dijous, 30 de març de 2017

Presentada una Proposició de Llei per saldar el deute pendent amb les víctimes del règim franquista

La iniciativa parlamentària s’ha presentat conjuntament per part de Més per Menorca i Mallorca, Podem IB, Gent per Formentera i PSIB




“No hi ha justícia sense memòria”. Amb aquest lema les formacions polítiques progressistes que donen suport al Govern de les Illes Balears (MÉS per Menorca, Gent per Formentera Podem Illes Balears, MÉS per Mallorca i PSIB) han registrat avui al Parlament autonòmic la Proposició de Llei de Memòria Democràtica, una iniciativa amb la qual pretenen saldar el deute pendent amb les víctimes del règim franquista.

La representant de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha acompanyat avui els diputats de MÉS per Menorca, Josep Castells; del PSIB-PSOE, Sílvia Cano; de Podem IB, Laura Camargo i de MÉS per Mallorca, Margalida Capellà, al registre parlamentari i a la roda de premsa posterior per explicar la proposició de llei amb la que es compleix un dels compromisos inclosos als Acords pel Canvi, signats a principi de legislatura.

Els signants han explicat que amb aquesta llei es pretén «restituir, rehabilitar i reparar de forma adient les víctimes de la dictadura i la repressió franquista i de tots aquells que lluitaren i perderen la vida perquè avui tinguem una democràcia i puguem gaudir de drets i llibertats».

Partint de la màxima que «no hi ha justícia sense memòria», la proposició de llei cerca que les institucions públiques complesquin amb el «deure de memòria» que tenen, perquè «no ens podem permetre una societat que no conegui les errades i els conflictes del passar per assegurar que no es tornin a repetir», han dit.

Aquesta proposició de llei comença ara la seva tramitació parlamentària en la que els grups signants esperen i els  de l'oposició facin les seves aportacions per tenir una llei participada, dialogada i aprovada amb el màxim consens. «No pretén reobrir ferides, sinó tancar-les definitivament per a les víctimes i els seus familiars».

Estructura de la llei

Aquesta Llei s’estructura en sis títols i s’articula en quatre eixos principals:
-         El dret a la veritat.
-         El dret a la memòria democràtica.
-         El dret a la reparació i reconeixement de les víctimes i les garanties de no-repetició.

Entre els aspectes més rellevants, destaca la creació del Cens de la Memòria, un registre de caràcter públic sobre les víctimes; a més de la creació de Seccions de la Memòria Democràtica a arxius, biblioteques i museus on dipositar tots aquells vestigis franquistes que es retirin. També es confeccionarà un catàleg amb tots aquells espais rellevants per a la Memòria Democràtica que estaran protegits per la nova figura dels Espais i Itineraris de la Memòria.

La llei també declara el dia 11 de novembre com a data simbòlica de record i homenatge a les víctimes de la dictadura i la repressió franquista; i es crearà un Cens de símbols i mencions franquistes que hauran de ser retirats per les institucions públiques.

A més, el Govern de les Illes Balears mostra la seva predisposició, per tal d’aconseguir l’aplicació de les resolucions de les Nacions Unides sobre crims contra la Humanitat, i constata el seu compromís personant-se davant les institucions judicials pertinents, en casos de desaparicions forçades, consells de guerra i afusellaments i altres vulneracions dels drets humans comeses durant la repressió i Dictadura franquista.

Per últim, es sol·licita a l’Estat Espanyol la nul·litat de tots els judicis a ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears realitzats per tribunals militars i/o civils per causa de motius polítics vinculats a la República, la Guerra Civil o la lluita en defensa de la democràcia durant la Dictadura o la Transició, incloent l’anul·lació de les sentències dels Consells de Guerra, Tribunals de Responsabilitats Polítiques, Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme i Tribunal d’Ordre Públic (TOP), així com expedients de depuració del magisteri.



dimarts, 28 de març de 2017

El Parlament torna a tramitar la Llei de modificació del REB i la tarifa màxima de 30 euros a les Corts Espanyoles

El plenari, de nou per unanimitat, ha aprovat remetre la Proposició de Llei a Madrid amb una Disposició Final que contempla la vigència amb els primers pressupostos que aprovi el Congrés dels Diputats


Portaveus i representants de tots els Grups Parlamentaris del Parlament

 Els grups parlamentaris de les Illes Balears han aprovat avui matí remetre de nou a les Corts Espanyoles la Proposició de Llei de modificació de la Llei 30/1998, del 29 de juliol, del Règim Especial de les Illes Balears (REB), la qual contempla la proposta d’aplicar la tarifa màxima universal de 30 euros en els vols entre les Illes. L’acord de remissió de la proposta a Madrid s’ha produït, altre cop, per unanimitat de tots els grups amb representació a la cambra autonòmica.

