dimecres, 24 d’agost de 2016

Més per Menorca demana a l’Estat que arxivi el projecte MedSalt-2, de prospeccions petrolieres a la Mediterrània

La coalició felicita Aliança Mar Blava per aconseguir que la tramitació d’aquest projecte es faci per la via ordinària i s'hagi d'informar sobre l'impacte



  Més per Menorca sol·licita al Govern de l’Estat que complesqui amb l’acord unànime del Parlament de les Illes Balears en la que va manifestar la voluntat perquè s’arxivàs el projecte MedSalt-2 de prospeccions petrolieres a la mediterrània.

Per als menorquinistes l’avaluació d’impacte ambiental posarà de manifest el que el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Media Ambient ja reconeix: que és previsible que el projecte MedSalt-2 produesqui impactes adversos significatius en el medi ambient.
En aquest sentit, Més per Menorca consideraria més adequat arxivar de forma directe i definitiva les prospeccions petrolieres del projecte MedSalt-2 i donar compliment així a la voluntat unànime del Parlament de les Illes Balears.

  El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat ja la Resolució de la Secretaria d'Estat de Medi Ambient per la qual es formula el requeriment d’informe d'impacte ambiental pel procediment ordinari del projecte MedSalt-2 de sondejos acústics amb la perillosa tècnica de canons de aire comprimit d'alta pressió (airguns), promogut per l'INOGS a l'àrea marina compresa entre les illes d'Eivissa i Mallorca i al sud-est d'Eivissa i Formentera, previst en aigües entre 100 mi 2.800 m de profunditat.

  Val la pena recordar que tant el INOGS com la Direcció General de Relacions Econòmiques Internacionals del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació (l'òrgan substantiu) pretenien sotmetre el projecte només al procediment d'avaluació d'impacte ambiental (EIA) simplificat, un tràmit molt més curt que el promotor tracta d' solucionar aportant un simple informe preliminar i en el qual s'efectuen una sèrie molt limitada de consultes ambientals prèvies a administracions i algunes entitats interessades (com va ser el cas de l'Aliança Mar Blava).

  En la seva resposta a les consultes ambientals prèvies, l'Aliança Mar Blava va sol·licitar al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA), l'arxiu directe i definitiu del projecte MedSalt-2, ja que la realització d'aquest projecte d'adquisició sísmica causaria impactes molt negatius al medi ambient (així com econòmics a la pesca) i les mesures correctores proposades pel promotor no serviran per evitar aquests impactes. El promotor i el Ministeri d'Afers Exteriors pretenien tramitar el projecte pel procediment simplificat, sense estudi d'impacte ambiental i sense informació pública. I en aquest sentit, Aliança Mar Blava va demanar que es complís amb la tramitació ambiental ordinària, per posar de manifest així les greus repercussions.


dimarts, 23 d’agost de 2016

Preto: “Amb la carretera de Son Bou, l’Ajuntament d’Alaior cerca més la confrontació que la solució”

El conseller de Mobilitat diu que aquesta via no forma part de la xarxa viària del Consell perquè no figura a la Llei de Transferències de Carreteres



  El conseller de Mobilitat del Consell de Menorca, Miquel Preto, vol puntualitzar les declaracions de la batlessa d’Alaior que atribueix a l’ens insular la competència de la carretera de Son Bou. Alhora, el conseller lamenta que per resoldre la qüestió i les diferents interpretacions sobre el tema, “l’Ajuntament hagi recorregut a la via judicial abans de cercar el diàleg i exposició de motius entre les dues institucions, una prova per la qual es demostra voler la confrontació mediàtica i no la solució institucional”.

   Segons l’Ajuntament d’Alaior la responsabilitat del Consell de Menorca seria la de fer-se càrrec de les millores i manteniment. El consistori es basa en una interpretació del que diu el Pla Territorial Insular (PTI), on només s'esmenten les carreteres de la xarxa primària.

  Miquel Preto afirma que la seva voluntat és la d’aclarir el tema, convençut que es pot iniciar un procés per resoldre la qüestió. Les interpretacions jurídiques quant a responsabilitat de la carretera de Son Bou estan clares en la part del Traspàs de les Competències de Carreteres del Govern al Consell, on no hi figura el vial de Son Bou. “Segons la Llei de Carreteres és una carretera local, per tant competència del municipi”, afirma Miquel Preto. Amb tot, apunta a una possible confusió entre el que diu la Llei de Carreteres i el que diu, i no acaba de concretar, el PTI.

