dilluns, 26 de setembre de 2016

Assumir Promoció Turística, habilitar el Verge del Toro i concloure la residència de Son Espases, les principals resolucions de Més per Menorca

El Grup Parlamentari menorquinista presenta 16 propostes per a les conclusions del Debat de Política General que es tractaran la setmana que ve la Parlament




  Més per Menorca presenta un total de 16 resolucions com a resultat del Debat de Política General al Parlament de les Illes Balears que ha tingut lloc aquesta setmana. Concloure la Residència de Son Espases per a l’estància dels malalts desplaçat a Palma per motius de salut, és una de les peticions d’urgència que fa el Grup parlamentari de Menorca, a pesar que la presidenta Armengol ja ha anunciat que s’obri a finals d’any.

  També demana com a urgent el traspàs de les competències de Promoció Turística, un tema que Menorca reclama de fa temps. Alhora considera que un altre dels temes que el Govern d’Armengol ha d’afrontar d’immediat és l’habilitació de l’antiga residència de Verge del Toro en un Centre Sociosanitari. A pesar de què la presidenta balear va dir al Debat que s’hi estava treballant en una estudi tècnic per saber de l’estat, Més per Menorca li demana compromís ferm amb el tema.

  La resta de resolucions presentades per a les conclusions del Debat de Política General són també importants i urgents a curt i mig termini, des del punt de vista dels menorquinistes, i són fruit del treball parlamentari duit a terme a la cambra autonòmica els darrers mesos.

  Així, Més per Menorca inclou també en les seves resolucions algunes propostes perquè l’Executiu balear no s’oblidi de reclamar a Madrid temes que afecten els nostres territoris. Així demana instar el Govern de l’Estat perquè derogui la Llei Montoro i sigui possible alliberar els ajuntaments, sobretot per poder contractar més policia i altre personal; o que a més del rebuig a la privatització d’AENA, insti el Govern central a establir la cogestió dels aeroports i ports d’interès general de les Illes, que en el cas de Menorca inclouria així el port de Maó amb expectatives de donar-li un nou impuls. Més per Menorca no s’oblida de reclamar a l’Estat la tarifa plana universal de 30 euros; o a seguir reiterant la desestimació total dels projectes petroliers a la Mediterrània.

  En l’àmbit de polítiques més properes i directes, el Grup Parlamentari de Més per Menorca proposa per resoldre la conclusió de la revisió del Pla Hidrològic de les Illes Balears i a redactar un Pla de Sequera, atenent les directives europees, a la vegada que demana a l’Executiu el traspàs als consells insulars de les competències en Recursos Hídrics. També a presentar abans de juny de 2017 el projecte de Llei d’Energies Renovables i a augmentar els recursos humans en matèria d’extinció d’incendis, tot reconeixent el bon treball d’IBANAT i Protecció Civil en el recent incendi de Macaret i Addaia. Els menorquinistes insten també a què dins l’any 2017 s’aprovi la reforma puntual de l’Estatut d’Autonomia per eliminar l’aforament dels diputats autonòmics.

  Per altre banda insta el Govern balear a estudiar la viabilitat de cobrament de l’Impost de Turisme Sostenible (ecotaxa) en el moment de la contractació de paquets turístics o també en a la compra de bitllets d’avió i vaixell.

  Avançar en diversos aspectes del Pacte Educatiu en consonància al que marca el document Illes per un Pacte, presentat al Govern enguany mateix, i reclama també que sigui pressupostada per a 2017, i transferida llavors, la partida econòmica per a la primera Fase de les obres de l’Escola d’Adults de Maó.


  Amb aquestes propostes, i per concloure la posició dels menorquinistes sobre la revisió de la política autonòmica, la coalició ratifica la reivindicació d’una sèrie de qüestions que considera prioritàries per a Menorca a curt termini.



