dimecres, 7 de desembre de 2016

Més per Menorca s’adhereix a la concentració en contra de la guerra de Síria

Serem presents a la manifestació del carrer de ses Moreres de Maó el proper dilluns dia 12 a les 18:30 hores, convocada pel FMC


Més per Menorca s’adhereix a la concentració convocada pel Fons Menorquí de Cooperació per manifestar-nos en contra de la guerra de Síria. La trobada serà el proper dilluns dia 12 al carrer de ses Moreres de Maó a partir de les 18:30 hores. L’acte du el lema de “No a la Guerra”

El conflicte bèl·lic de Síria arrossega una greu crisi social de refugiats que afecta, des de fa molt temps, a centenars de milers de persones migrades per fugir de la misèria, de la fam i de la mort. Una guerra que manté tota una població en la més denigrant de les inhumanitats. A tot açò cal afegir la també menyspreable actitud de les polítiques internacionals de cara a la poca o nul·la atenció humanitària que precisen aquest massius fluxos migratoris, a través del corredor de l’extrem Est del mediterrani cap a l’Europa del sud-est i altres zones. Una passivitat de la classe dirigent europea que crea, alhora, un problema afegit a l’entrada dels refugiats al Vell Continent i que encara no ha resolt.

Més per Menorca se suma, així, a la protesta que es durà a terme a Menorca i arreu de moltes ciutats de l’Estat espanyol per reclamar, en primer terme,  que s’aturi la guerra; i per altra banda reivindicar una sortida política adequada a l’atenció social i humanitària de milers de famílies que viuen la més gran de les desesperacions.


A la vegada, Més per Menorca, fa una crida als governs europeus, a la mateixa Unió Europea, i al Govern espanyol, així com a altres organismes mundials, a deixar de mirar cap a l’altra banda i a afrontar de cara el greu problema que representa la guerra de Síria. Nosaltres també deim Prou! No a la guerra”.



dilluns, 5 de desembre de 2016

Atac del PP a l’autonomia de Menorca

Nel Martí qualifica l’acció dels populars “d’un cop d’estat, ja que pretén condicionar l’autogovern del Consell a través d’esmenes als Pressupostos de la Comunitat Autònoma”.



  El Partit Popular al Parlament pretén condicionar l’autogovern i l’autonomia del Consell de Menorca intentant introduir esmenes que marquin unes determinades inversions. Així, el PP vol condicionar unes decisions que corresponen a l’ens insular i no al Parlament. D’aquesta manera pretén alhora que dels recursos que són propis del Consell servesquin per finançar projectes que ha d’assumir el Govern.

  Nel Martí, portaveu Més per Menorca al Parlament considera de “cop d’estat a l’autonomia i l’autogovern del Consell de Menorca” les accions del Partit Popular a la cambra autonòmica relacionades amb els Pressupostos de la CAIB per a 2017. Martí considera que el PP pretén condicionar i determinar la política de l’ens menorquí a través d'esmenes al pressupost “que vulneren l’Estatut d’Autonomia i la Llei de finançament dels consells insulars”, afirma. En aquest sentit, demana al PP que retiri les esmenes per no agreujar ni els recursos ni l’autonomia del Consell menorquí.

  La secció 32 del pressupost inclou els recursos que corresponen als consells insulars per a exercir, amb autonomia, les seves competències pròpies. En canvi, el PP, des del Parlament, vol determinar en què s'ha de gastar el Consell de Menorca els seus recursos, vulnerant així l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Finançament dels consells insulars, als quals atorga "l’autonomia en la gestió dels seus interessos". La Llei de Finançament dels Consells Insulars deixa clara la definició dels recursos transferits a cada illa a través d’aquesta llei, com a recursos “indeterminats”, o sigui, de lliure determinació per part de les institucions insulars (Art.2.1. “El sistema de finançament definitiu que regula aquesta llei té caràcter indefinit”).

  Concretament, el PP ha afectat 8.850.000 euros de la secció 32, (dels recursos indeterminats per als consells insulars), dels quals 3 milions corresponen a Menorca. D’aquesta manera les esmenes del PP afecten negativament la nostra illa perquè demana:
- 1.000.000 d'euros per a l'Estació d'Autobusos de Ciutadella. En lloc de reclamar al Govern que amb els recursos de la CAIB ajudi el Consell i l’Ajuntament en la construcció d'una nova estació d'autobusos a Ciutadella. O sigui, que per la via del pressupost autonòmic, vol obligar al Consell de Menorca a destinar part dels recursos menorquins a aquesta obra, sense implicació del Govern; cosa que per altra banda ja farà per decisió pròpia.

   Més per Menorca, en canvi, a través de la seva esmena obliga el Govern a elaborar el projecte d’estació d’autobusos amb recursos de la CAIB, sense cost per al Consell i Ajuntament.
- 1.000.000 euros en les Coves de Cala Banca. Passa el mateix que abans. El PP, en contra de l'autonomia de Menorca, vol obligar al Consell de Menorca a destinar recursos propis a les Coves de Cala Blanca, cosa que tanmateix farà, per decisió pròpia i no per imposició del Parlament.
Més per Menorca en canvi proposa que el Govern aporti recursos extres de la CAIB, fora de la secció 32, a l'obertura de les Coves de Cala Blanca.
- 1.000.000 euros per al transport terrestre a Menorca. El Consell de Menorca ja dedica més d'un milió d'euros dels recursos propis al transport terrestre, per tant no té cap efecte real la proposta del PP. Ara bé, manté el discurs que des del Parlament no es pot determinar el pressupost del Consell de Menorca, un fet inèdit i inacceptable, que va en contra de l'autogovern de l'illa.