  Per al conseller de Mobilitat la de Son Bou funciona com a carretera municipal ja que discórrer dintre d'un únic terme municipal, que connecta el nucli urbà d'Alaior amb una urbanització del seu terme. Va ser construïda per la promotora urbanística al seu dia i, suposadament, traspassada i assumida per l’Ajuntament anys més tard. El conseller entén que l’equip de Govern d’Alaior “hauria de certificar la titularitat i l’historial de la carretera,” tal com es va requerir a l'Ajuntament el passat més d'abril i que encara no ha respost. També lamenta, a més, “la manca de voluntat de diàleg per part de l'equip de govern de l'ajuntament d'Alaior per trobar­-hi una solució”. Preto diu estar disposat a tractar i esclarir el tema, però interpreta que la intenció de l’Ajuntament és el de la crispació més que el de l’entesa institucional.


MÉS per Menorca demana dues deduccions fiscals: per a l’energia solar a les llars i per a famílies amb estudiants fora de la seva illa de residència

Pretén que s’apliquin en els propers pressuposts de la CAIB i que el Govern les tengui com a prioritat




MÉS per Menorca aposta per les desgravacions fiscals de les llars que apostin per la sostenibilitat en la instal·lació d’energies renovables als seus habitatges habituals i també per aquelles famílies que tenen estudiants fora de l’illa de residència.

Amb aquesta proposta la formació menorquinista defensa que la fiscalitat sigui un instrument eficaç i determinant per implementar polítiques i intentar dibuixar la societat del futur, alhora que valgui per corregir disfuncions diverses, com poden ser les derivades de la insularitat. En aquest sentit l’Impost de Renda de les Persones Físiques té una incidència recaptatòria notable i una capacitat de modular la realitat social molt gran.

Tot i açò, els ecosoberanistes són conscients de les limitacions pressupostàries, i per açò consideren que el Govern ha de prioritzar també en matèria de deduccions fiscals. En aquest sentit, MÉS per Menorca aposta per aquestes deus deduccions.

Desgravació per millores en sostenibilitat en l'habitatge habitual, especialment energia renovable per autoconsum

MÉS per Menorca aposta per passar del 10% al 50% la desgravació a l’IRPF i eliminar el límit de renda, és a dir, que s'hi pugui acollir tothom. En aquests moments hi ha un límit de renda per a accedir a aquestes desgravacions que és d’una renda imposable de fins a 24000 euros/any. És a dir que gent que cobra per sota dels 2000€ bruts al mes té poques possibilitats d’apostar per aquesta inversió. També és molt important per a la coalició menorquinista que la generació d’energia renovable per autoconsum quedi inclosa.

Les Illes Balears estan a la cua en energies renovables, i per açò “el Govern ha d’apostar fort per al canvi de model energètic, amb més fonts renovables”, diu Nel Martí, diputat i portaveu de MÉS per Menorca al Parlament.

Deducció per estudis superiors fora de l'illa de residència

En un altre ordre, la coalició menorquinista considera que el desplaçament i la residència fora de l’illa per poder cursar estudis universitaris implica una important despesa econòmica que no totes les famílies poden assumir, per la qual cosa seria bo establir mecanismes per ajudar a aquestes famílies a fer front a aquests reptes educatius. Martí afirma en aquest sentit que “no podem acceptar que cap jove de les Illes no pugui fer els estudis superiors que desitja per causes econòmiques.”

Per a MÉS per Menorca la implantació d’una deducció a l’IRPF per a cursar estudis superiors fora de l’illa s’hauria de concretar en una deducció en la quota íntegra autonòmica de 1.500€ per cada descendent o adoptat fadrí menor de 25 anys, que depengui econòmicament del contribuent i cursi estudis universitaris de cicle superior o de cicle formatiu de grau superior de Formació Professional fora de l’illa de residència.

Deduccions amb un fort impacte a Menorca

“Apostam per la formació i el capital humà, i per la sostenibilitat i sobirania energètica. Aquestes són les apostes clares i fermes que han motivat a MÉS per Menorca a prioritzar aquestes dues deduccions fiscals.” Ha comentat Nel Martí

MÉS per Menorca ja ha entregat les propostes al Govern perquè les estudiï i es puguin convertir en iniciatives de cara al pressupost de la CAIB del 2017.


dissabte, 13 d’agost de 2016

MÉS demana revisar la Llei de l’Indult, però que no contempli els casos de corrupció i frau a Hisenda


Sol·licita alhora desapoderar el Govern per delegar en una comissió de Diputats del Congrés i que la concessió de gràcia garantesqui una exposició pública i al·legacions




  Els grups parlamentaris de Més per Menorca i Més per Mallorca presenten una Proposició No de Llei per demanar al Parlament que insti al Govern central a revisar a fons la Llei de l’Indult, vigent des de 1870 i modificada l’any per la llei 1/1988, de 14 de generMÉS entén que aquesta Llei té motius per ser derogada de forma íntegra i elaborada de nou, però amb la intenció de trobar el màxim consens possible, se sol·licita una profunda reforma, occidentals, o en possibles situacions especials de caràcter social o fins i tot polític.