Carregar els aqüífers amb aigües regenerades, proposta del diputat Pep Castells al Parlament

Més per Menorca pretén trobar solucions als nivells de reserva d’aigua després dels avisos sobre la reducció de recursos hídrics per sequera


  Més per Menorca posa fil a l’agulla per intentar trobar solucions a les advertències fetes recentment sobre la disminució del nivells d’aigua dels aqüífers de la nostra illa. El diputat menorquinista al Parlament, Josep Castells, ha presentat una iniciativa parlamentària per pal·liar la manca d’aigua que s’ha enregistrat en els aqüífers insulars després d’un estiu marcat per la sequera.

Així, Castells proposa un Projecte pilot de recàrrega de l’Aqüífer des Migjorn Gran, que es proposa que es  dugui terme amb aigües residuals regenerades o depurades i infiltrades de nou als dipòsits naturals subterranis. Segons l’exposició de motius de la Proposició No de Llei de Més per Menorca els raons de la disminució són la manca de pluges durant els darrers mesos, però també l’alta sobreexplotació dels aqüífers durant el període de temporada alta. La combinació d’aquests dos factors comporta una disminució dels nivells piezomètrics als aqüífers i, per tant, s’origina un flux subterrani d’aigua dolça en direcció al mar, un fet que provoca l’entrada d’aigua de la mar als aqüífers i produeix la salinització de les reserves. Una realitat constatada als extrems de l’illa: Maó, Es Castell, Sant Lluís i Ciutadella, on els índexs de potabilitat de l’aigua van baixant, per la qual cosa, a la disminució dels recursos cal afegir-hi la pèrdua de qualitat, amb tot el que açò significa per a la població resident, per a l’oferta turística i per a la declaració que té l’illa de Reserva de Biosfera.

  La suma de tota aquesta problemàtica i la voluntat de plantejar i treballar polítiques sobre els cicles de l’aigua ha dut al diputat Pep Castell, a presentar aquest Projecte pilot per a introduir aigua depurada als aqüífers. La idea primera l’exposà l’enginyer José A. Fayas (antic cap del departament tècnic de la direcció general de recursos hídrics de la CAIB). Es tracta d'introduir aigua depurada als aqüífers per estabilitzar els nivells piezomètrics, equilibrar les reserves i evitar més entrada d’aigua marina a aquest dipòsits naturals.

  Seria un projecte pilot per estudiar la idoneïtat de la mesura. Tanmateix, l’adopció generalitzada d’aquesta solució requeriria la seva inclusió al Pla Hidrològic de les Illes Balears.  De fet, el vigent Pla Hidrològic ja contempla la càrrega artificial dels aqüífers.

  Per tot açò, la proposta de Més per Menorca demana que el Parlament de les Illes Balears insti al Govern a:

1. Incloure en la propera modificació del Pla Hidrològic de les Illes Balears la construcció d’almenys una planta de regeneració i infiltració d’aigua a l’Aqüífer de Migjorn de Menorca, als sectors de Ciutadella o Maó, respectivament, a partir de les conclusions que s’extreguin de l’estudi contemplat en els punts següents.

2. Dur a terme a partir de 2017 un estudi experimental de càrrega artificial de l’Aqüífer des Migjorn mitjançant la contractació pública d’una planta pilot.

3. Constituir un grup de treball liderat per la direcció general de Recursos Hídrics  amb la participació de tècnics del Consell Insular de Menorca i amb investigadors de la UIB, per programar, executar i avaluar l’estudi experimental.

4. Presentar, si escau conjuntament amb el Consell Insular de Menorca, el projecte d’estudi experimental a la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible per tal que aquest òrgan en proposi la realització i finançament per afavorir, a més, la voluntat d’un turisme sostenible.



divendres, 23 de setembre de 2016

MÉS rebutja que l'Advocacia del Govern hagi pres la decisió de retirar-se de les dues causes judicials de Jaume Matas

COMUNICAT DE PREMSA

MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca rebutgen la decisió de l'Advocacia del Govern de les Illes Balears de retirar-se de les causes de l'Òpera de Calatrava i del Palauet de Jaume Matas. Les dues formacions lamenten aquesta decisió, de la qual no tenien cap informació.




