exclosa).

- Ampliar l’anàlisi comparativa amb altres béns similars d’altres regions del món, d’Europa i de la Mediterrània Occidental.

- Crear una estructura i un pla de gestió específics, que inclogui un sistema de vigilància unificat.

- Establir un fòrum de propietaris.

Durant aquests dos anys, per tant, s'ha treballat en l'elaboració del nou expedient, sota la supervisió de Cipriano Marín i comptant amb la col·laboració d'especialistes menorquins i de fora de Menorca.

La reformulació de la sèrie de béns s'ha portat a terme seguint les recomanacions d'ICOMOS. Els béns integrants de la sèrie ja no són jaciments arqueològics individuals, sinó àrees de l'illa que mostren diferents maneres d'ocupació del territori i construcció del paisatge en època talaiòtica. S'han tingut en compte, en aquest sentit, els jaciments talaiòtics en sentit ample, considerant tant les restes corresponents al talaiòtic inicial (1200-500 aC) com aquelles que daten del talaiòtic final (500-123 aC).

Per definir aquestes zones i els seus límits concrets ha estat necessari fer una feina prèvia d'investigació en arqueologia territorial. I per poder fer aquestes feines ha estat  abans necessari, al seu torn, completar alguns aspectes de la cartografia arqueològica existent al Consell, tot i que aquesta cartografia era ja força completa.

Els estudis d'arqueologia del territori que s'han realitzat segueixen dues línies. Per una banda, un detallat estudi d'intervisibilitat entre talaiots i de conques visuals des d'aquestes estructures, que ha permès elaborar models que expliquen l'estructura del poblament a Menorca en època talaiòtica. Aquest estudi mostra de forma clara que la construcció dels talaiots va humanitzar el paisatge de l'illa, materialitzant i fent visibles sobre el territori les estructures de l'organització social del moment. Així, a zones com la de Son Catlar o Torre d'en Galmés es percep clarament una jerarquització dels assentaments a partir d'un poblat central, de grans dimensions. A partir d'aquest lloc central es controlaven els assentaments secundaris, formant una estructura que explotava els recursos ramaders i agrícoles de cada una de les zones.

Així mateix, s'han tingut també en compte els aspectes de visibilitat sobre el terreny vinculats a navetes d'enterrament i altres espais funeraris, que responen a criteris totalment diferents. Així, les navetes són ben visibles des del seu entorn immediat, però la seva ubicació palesa que no estan pensades per ser vistes des d'àmplies zones de l'illa com passa amb els talaiots. Els espais funeraris en cova presenten també un patró d'ubicació molt característic, amb una escassa intervisibilitat amb els poblats.

Per altra banda, s'ha realitzat també un treball destinat a investigació per a relacionar la ubicació dels poblats i espais funeraris amb els llocs de pas naturals, la proximitat a certs recursos, etc.

A partir d'aquests i altres estudis s'han definit cinc àrees que exemplifiquen les formes a través de les quals les comunitats humanes de l'època talaiòtica es van relacionar amb el paisatge de l'illa (vegeu mapa adjunt):

- Zona 1: Ocupa la part sud del terme de Ciutadella, i inclou, com a elements destacats, els jaciments de Son Catlar, Sa Naveta des Tudons, Torrellafuda i Torretrencada.

- Zona 2: Ocupa la zona compresa entre el barranc de Torre Vella i el barranc de Son Boter, i inclou, com a elements destacats, els jaciments de Sant Agustí i la cova des Coloms.

- Zona 3: Ocupa la zona compresa entre el Barranc de Llucalari i el barranc de Calan Porter, i inclou, com a elements destacats, el jaciment de Torre d'en Galmés.

- Zona 4: Ocupa una zona al sud i oest de Maó, arribant fins al terme d'Alaior. Inclou, com a elements destacats, Torrellissar, So Na Caçana, Torralba d'en Salort, Rafal Rubí, Talatí de Dalt, Torelló, Cornia Nou, Sa Cudia Cremada,  Trepucó i Calescoves.

- Zona 5: Ocupa una zona al nord de l'albufera des Grau. Inclou, com a jaciments destacats, sa Torreta de Tramuntana.

A part d'aquestes grans zones s'acabarà de valorar la conveniència d'incloure alguns elements aïllats, com la necròpolis de Cala Morell i l'assentament costaner de Cap de Forma.

Una altra de les feines ha consistit a realitzar una síntesi i revisió dels coneixements existents sobre els aspectes més importants de la cultura talaiòtica de Menorca: estratègies ramaderes i agrícoles, aprofitament de recursos naturals, fabricació de ceràmica, metal·lúrgia, rituals i creences, etc. Aquesta feina ha permès completar els aspectes arquitectònics que es van posar en relleu a l'anterior expedient, i ha fet patent que les peculiaritats de la cultura talaiòtica de Menorca no es redueixen als aspectes constructius, sinó que abracen la major part dels aspectes d'aquesta cultura.