  Per tot l’exposat, MÉS insisteix en una reforma de la figura de l’indult que limiti o no el contempli en els casos de corrupció i que el Govern de l’Estat no pugui atribuir aquesta competència a una comissió de diputats del congrés. Alhora també sol·licita que siguin limitats els casos de delictes contra Hisenda i l’Administració Pública. En aquest sentit, el portaveu diputat de Més per Menorca al Parlament, Manel Martíplanteja que “no sigui objecte d’indult qualsevol sentència dels casos de corrupció. És avui dia inacceptable admetre indults en casos de sentència per casos de corrupció i que siguin els mateixos polítics que siguin els beneficiats per la figura de l’indult, en canvi altres casos situacions més acceptables i raonables de la societat actual no siguin tingudes en compte”. 

  Cal considerar que el dret de gràcia o indult és una causa d’extinció de la responsabilitat penal que comporta el perdó de la pena; no es perdona el delicte (amnistia) sinó la pena. Així, per tant, caldria reformular que la declaració d’indults sigui una prerrogativa de l’executiu, el que representa una conculcació flagrant de la separació de poders, permetent que el govern interferesqui en la funció jurisdiccional de fer executar el que ha estat jutjat.

  La detecció d’eventuals excessos en l’aplicació efectiva d’una norma penal per part dels Tribunals ha de trobar la solució idònia, i respectuosa amb la divisió de poders, amb la revisió de l’ordenament jurídic amb caràcter general i no individual, arbitrant-se els mecanismes de revisió de condemnes per fer-les congruents.
La ciutadania exigeix, avui amb més fermesa, la igualtat de totes les persones davant la llei i, en conseqüència, que desapareguin les figures jurídiques que permetin favoritisme, en concret quan l’indult afecta persones que han delinquit mentre exercien un càrrec públic, o en el món de les finances i els negocis.

  Per tot açò, el grup parlamentari MÉS per Menorca i Mallorca demana amb aquesta iniciativa que:

  El Parlament de les Illes Balears insti el Govern de l’Estat a avaluar la necessitat de mantenir la figura de l’indult i, en tot cas, a una revisió en profunditat que valori:

1.- Desapoderar el Govern de l’Estat per atribuir la competència a una comissió específica del Congrés de Diputats, i per un quòrum superior a la majoria absoluta.

2.- Limitar, en tot cas, els supòsits en què pot esser concedit l’indult que no permeti l’aplicació als delictes de corrupció i en general a tots els previstos al Títol XIV, contra la hisenda pública, i XIX, contra l’administració pública, del Codi Penal.

3.- Incloure l’exigència d’una extensa motivació de cada indult, amb informació pública per a la formulació d’al·legacions abans de la resolució definitiva. 


dijous, 11 d’agost de 2016

Suport a la premsa local en català

Des del Consell Insular s’ha donat una passa més per restituir i impulsar la normalitat lingüística en l’àmbit de les revistes dels pobles




Des de Presidència del Consell de Menorca, i en concret del Departament de Normalització Lingüística, que dirigeix la presidenta Maite Salord, la institució insular fa una aposta més per situar l’ús de la llengua pròpia de Menorca en el marc la normalitat editorial de les publicacions locals, però també com a impuls per difondre la lectura en català a la societat illenca. Una acció que ve a restituir, lamentablement, les retallades que havien patit aquests tipus de revistes locals. Uns ajuts recuperats per mantenir el suport cap a aquestes edicions que malden, periòdicament, per informar els vesins de l’actualitat social, política i cultural dels pobles. És una manera de reconèixer la labor informativa i alhora el foment de la llengua de Menorca.




L’ajuda és de 10.000 euros i s’ha canalitzat a través de l'Associació de Premsa Local de Menorca (APLM). La presidenta Salord i el president de l’associació, Miquel Àngel Marquès, acompanyat d'un representant de cadascuna de les revistes locals de l'illa, han signat aquest matí el conveni que aprovà el Consell Executiu en la sessió de dia 1 d'agost pel foment de l'associacionisme entre les revistes locals.