  La determinació ha suposat sorpresa i malestar perquè tenen una important transcendència política i lamenten que no estiguin consensuades amb les forces que formen part del Govern balear.

  Aquesta notícia va en sentit contrari del que sempre ha estat una de les preocupacions principals dels dos partits: la transparència en la gestió política, i és per això que MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca sempre han apostat per dur endavant una lluita decidida en contra de la corrupció i han reclamat que qui hagi malbaratat els recursos públics ha de tornar els doblers a la ciutadania i assumir la seva responsabilitat.

  Cal recordar que MÉS, és l´únic partit personat en el cas de Son Espases. Així, no comparteix la retirada del Govern del casos de corrupció perpetrats per un expresident del Govern de la CAIB que ja ha estat condemnat per corrupció i té múltiples causes obertes.

Nel Martí,
portaveu MÉS per Menorca.

David Abril i Bel Busquets,
portaveus MÉS per Mallorca.

dijous, 22 de setembre de 2016

Per un Pla d’Infraestructures en el qual els consells marquin les prioritats i vegin garantides les inversions

Més per Menorca demana que, paral·lelament a la inversió de 119 milions a Son Dureta, s’invertesqui a Can Misses i Verge del Toro, o bé allà on els propis consells decidesquin


Més per Menorca vol reiterar, i a la vegada puntualitzar, alguns aspectes del Pla d’Infraestructures i que ha estat motiu de debat i controvèrsia tant al si de les sessions de Política General del Parlament com en els mitjans informatius; alhora que cal afegir-hi l’anunci de la presidenta Armengol de destinar 119 milions d’euros a la rehabilitació de Son Dureta, una notícia que ha fet reaccionar a molts sectors i partits.

Més per Menorca demana l’elaboració d’un Pla d’Infraestructures per a les Illes Balears que mantengui el principi d’equilibri territorial i que els consells insulars en siguin participants directes en la seva elaboració. El Pla ha d’assegurar inversions a cada illa de forma equilibrada.

És per açò que la coalició menorquinista surt al pas de l’anunci de la presidenta Armengol sobre la inversió de 119 milions d’euros a Son Dureta. És evident que amb el pressupost actual del Govern de les Illes Balears, una inversió com aquesta absorbirà bona part de la partida del Pla d’Infraestructures d’aquest anys i perjudicarà inversions a altres illes. No es pot acceptar que el Govern prioritzi inversions sense abans garantir que el Pla sigui territorialment equilibrat.

D’aquí que Més per Menorca demani, per no crear desequilibris, que paral·lelament a la voluntat del Govern d’invertir a Son Dureta també ho faci a l’Hospital de Can Misses d’Eivissa i a la Residència inactiva de Verge del Toro de Maó, o bé que els propis consells decidesquin la prioritat i conveniència de les seves inversions.

Ha de ser un Pla anual que garentesqui el principi d’equitat interinsular en el qual cada illa s’hi senti còmoda i justament compensada.

El Govern no pot decidir unilateralment un Pla les inversions del qual pugui afectar altres territoris. El Pla ha d’assegurar que cada illa compti anualment amb inversions que hauran prioritzat els consells, si més no que hi hagin participat.

Més per Menorca demana al Govern l’elaboració del Pla d’Infraestructures, però no pot comprometre recursos econòmics d’aquest Pla abans que aquest sigui aprovat i ratificat pels consells de cada illa.


dimecres, 21 de setembre de 2016

Més per Menorca recorda a la presidenta Armengol els compromisos del Govern i demana més celeritat


Debat de Política General – Parlament de les Illes Balears

El portaveu Manel Martí ha exposat un total de 7 grans temes per a Menorca que no poden aturar-se o alentir-se per més temps

Manel Martí, poc després de la intervenció com a portaveu de Més per Menorca al Parlament

  Més per Menorca ha recordat avui a la presidenta balear, Francina Armengol, els temes pendents per a Menorca que resten per atendre adequadament, alhora que li ha sol·licitat més celeritat per resoldre alguns projectes inclosos en el Pacte dels Acords pel Canvi i  que estan aturats o bé van a ralentí.