 Aquest segon intent ve arran de la resposta negativa en l’informe, del 2 de març de 2017, del Ministeri de Presidència i Administracions Territorials, així com el vist i plau a l’informe governamental per part de la Mesa del Congrés (al·legant manca de pressupost i que aquest no estava aprovat) per rebutjar la tramitació i debat de la proposta balear. Per tant, el Parlament de les Illes Balears acorda remetre de nou a Madrid el mateix text, afegida, emperò, una Disposició Final que diu textualment:

 “Aquesta Llei entrarà en vigor amb la primera Llei de Pressupostos Generals de l’Estat que sigui aprovada després de la publicació al BOE de la modificació de la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del règim especial de les Illes Balears.

 És, de fet, el que es creia que es podia haver acordat durant el debat de la Proposició de la Llei a la Cambra Baixa de l’Estat una volta admesa en consideració. Bastava una esmena similar a la Disposició Final per validar la proposta de REB i tarifa màxima de 30 euros, la vigència de la qual fos condicionada a la nova aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat. 

 I així mateix ho ha explicat reiteradament Nel Martí, el portaveu de Més per Menorca al Parlament: “era un cosa que s’hagués pogut afegir amb una esmena al debat del Congrés. Era perfectament factible, però ja que no se li va donar curs a la iniciativa la tornarem a impulsar nosaltres, en tramitació d’urgència, de lectura única per poder guanyar temps”.

 La Proposta del REB i la tarifa màxima universal era una iniciativa de Més per Menorca al Parlament i que venia també fixada als pactes de governabilitat dels Acords pel Canvi. Però, sobretot, és una reivindicació històrica de la societat menorquina i dels seus sectors econòmics.

 També va ser iniciativa de Més per Menorca la convocatòria d’una reunió amb els portaveus de tots els grups de la cambra -una volta rebutjada la primera tramitació-, per reiniciar ara la iniciativa i insistir a Madrid sobre la necessitat d’establir modificacions al REB i, en concret, l’aplicació d’una tarifa màxima de 30 euros en els vols entre les Illes. La mesura, acordada per tots els grups al Parlament tornarà a les Corts espanyoles.

 El fet que sigui amb la unitat de totes les forces polítiques representades al Parlament balear, fa, sens dubte, que la proposta seguesqui mantenint la seva consistència com a petició autonòmica.


El Parlament aprova per unanimitat una Proposició de Llei per evitar les prospeccions petrolieres al Mediterrani espanyol



Tots els Grups Parlamentaris de la cambra autonòmica han votat a favor d'una Proposició de Llei que pretén evitar qualsevol operació sísmica i d'extracció d'hidrocarburs a les aigües del mediterrani que siguin de jurisdicció espanyola.

Seguidament reproduïm íntegra la Proposició de Llei aprovada.


Iniciativa presentada per





Els/Les diputats/des :


Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MÉS PER MALLORCA
Autor/a de la iniciativa : David ABRIL I HERVÁS
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI POPULAR
Autor/a de la iniciativa : Margarita PROHENS I RIGO
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTA
Autor/a de la iniciativa : Andreu ALCOVER I ORDINAS
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI PODEM ILLES BALEARS
Autor/a de la iniciativa : Laura CAMARGO I FERNÁNDEZ
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI El Pi PROPOSTA PER LES ILLES BALEARS
Autor/a de la iniciativa : Jaume FONT I BARCELÓ
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MÉS PER MENORCA
Autor/a de la iniciativa : Nel MARTÍ I LLUFRIU
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MIXT
Autor/a de la iniciativa : Sílvia TUR I RIBAS
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU TITULAR
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI MIXT
Autor/a de la iniciativa : Xavier PERICAY I HOSTA
Càrrec de l'autor/a : PORTAVEU SUPLENT
Tipus d'iniciativa : PROPOSICIÓ DE LLEI


Patrícia Font, Nel Martí i Josep Castells, els tres diputats de Més per Menorca al Parlament


Regulació : Articles 130 i següents del Reglament del Parlament de les Illes Balears

Títol de la iniciativa :
Proposició de Llei sobre la protecció de la mar Mediterrània baix la jurisdicció espanyola dels danys que pugui produir l'exploració, recerca i explotació d'hidrocarburs i altres substàncies minerals