Per altra banda, s'han reelaborat també les parts corresponents al medi físic de l'illa: clima, vegetació, geologia, etc.

Totes aquestes feines, realitzades amb l'assessorament de la comissió permanent, han implicat la participació d'un gran nombre d'investigadors:

Cristina Rita i Joana Gual  (Consell Insular de Menorca): Història de la investigació

Alejandra Galmés (Universitat de les Illes Balears), Gerard Remolins (Regirarocs SL), Rafael Mata (Universidad Autónoma de Madrid): Arqueologia del territori i paisatge

Maria Lluïsa Dubon (Govern de les Illes Balears), Ricard Cots (Consell Insular de Menorca), Xavi Riudavets (Consell Insular de Menorca), Belén López (Consell Insular de Menorca), Marc Julià, Elies Coll: Cartografia

Llorenç Picornell (Universitat de les Illes Balears), Gabriel Servera (Universitat de les Illes Balears): Paleoambient

Pere Fraga: Vegetació

Agustí Rodríguez (Geoservei Projectes i Gestió Ambiental SL): Geologia

Agustí Jansà (AEMET): Clima

Damià Ramis: Arqueozoologia

Simón Gornés: Navetes d'enterrament

Bruno Parés: Objectes de fusta

Jordi Hernández: Produccions ceràmiques

Joaquim Pons (Amics del Museu de Menorca), Carmen Lara (Consell Insular de Menorca): Estructures domèstiques del talaiòtic final

Elena Sintes: Món funerari

Montserrat Anglada (Museu de Menorca): Indústria òssia

Nicolau Escanilla: Metal·lúrgia

Cristina Bravo (Nurarq SL), Irene Riudavets (Nurarq SL): Recintes de taula

Juan Antonio Belmonte (Instituto de Astrofísica de Canarias): Arqueoastronomia

Margarita Orfila (Universitat de Granada): Romanització, arqueoastronomia i aspectes simbòlics

Fernando Prados (Universitat d'Alacant, Grup Modular), Elena Giménez (Grup Modular): Estructures defensives

Octavi Pons (Museu de Menorca): Comerç durant el talaiòtic final

Joan Carles de Nicolás (Grup Modular): Influències culturals externes sobre la cultura talaiòtica

Antoni Ferrer (Consell Insular de Menorca): Talaiots, indústria lítica, abastiment d'aigua, producció de teixits

Josep Lluís Florit (Consell Insular de Menorca), Toni Seguí (Consell Insular de Menorca), Martí Carbonell, Ismael Moll, Andreu Torres: treball de camp per completar la cartografia arqueològica

Per altra banda, s'ha realitzat també una feina de renovació dels cartells dels jaciments adaptant-los al nou plantejament de l'expedient, en el qual han participat Borja Corral, Carlos de Salort, Silvia Villalonga, Ismael Moll, Martí Carbonell, Antoni Camps, Cristina Bravo, Simón Gornés, Octavio Torres, Maria José León i Damià Ramis.

Per tant, la major part dels investigadors i pràcticament tots els equips que treballen o han treballat recentment en aspectes relacionats amb la prehistòria de Menorca han participat d'una manera o altra en el replantejament de la candidatura.

Així mateix, s'ha portat a terme també una feina de realització de fotografies, tant de jaciments, per tal de completar el banc d'imatges creat per l'anterior expedient, com d'objectes arqueològics, paisatges, ecosistemes, etc.

Per altra banda, a la reunió d'avui s'ha anunciat també la contractació d'un tècnic de gestió per a posar en marxa l'Agència Menorca Talaiòtica. La creació d'un ens de gestió específic per a la candidatura era també una recomanació d'ICOMOS. Després d'analitzar les possibles opcions, es va considerar que la millor opció era la creació d'una Agència, seguint en part l'esquema de l'Agència Reserva de la Biosfera. El primer esborrany dels estatuts d'aquest nou ens de gestió es va elaborar a través d'un encàrrec a Simón Gornés. El nou tècnic contractat pel Consell Insular per acabar de definir i posar en marxa el funcionament de l'Agència és Joaquim Pons. La seva contractació, per tres anys, s'ha portat a terme a través de la borsa de tècnics de patrimoni que va crear el Consell Insular el 2008.

 

Notícies relacionades

Portal d'entrada

El Llatzeret torna a obrir les porter per a les visites guiades

Estan programades un centenar de visites guiades al complex històric del port de Maó durant 6 mesos: a partir de demà dissabte dia 4 fins a finals d’octubre.

Menorca acull les IV Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears

Es duran a terme els dies 3 i 4 de maig al Museu de Menorca amb la finalitat de servir de fòrum de reflexió sobre el patrimoni de la cultura immaterial i per a la recerca, promoció, la dinamització.