  Tot i donar suport a l’Executiu d’Armengol en la present legislatura, Més per Menorca ha convidat la presidenta a accelerar totes les iniciatives acordades en el seu dia i d’altres que reclamen urgència d’actuació. Ho ha fet avui capvespre el portaveu del Grup Manel Martí en el marc del Debat de Política General de la Comunitat Autònoma que se celebra aquest dies i que ahir va encetar la presidenta de l’Executiu Francina Armengol.

  Martí ha exposat 7 grans temes que preocupen a Més per Menorca després de quasi 15 mesos del Govern del Canvi:

  1.- Preocupació de Més per Menorca pel retard en la construcció de la Residència de Malalts de Son Espases. Es tracta d’un punt de l’Acord de Govern que està pressupostat dins l’any 2016 i que s’està retardant. Martí comprèn les dificultats urbanístiques i administratives que comporta, “però el projecte s’alenteix en excés i és una prioritat urgent per als malalts i familiars de Menorca i altres illes menors per poder pernoctar a Mallorca en els traslladats per motius de salut o tractament mèdic”, per la qual cosa ha demanat més celeritat en l’execució.

  2.- També inclòs en el Pacte de Govern, Més per Menorca sol·licita que es complesqui el compromís dels traspassos de competències als consells insulars, concretament el de Promoció Turística. Martí ha apuntat que “al marge del model o contingut que determini cada illa o ciutat quant a promoció turística, la competència ha d’arribar ja als consells”, per la qual cosa ha demanat que el traspàs es faci complir en breu.

  3.- Davant l’exposició ahir de la presidenta Armengol sobre el Pla d’Infraestructures, Martí li ha sol·licitat que aquest sigui un Pla territorialitzat amb la participació directe dels consells perquè així es pugui mantenir un equilibri entre les illes, sense que perjudiqui, emperò, l’interès del conjunt de la Comunitat. Armengol no va mencionar temes que estan pactats amb els consells i, quant a Menorca, Martí reclamà avançar en actuacions com:
            - Conservatori de música
            - Nou centre Escola d’Adults de Maó (en fase inicial, però paralitzat)
            - Concretar i iniciar el nou projecte de l’antiga residència de Verge del Toro (Maó.
També reclama actuacions en temes de l’aigua:
-Reconvertir la depuradora de Cala Morell en estació de bombeig.
-Activar la dessaladora de Ciutadella
-Resoldre les depuradora d’Addaia i d’es Mercadal.
- Resoldre depuradora de Ferreries, que ha quedat a mig fer, sense funcionament i afectant zones naturals com el torrent de Trebalúger.
            -Connexió de sa Mesquida i es Murtar a la depuradora de Sant Isidre.
Martí demana, per tant, al Govern que totes aquestes actuacions s’incloguin dins el Pla d’Infraestructures que va anunciar ahir Armengol.


Els membres del Gup Parlamentari, Martí, Castells i Font, als seus escons

  Alhora, el portaveu de Més per Menorca n’ha fet una reflexió considerant que Menorca, durant les darreres dècades, ha dut a terme polítiques de conservació i protecció dels espais i recursos naturals, així com s’ha mostrat més activa en equipaments sanitaris i assistencials. Aquest fet pot fer visible que Menorca no estigui en una situació tan greu o extremada com altres zones de les Illes, quant a inversions, i d’aquí que es pugui justificar la urgència d’infraestructures a altres llocs. És per açò que des de Més per Menorca es consideri que la nostra illa tengui poca presència en el Pla d’Infraestructures i, al respecte, Martí vol destacar que “no és de justícia que qui més ha preservat el territori i més atenció social ha mostrat des de fa anys, sigui minorat en la prioritat de la planificació d’inversions i equipaments del Govern”. Martí ha considerat que Menorca ha d’estar en un pla d’igualtat i equilibri amb la resta d’illes.