Contingut de la iniciativa :

Exposició de Motius
I
La cooperació entre els Estats de la Mediterrània per a la protecció de la seva mar va néixer de manera simultània al reconeixement internacional de la necessitat de preservar el medi ambient a escala mundial. Després de la Conferència de Nacions Unides sobre Medi Ambient Humà celebrada a Estocolm (Suècia) de 1972 es va convocar una reunió intergovernamental a Barcelona el 1975 a la qual setze Estats i les llavors Comunitats Europees varen aprovar el Pla d’Acció per a la Protecció i Desenvolupament de la Conca Mediterrània (PAM) en el marc del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. El PAM va donar lloc al Conveni per a la protecció de la mar Mediterrània contra la contaminació, elaborat a Barcelona el 16 de febrer de 1976.

L’enfocament inicial de conservació es va centrar en la lluita contra la contaminació per ser ampliat més endavant cap a la protecció i, en el seu cas, millora de l’estat dels recursos naturals i els llocs naturals de la Mar Mediterrània. Amb aquesta finalitat es va elaborar el Protocol sobre zones especialment protegides i diversitat biològica aprovat a Barcelona el 10 de juny de 1995.

En l’àmbit de la UE primer s’hi va participar activament en l’elaboració i adopció dels instruments de cooperació regional de protecció de la Mediterrània i es varen adoptar normes pròpies de protecció del medi marí. És de destacar la preservació dels hàbitats marins d’un ample conjunt d’espècies mitjançant la Directiva d’aus (Directiva 2009/147/CE) i la Directiva d’hàbitats (Directiva 92/43/CEE). Amb una aproximació eco-sistèmica de major abast s’hi troba la Directiva marc de l’aigua (Directiva 2000/60/CE) que protegeix les aigües costaneres i la Directiva marc del medi marí (Directiva 2008/56/CE), que comporta l’adopció d’instruments de planificació per a la consecució d’objectius generals del bon estat dels espais marins.

L’Estat espanyol és part signant de la majoria dels acords internacionals de protecció de la Mediterrània i com a membre de la Unió Europea ha adaptat el seu sistema jurídic a les normes comunitàries de protecció de la biodiversitat a la Mediterrània. Especialment significatives en aquest respecte són la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (Llei 42/2007) i la Llei de protecció del medi marí (Llei 41/2010).

La Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat va crear la figura d’»àrea marina protegida», i la Llei de protecció del medi marí va crear formalment la Xarxa d’Àrees Marines Protegides d’Espanya (RAMPE), conformada per espais protegits situats al medi marí espanyol, representatius del patrimoni natural marí, amb independència de què la seva declaració i gestió siguin regulades per normes internacionals, comunitàries, estatals o autonòmiques. En aquesta xarxa s’integren les àrees marines protegides, les zones especials de conservació i zones d’especial protecció de les aus, altres categories d’espais protegits nacionals, internacionals i autonòmics, així com les reserves marines de pesca.

A la Mediterrània s’hi han protegit les àrees marines de Masia Blanca, Illes Columbretes, Llevant de Mallorca-Cala Rajada, Illa de Tabarca, Cap de Palos-Illes Formigues, Cap de Gata-Níjar, Illa d’Alboran, Illes Medes, Cap de Creus, Ses Negres, Nord de Menorca, Illes Malgrats, Illa del Toro, Badia de Palma, Migjorn de Mallorca, Freus d’Eivissa i Formentera, Cap de Sant Antoni, Irta.

A tot això cal afegir-hi la proposta de Zona Especialment Protegida d’Importància per a la
Mediterrània (ZEPIM) del corredor de migració de cetacis de la demarcació marina del llevant i les Illes Balears anunciada per part d’Espanya a la passada 19ª Conferència de les Parts del Conveni de Barcelona celebrat a Atenes el febrer de 2016. Una Declaració que compta amb l’impuls i suport del Ple del Parlament de les Illes Balears, el qual havia aprovat de manera unànime, a la seva sessió de 16 de febrer de 2016, una Declaració institucional instant el Govern espanyol a protegir el Corredor de Migració de Cetacis de la demarcació marina esmentada com a ZEPIM, així com aplicar de manera immediata un règim preventiu de protecció d’aquesta àrea i mesures de reducció del renou submarí. Després del Parlament balear s’hi han sumat a aquesta petició el Govern autonòmic (a la reunió del Consell de Govern del 27 de maig passat), la Generalitat de Catalunya (mitjançant Acord el passat 19 de juliol), els Consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, més d’una desena d’Ajuntaments de les Illes Balears i més recentment, l’Ajuntament de Barcelona. També hi han expressat el seu suport l’Aliança Mar Blava i les principals ONGs ecologistes d’àmbit estatal (Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Seo/Birdlife i WWF), entre d’altres.