Actualment, l'Associació de Premsa Local de Menorca repartirà l’import entre el
Setmanari el Iris de Ciutadella, S'Ull de Sol d’Alaior, Revista S'Auba de Sant Lluís i Xerra i xala des Mercadal.



Seguim treballant...


Tomeu Martí opina al diari de Baelars.



dilluns, 8 d’agost de 2016

Proposició de Llei perquè IB3 sigui un servei públic normalitzat i normalitzador de la llengua catalana

Manel Martí recorda que l’Executiu Bauzá va intentar marginar l’idioma propi a les escoles, a les institucions i als mitjans informatius


  El Grup Parlamentari de Més per Menorca presenta una Proposició de Llei perquè l’Ens Públic de la Ràdio i Televisió de les Illes Balears, IB3, sigui un servei públic normalitzat i normalitzador a favor de la llengua catalana, considerant el que estableix l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística.

  Manel Martí, diputat i portaveu de la formació a la cambra balear, recorda que "la passada legislatura presidida per José Ramón Bauzá es va caracteritzar per un intent constant de marginar el català a les escoles, a la funció pública i als mitjans de comunicació. Concretament, quant a l'Ens públic IB3, el PP va impulsar un Mandat Marc (amb rang de llei) en el qual s'intenta diluir i evitar els imperatius recollits a l'Estatut d'Autonomia, la Llei de Normalització i la Llei d'IB3, en relació a l'ús, la promoció i la normalització de la llengua catalana".

  Efectivament, el Mandat Marc, segons l'article 5 de la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, estableix que:

  Article 5. Mandat marc i contractes programa

  1. El Parlament ha d’aprovar un mandat marc adreçat a l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, en el qual s’han d’establir els objectius que ha d’assolir el servei públic de ràdio i televisió (de comunicació audiovisual), d’acord amb el que determina l’article anterior. La vigència del mandat marc és de sis anys.

  2. Els objectius que prevegi el mandat marc s’han de desenvolupar de manera precisa i concreta mitjançant els contractes programa subscrits entre el Govern i l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. La vigència dels contractes programa és de tres anys.

  El Mandat Marc, doncs, és el mandat del Parlament a IB3 quant als objectius que ha d'assolir com a servei públic. Uns objectius que, necessàriament, han de donar compliment al que estableix el nostre marc normatiu (Estatut d'Autonomia, LlNL i Llei IB3), però que el PP va intentar evitar aprovant un text que en cap moment deixava clar que el català ha de ser la llengua preferent i vehicular d'IB3, o que forma part de la funció de servei públic de l'Ens difondre i promoure el coneixement de la llengua catalana. Tot el contrari.  “El PP va intentar crear confusió quant els registres i modalitats lingüístiques (recordem l'article salat als informatius) i va qüestionar el paper de la Universitat de les Illes Balears (autora del Llibre d'Estil d'IB3) quant a màxima autoritat acadèmica en matèria lingüística" ha apuntat el portaveu de Més per Menorca.

  Martí fa al·lusió també a la necessària funció d’un mitjà de comunicació públic quant al paper regulador i normalitzador. “Les audiències són importants en qualsevol mitjà, però en un mitjà públic és més important el compliment de la seva funció de servei públic. I l'ús, la promoció i la normalització del català són irrenunciables en la funció de servei públic en una comunitat autònoma amb llengua pròpia, que a més està en una situació de minorització. Tot això el PP ho va incomplir i evitar. Ara toca recuperar la normalitat perquè IB3 sigui també normalitzadora."

  La Proposició de Llei que presenta el Grup Parlamentari de Més per Menorca pretén deixar clar que el mandat del Parlament és que IB3 complesqui amb la funció cultural i normalitzadora del català que li correspon, i que segueixi criteris acadèmics i professionals. “Volem impedir que IB3 sigui un instrument al servei dels interessos d'un partit, i pugui fer feina -com està fent ja- al servei dels interessos generals, que són els que recull l'Estatut, la LlNL i la Llei d'IB3", conclou Manel Martí.

  D’aquesta manera, i d’acord amb la recuperació dels textos jurídics que el PP va modificar en l’intent de marginar la llengua pròpia de les Illes, Més per Menorca vol restablir també el Mandat Marc de l’Ens Públic de Ràdio i Televisió de les Illes Balears per ressituar l’estat de la llengua al nivell que li correspon a un mitjà de comunicació públic, com ho són la ràdio i la televisió publiques de les Illes.