  4.- També un punt dels Acords pel Canvi és l’aposta decidida per les polítiques d’energies renovables, que contemplin deduccions fiscals per a les famílies que optin pel subministrament d’energies netes.

  5.- Avançar en temes del Pacte Educatiu. Si bé és cert que el tema s’està debatent al Consell Escolar de les Illes, el Govern pot anar avançant en temes que ja disposen d’un ample consens, com per exemple impulsar l’Atenció a la Diversitat o normativitzar l’Autonomia dels Centres.

  6.- Martí ha sol·licitat a la presidenta de l’Executiu una nova Llei de Policies Locals capaç de solucionar les situacions límit i desbordants que pateixen molts municipis, concretament durant la temporada alta. La prova s’ha viscut aquest mateix estiu. Així, Més per Menorca advoca per una nova llei centrada en tres pilars fonamentals:

  -Que doni molt més estabilitat a les plantilles.
  -Que resolgui el tema de les segones activitats dels agents
  -Que disposi de noves fórmules jurídiques o sistema adient per poder incrementar les plantilles durant els mesos de més activitat turística.

  7.- La importància de donar, ja, curs a la regulació dels lloguers turístics i que també incloguin els “lloguers turístics plurifamiliars”. Una regulació legislativa que establesqui els nivells de serveis i qualitat corresponents i que les autoritzacions de les Comunitat de Vesins quedi adequadament regulada. Amb tot, emperò, Més per Menorca defensa:
 - Que sigui respectat el PTI (Pla Territorial de Menorca) i/o altres normes territorials a altres illes.
  - Que es respectin les competències que tenen els consell i ajuntaments en matèria d’ordenació territorial, urbanística o turística, perquè siguin aquestes administracions les que marquin el model que creguin més adient i oportú.
  - Establir les mesures per garantir el dret i funció social que han de tenir els habitatges, considerant-los una prioritat.

  En darrer lloc, des de Més per Menorca, el portaveu Manel Martí ha volgut agrair l’aposta, interès i suport del Govern de les Illes Balears a la Candidatura de Menorca Talaiòtica. Un recolzament que fins ara no existia i que ara és una realitat, alhora que també demana que aquesta ajuda es mantengui.



dilluns, 19 de setembre de 2016

Maite Salord inaugura al Llatzaret la XXVII edició de l’Escola de Salut Pública de Menorca

La presidenta del Consell Insular destaca l’èxit consolidat dels cursos oferts que enguany compten amb rècord de participants: 750 inscrits

La presidenta en el discurs inaugural. Darrere Laia Obrador, Miquel À. Maria i Esteve Fernández

Maite Salord, presidenta del Consell Insular de Menorca, ha inaugurat avui matí la XXVII edició de l’Escola de Salut Pública de Menorca. Un any més d’una convocatòria que té assegurat l’èxit de participació i que enguany, tal com ha destacat la presidenta, compta amb un rècord d’inscrits: 750.

La cita acadèmica de Menorca acapara l’interès de molts de llocs del món i d’aquí que el Llatzaret aculli, a més de gent d’arreu de tot l’Estat espanyol, també de països com Portugal, Brasil, Alemanya, Àustria, Gran Bretanya o Itàlia, entre d’altres. Inscrits que responen a perfils diversos com investigadors, professionals o estudiants. I és que la present edició disposarà d'onze cursos i catorze encontres, que no fan altra cosa que fer créixer l’acceptació internacional que té la cita menorquina vers la salut pública.