II
La protecció mediambiental ha evolucionat des de la protecció de determinades espècies i indrets a la protecció dels ecosistemes, la biodiversitat i la geo-diversitat. Així, l’abast actual de la protecció mediambiental s’estén tant al complexe dinàmic de comunitats vegetals, animals i microorganismes, així com a l’anomenat medi no-vivent amb el qual actuen com una unitat funcional, integrant així tots els elements de la definició establerta pel Conveni sobre la Diversitat Biològica, elaborat a Río de Janeiro el 5 de juny de 1992 i assumida per la dita Llei de Patrimoni Natural i la de Biodiversitat.

En aquest context recordam que l’entorn abiòtic marí és part integrant dels ecosistemes marins i també ha de ser objecte de protecció. Els hidrocarburs ja no poden ser regulats i gestionats com recursos a explorar, fer-hi recerca i explotar pel seu pur interès energètic, es tracta de recursos naturals no renovables que formen part dels rics ecosistemes marins a conservar.

L’aproximació als hidrocarburs que ha dominat el segle XX ha estat desbordada pel coneixement i la responsabilitat que arriba des de la societat a les lleis de manera lenta però inexorable.

En aquest sentit no resulta coherent explorar o investigar nous jaciments de combustibles fòssils quan l’Agència Internacional de l’Energia i Nacions Unides ha posat de manifest que si es volen evitar els efectes d’un canvi climàtic a gran escala, s’ha de deixar de cremar la major part de les reserves disponibles de combustibles fòssils, per no fer augmentar de forma irreversible les emissions a l’atmosfera de diòxid de carboni (CO2), principal gas causant de l’escalfament global del planeta.

A més, aquestes activitats d’exploració, recerca i explotació suposen realitzar un esforç en el sentit contrari als compromisos adquirits per la Unió Europea i l’Estat d’assolir un sector energètic eficient i intel·ligent basat al cent per cent en l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables, com a única resposta sostenible al problema del canvi climàtic.

La ciutadania és cada vegada més conscient d’aquesta preocupació, per la qual cosa a les
conclusions del sondeig internacional World Wide Views Climate and Energy (promogut per les Nacions Unides i el govern francès de cara a la Cimera de París sobre canvi climàtic de desembre de 2015, a la qual s’hi adoptà l’Acord de París) s’hi mostra que el seixanta-nou amb dos per cent de la població espanyola és partidària de «suspendre definitivament l’exploració de totes les reserves de combustibles fòssils».

El límit per a l’exploració, recerca i explotació dels hidrocarburs mar endins ja no pot ser
únicament la capacitat tecnològica, sinó que es fa necessari reservar grans àrees d’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs, no sols per a la protecció dels ecosistemes marins i la
diversitat biològica d’aquests espais, sinó per la necessària preservació de la geodiversitat que representen aquests recursos naturals no renovables.

Això encaixa de manera adient amb la facultat que la Unió Europea reconeix que conserven els Estats membres per determinar dins els seus territoris respectius les zones a les quals hi quedaria autoritzat l’exercici d’activitats de prospecció, exploració i producció d’hidrocarburs, a la Directiva de prospeccions, exploració i producció d’hidrocarburs (Directiva 94/22/CE).

III
El medi marí, a efectes de la protecció dels recursos naturals conforme al Dret de la Unió Europea i per tant en el dret intern dels Estats membres comprèn les aigües, el llit marí i el subsòl situats més enllà de la línia de base que serveix per mesurar l’amplària de les aigües territorials i que s’estenen fins al límit exterior de la zona a la qual un Estat membre de la Unió Europea exerceix sobirania o jurisdicció de conformitat amb la Convenció de les Nacions Unides sobre Dret de la Mar. Per tant, comprèn el mar territorial com a zona econòmica exclusiva i la plataforma continental, així com qualsevol altra zona marina damunt la qual els Estats exerceixin jurisdicció parcial, com les zones de protecció ecològica o pesquera.