Una de les primeres sessions de la XXVII edició de l'Escola de Salut Pública

Els cursos d’enguany transcorreran des d’avui, dia 19, fins el dia 27. L’increment de la inscripció ha obligat a l’organització a ampliar també els espais, d’aquí que el Llatzaret obrirà dues aules més a l’edifici principal, que s’afegiran a les dues sales de la planta baixa que ja es van habilitar durant la passada edició davant la necessitat de disposar de més locals, tot per donar cabuda, també, a les reunions previstes dels grups científics i de treball.

En el discurs inaugural la presidenta Salord ha destacat la participació del Dr. Simon Chapman, professor emèrit de l’Escola de Salut Pública de la University of Sidney, autor de més de cinc-cents articles en revistes científiques i de denou llibres. És també editor emèrit de la revista de divulgació científica Tobacco Control.


El curs magistral que oferirà el Dr. Chapman sobre Public Health Advocacy va completar l’aforament fa temps, juntament a altres activitats que també s’han vistes tancades d’inscripcions des de fa setmanes.

Maite Salord també ha recordat en el parlament d’obertura l’aportació que farà el Consell a aquesta nova edició, que és una taula rodona sobre Refugiats a la Unió Europea: els drets humans, la salut pública i la sanitat universal, que serà el proper dijous a la sala de plens del Consell de Menorca; alhora que una exposició de fotografies, que s’obrirà demà a la seu de l’IME, sobre la vida dels joves refugiats, així com la Jornada d’Activitat Física i Salut, que desenvolupa de nou el Departament d’Esports del Consell.




Més per Menorca exigeix al Govern el compliment del requisit del català en les diferents convocatòries públiques

El portaveu parlamentari, Manel Martí, demana que sigui corregida la resolució de l’Escola Balear de l’Administració Pública (EBAD) i que incorpori el català a les proves



  Més per Menorca es mostra sorprès i dolgut alhora per les diverses convocatòries de places públiques en els quals no es dóna compliment al mandat legislatiu d'incorporar el requisit de català per a ser treballador públic, independentment de si afecta a la funció pública o a algun organisme del sector instrumental (per al qual s'està tramitant actualment un decret de desenvolupament). En paraules del portaveu parlamentari de la coalició, Manel Martí,el mandat era clar i inequívoc: “la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma ha de funcionar com a requisit en tot l'àmbit de les administracions autonòmiques”.

  Aquesta declaració de Més per Menorca ve arran de la Resolució de la presidenta de l’Escola Balear d’Administració Pública per la qual s’aproven la convocatòria i les bases que han de regir el procés selectiu per dur a terme el Curs Bàsic de capacitació per a l’accés a la policia local, publicada ja al BOIB. Versió PDF

  En aquesta convocatòria d’un nou curs bàsic per a la formació de policies locals no s’inclou el coneixement de català, com així s’exigeix per a qualsevol lloc de feina de la Funció Pública. Aquest curs és el filtre per després accedir a les places dels diferents ajuntaments. El problema rau en què quan els aspirants hagin superat el Curs Bàsic sense haver fet les proves de català es trobaran amb què aquest requisit els serà exigirà als ajuntaments, i sense haver acreditat els corresponents coneixement en la llengua pròpia, no podran accedir a la plaça municipal. A més, Martí recorda que aquest és un punt inclòs a la Llei de Coordinació de les Policies Locals i el seu Reglament:

  Article 188
Accés al curs de formació bàsica i requisits
1. L’accés al curs de formació bàsica es fa un cop superades les proves selectives que convoqui l’Escola Balear d’Administració Pública.
2. Els requisits per ser admès en les proves d’accés al curs de formació bàsica són els següents:
a) Tenir la nacionalitat espanyola.
b) Tenir devuit anys complerts.
c) Posseir el títol acadèmic o un d’equivalent per al grup al qual pertany la plaça convocada d’acord amb la legislació bàsica de l’Estat.
d) No patir cap malaltia o defecte físic o psicofísic que impedeixi o minvi el desenvolupament correcte de les funcions, en relació amb el quadre d’exclusions de l’annex 5 d’aquest Reglament.
e) No haver estat separat del servei de l’Administració local, autonòmica o estatal, ni estar inhabilitat per a l’exercici de la funció pública.
f) No tenir antecedents penals per delictes dolosos.
g) Estar en possessió dels permisos de conduir de classe A, B i BTP en vigor.
h) Comprometre’s a dur armes i, si escau, a utilitzar-les, mitjançant una declaració jurada.
i) Acreditar, si escau, el nivell de coneixements de la llengua catalana que determini la legislació vigent. Disposició. Versió PDF