IV
L’article 132.2 de la Constitució Espanyola estableix que són béns de domini públic estatal la zona marítima-terrestre, les platges, la mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i la plataforma continental. Amb aquest títol la present llei pretén protegir la mar Mediterrània baix jurisdicció espanyola del possible deteriorament que puguin produir al medi marí les activitats d’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs o altres substàncies minerals.

La Llei s’estructura en un article, una disposició addicional i una disposició transitòria.

Article 1
Queda exclosa l’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs o altres substàncies minerals en el medi marí de la mar Mediterrània sobre la qual l’Estat espanyol exerceixi jurisdicció que abasti almenys la protecció dels recursos naturals. Igualment queda exclòs d’aquest espai marí l’exploració mitjançant adquisicions sísmiques sigui quina sigui la seva finalitat, tret que s’utilitzin tecnologies de les quals n’hagi quedat científicament demostrada la seva completa innocuïtat.

Disposició addicional
Les exploracions d’hidrocarburs incloses en aquesta Llei però amb data de concessió atorgada amb anterioritat a la seva entrada en vigor romandran vigents fins a la seva extinció sense que hi hagi cap pròrroga possible.

Disposició transitòria
La Llei serà d’aplicació a totes aquelles sol·licituds d’exploració, recerca i explotació d’hidrocarburs o d’adquisicions sísmiques contemplades en aquesta Llei i que a la seva entrada en vigor no hagin estat resoltes.

.....................................................................

ANTECEDENTS NORMATIUS

Normativa estatal
Constitució espanyola
Reglament del Congrés dels Diputats: articles 124 i 127.
Llei espanyola de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (Llei 42/2007)
Llei de protecció del medi marí (Llei 41/2010)
Llei del sector d’hidrocarburs (Llei 34/1998)
Normativa europea
Directiva europea 2009/147/CE sobre aus
Directiva europea 92/43/CEE d’hàbitats
Directiva marc de l’aigua 2000/60/CE
Directiva marc del medi marí 2008/56/CE
Directiva europea 94/22/CE sobre les condicions per a la concessió i l’exercici de les
autoritzacions de prospecció, exploració i producció d’hidrocarburs.
Directiva europea 2013/30/UE sobre seguretat de les operacions relatives al petroli i gas mar endins.

Normativa internacional
Protocol sobre zones especialment protegides i diversitat biològica a la Mediterrània, adoptat a Barcelona el 10 de juny de 1995.
Conveni sobre Diversitat Biològica de Nacions Unides, aprovat a Rio de Janeiro el 5 de juny de 1992.
Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, aprovat a Montego Bay el 10 de
desembre de 1982.


divendres, 24 de març de 2017

Més per Menorca demana al Parlament que declari "non gratum" a les Illes Balears l’autocar homòfob "Hazte Oir"

Els menorquinistes també demanen a la cambra que insti a l’Executiu balear perquè impedesqui la difusió de l’odi contra l’expressió de gènere




 Més per Menorca insisteix perquè es frenin les manifestacions de rebuig i odi contra les persones, i més en concret en les declaracions o expressions que ataquen i menyspreen els sentiments motivats per les seves orientacions sexuals.

 Per açò, el grup parlamentari menorquinista insta l’Executiu autonòmic a què es manifesti contrari a la difusió de qualsevol missatge d’odi cap a les persones per la seva expressió de gènere, a més, també, demana que impedesqui la difusió d’aquests tipus de missatges i expressions homòfobes.

 En els altres dos punts, Més per Menorca també sol·licita que el Govern de les Illes Balears declari non gratum, en el territoris de la Comunitat Autònoma l’autocar Hazte Oir, alhora, que també rebutgi els missatges que neguen la identitat de les persones transsexuals, especialment els menors d’edat.

 Per últim, la coalició ecosoberanista demana que s’insti el Govern espanyol perquè retiri a l’associació Hazte Oir la declaració d’Utilitat Pública.

 Els missatges d'odi contra el col·lectius LGTBI, i especialment contra les persones transsexuals, apareguts les últimes setmanes a través del ja conegut com ‘l’Autobús de l’odi’, ens fa entendre que encara resta molta feina a fer. A l’autobús esmentat s’ha pogut llegir que "Els nens tenen penis. Les nenes tenen vulva. Que no t'enganyin. Si neixes home, ets home. Si ets dona, seguiràs sent-ho". D'aquesta manera s'incentiva el rebuig cap a la diversitat de les identitats sexuals i de gènere, es fomenta l'assetjament contra les persones transsexuals -especialment les que són menors- i se’ls priva de la dignitat necessària per al desenvolupament personal.

page2image3984
 A pesar de la legislació vigent (Constitució, Estatut d’Autonomia, Codi Penal, etc...) que garanteix els drets de les persones independentment de la seva condició o creences i, en concret, de la recent Llei balear 8/2016, de 30 de maig, que també garanteix els drets i pretén erradicar la LGTBIfòbia, i assenyala que les institucions de les Illes Balears han de garantir i desenvolupar l’exercici dels drets d’aquests col·lectius, calen aplicar més mesures per lluitar contra l’homofòbia.