  Per al portaveu del grup parlamentari Més per Menorca, “de res haurà servit canviar la Llei de Funció Pública i recuperar la DG de Política Lingüística, si la resta del Govern -totes les conselleries- no actuen en la mateixa direcció i donant compliment al mandat del Parlament”.

En aquest sentit Martí demana al Govern que rectifiqui i que “totes les conselleries remin en el mateix sentit de fer del català una llengua d'ús preferent a l'administració”.



divendres, 16 de setembre de 2016

Valoració positiva dels dos primers mesos de l’ecotaxa

Més per Menorca considera que la mesura impositiva ha estat ben rebuda pels visitants i ben gestionada pel Govern de les Illes Balears




MÉS per Menorca fa una valoració molt positiva de l'Impost de Turisme Sostenible que es va començar a aplicar l'1 de juliol d'enguany. Els turistes no l’han interpretada com una mesura negativa, com pronosticava el PP i la patronal hotelera ASHOME, sinó tot el contrari, la valoració ha estat positiva. No ha tingut efectes negatius sobre l'elecció de la destinació, i, en canvi, ha servit per explicitar el compromís de les Illes Balears amb la conservació del medi ambient i el paisatge i per a una activitat turística sostenible amb el territori

Tampoc els residents han fet una valoració negativa. L'excepcionalitat introduïda en l'impost en què els menors de 17 anys, viatgers d'INSERSO i les persones desplaçades per motius de salut no hagin de pagar l’impost, han reduït l'efecte negatiu sobre els propis residents i han acollit la mesura positivament.

La gestió de l'impost s'ha desenvolupat amb normalitat.

MÉS per Menorca també valora molt positivament el primer Pla Annual de Desenvolupament del Turisme Sostenible aprovat ahir, i en el qual es prioritzen les qüestions mediambientals i relacionades amb la gestió de l'aigua. Per a Més per Menorca, l'impost turístics ha de servir a Govern, consells i ajuntaments per posar al dia tota la infraestructura relacionada amb l'aigua, com poden ser dessaladores, depuradores, sistemes alternatius de depuració (filtres verds), reg amb aigua depurada... entre altres actuacions. Per tant, entenem que la gestió de l’impost està sent el que s’havia previst.

D'acord amb les respostes parlamentàries, amb la primera aplicació de l'ecotaxa, de l’any 2001 al 2004, el Govern va recaptar quasi 88 milions d'euros, als que caldria afegir els que estan pendents de liquidar (186.000 euros). Per als menorquinistes la previsió és que amb el nou impost turístic es pugui recaptar, a l'any, el mateix que es va recaptar llavors durant tota la vigència de l'ecotaxa, (2001-2004) especialment tenint en compte els 12 mesos (el 2016 només seran 6 mesos), així com l'ampliació del tribut  al lloguer de l’habitatge turístic o vacacional.

MÉS per Menorca demana també al Govern que no defallesqui en la liquidació pendent de quasi 200.000 euros, pendent de la liquidació que s'havia de fer el 2004, corresponent als anys anteriors.

El Govern de Canvi fa així una passa endavant amb la cura del medi ambient i l’activitat turística; aplicant una mesura fiscal per a l’ús turístic del territori, que ha de revertir en polítiques de conservació i control i que ja apliquen, des de fa temps, altres ciutats i països turístics del nostre entorn.