 És per tot açò que Més per Menorca creu que el poder executiu i administratiu s’ha de mantenir vigilant per fer complir les lleis i per evitar formes homòfobes a la societat actual. 



dijous, 23 de març de 2017

La NTT contenia el perill de desvirtuar l’esperit del PTI

Comunicat 




 Més per Menorca entén que el procediment que ha seguit l’equip insular per derogar parcialment la Norma Territorial Transitòria (NTT), en la sessió plenària del passat 20 de març, és una passa important de cara a estabilitzar i garantir la sostenibilitat i el criteri territorial establert a Pla Territorial Insular.

 La NTT, instaurada pel PP, amagava intencionalitats constructores i per tant el risc de desvirtuar l’esperit del PTI. La NTT del PP contemplava una figura per a grans equipaments en sòl rústic i en zones de protecció, el que obria les portes a transfigurar la fisonomia actual de Menorca i, per tant, a desbaratar la finalitat respecte i sostenibilitat del territori.

 El PTI s’impulsà l’any 2003 per a regular i ordenar el territori i els seus usos. Aquest mateix pla d’ordenació i control territorial preveu la seva revisió 10 anys després de la seva entrada en vigor. Per tant, corresponia a l’anterior Govern del PP, l’any 2013, iniciar la revisió del PTI. Tanmateix, no és açò el que va fer. El PP va cercar una manera més ràpida i àgil per intentar alliberar determinats articles del PTI i, així,  permetre i ampliar els usos urbanístics al camp, entre altres coses. Va iniciar i aprovar la NTT amb la clara intenció de flexibilitzar determinats aspectes normatius per obrir el sòl rústic a una més ampla permissivitat constructora o urbanística.

 Des de Més per Menorca, entenem que un gran nombre de menorquins no volien açò. Entenem que una gran majoria de ciutadans d’aquesta illa volen salvaguardar el territori de les urpes especuladores i de la connivència del PP. I entenem que els canvis donats en els governs el maig de 2015 expressaven, en bona part, aquesta sensibilitat pel paisatge i el territori (no al projecte sobredimensionat de la carreteta i no a una Norma amb intencionalitat).

 Coherents amb la voluntat electoral i amb els programes polítics, es va treballar per tancar la porta a una NTT que podria trabucar tots aquests valors mediambientals i, alhora, contraris a una terra classificada Reserva de Biosfera. Per açò, el Govern balear va treure un Decret Llei de mesures urbanístiques que va aturar les opcions de permetre grans equipaments en sòl rústic; i des del Consell s’inicià el procediment per derogar parcialment la NTT i frenar així les voluntats obscures de l’anterior executiu del PP.

 Més per Menorca, ben d’acord amb l’acció del Govern insular, creu que la qüestió no és regular Menorca amb una Norma Territorial, sinó amb la corresponent revisió del PTI. El mateix Pla ja preveu la revisió. Es tracta, per tant, de fixar el control sobre el territori i garantir la finalitat primera del PTI, la revisió del qual l’havia de dur a terme el govern del PP, i no ho va fer. Per què?

 És evident que amb els anys certes coses poden ser susceptibles de ser adaptades. D’aquí la importància d’examinar de nou el contingut, sense alterar l’esperit inicial del PTI, per adaptar-lo, si s’escau, a la realitat econòmica i social canviant. També cal entendre que la revisió del PTI ha de ser un procés participatiu on els agents i sectors socioeconòmics hi facin la seva aportació. Un debat obert per conèixer tots els parers, cercant consolidar un model econòmic i turístic diferenciat d’altres destinacions.

 És per tot açò que Més per Menorca es congratula de la feina duita a terme per part de la presidenta Maite Salord i de l’equip de Govern insular. El futur de Menorca s’ha de construir amb el que la gent vol i sent, no amb la dels interessos particulars i privats. I aquest, entenem, era el missatge que ens va deixa a les urnes la ciutadania de Menorca.