  Més per Menorca demana al PP que retiri les esmenes, i respecti l'autonomia del Consell de Menorca en la determinació i gestió dels seus recursos, que provenen del finançament dels consells (Secció 32).



La Comissió de Consells, una eina més d’autogovern

Article d'opinió
Nel Martí. Portaveu de Més per Menorca al Parlament, 


   La constitució de la Comissió General dels Consells Insulars el passat 28 de novembre és una bona notícia. El que hem fet al Parlament, per tant, és simplement -però amb molt de sentit i significat- donar compliment i desenvolupar allò que ja preveu l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears amb la reforma de l’any 2007. Preveu dues noves fórmules de cooperació institucional entre el Govern i els consells insulars. Una, en l’àmbit de l’executiu, és la Conferència de Presidents, i l’altra, en l’àmbit del legislatiu, es la creació de la Comissió General de Consells Insulars.

  Aquesta darrera figura està recollida a l’article 53 de l’Estatut. La Proposició de Llei que va presentar Més per Menorca era el pas previ i necessari per a la constitució de l’esmentada comissió, que serà participada paritàriament pel Parlament i Consells Insulars, (per 24 vocals: 12 nomenats pels grups parlamentaris, i 3 per cadascun dels 4 consells insulars) amb un reglament i unes funcions que l’Estatut li atorga.  La composició de la Comissió és inicial i constituent, és a dir, que després serà ella mateixa qui, com diu l’Estatut, ha de definir la composició. Però l’important és garantir la participació de tots els grups polítics presents als consells insulars.

  Quin és l’esperit de la Comissió quant a les funcions? La Comissió ha de tenir funcions de caràcter consultiu i prescriptiu en qüestions bàsiques que l’afecten en el seu autogovern, com l’atribució de competències als consells, el finançament, l’organització territorial i institucional, la legislació que afecti a les competències pròpies dels consells, etc.

  D’aquesta manera es garanteix:  1.- Que la consulta i participació dels consells no sigui qüestió discrecional, depenent de les conveniències de l’executiu; 2.-  Discernir les funcions: una cosa són les consultes de l’Executiu i una altra molt distinta la coordinació del legislatiu amb els consells. 3.-  Quan l’executiu consulta els consells, ho fa amb els governs  insulars, en canvi en la Comissió hi tindria presència el consell com a corporació, o sigui amb govern i oposició.

  A més del caràcter prescriptiu , la Comissió també hauria de ser informada i poder debatre assumptes tan rellevants com la dotació, distribució i regulació dels recursos lligats a la Llei de finançament dels consells insulars; de les seccions dels projectes de Llei de pressuposts de la CAIB que afectin el finançament dels consells insulars i les inversions territorialitzades; els convenis i acords subscrits pel Govern amb els consells insulars; els convenis i acords subscrits pel Govern de les Illes Balears amb el Govern de l’Estat en matèries de competències pròpies dels consells, etc, etc.

  Aquesta nova comissió és, alhora, molt senzilla i molt important. I és així perquè suposa ratificar la voluntat recollida en el text estatutari del 2007 de desenvolupar una arquitectura institucional per a la CAIB on els consells insulars en són columna vertebral. Perquè aquesta comunitat -feta d’illes i de països- s’aguanta sobre quatre columnes, que són Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Són columnes de diàmetre diferent, però de mateixa alçada. Un edifici que es sosté sobre columnes de diferent alçada és un edifici insostenible. Hem de saber gestionar molt bé, per tant, el principis d’igualtat i de diferència.

  L’Estatut parla dels consells insulars com a “governs a cada una de les Illes”, i els atorga competències pròpies (que nosaltres entenem com exclusives); els atorga capacitat reglamentària sobre aquestes competències pròpies; els atorga capacitat d’iniciativa legislativa i l’elecció dels membres dels consells es fa a partir de llistes específiques, distintes de la llista per elegir diputats al Parlament balear… En definitiva, els dóna més capacitat d’autogovern, més sobirania, més capacitat de decidir, d’influir i de participar en les decisions que afecten els ciutadans que representen i defensen.

  I efectivament crec que aquest és el camí per adaptar la realitat institucional, de gestió i de presa de decisions, a la realitat sociològica i de necessitats d’aquesta comunitat feta d’illes. I sobre tot -no ho podem oblidar- per donar resposta a les ànsies d’autogovern de Menorca, Eivissa i Formentera.




dijous, 1 de desembre de 2016

Compartim esforços i polítiques d’illes menors


COMUNICAT

Nel Martí, Sònia Cardona (GxF) Jaume Ferrer (GxF), Maite Salord i Sílvia Tur (GxF)

Més per Menorca i Gent per Formentera van tenir la seua primera trobada com a formacions polítiques que comparteixen moltes idees de progrés i benestar social. L’encontre es va dur a terme a Palma el passat 28 de novembre i hi assistiren Jaume Ferrer, Sílvia Tur i Sònia Cardona per part de Gent per Formentera; i Maite Salord i Manel Martí per part de Més per Menorca.

És aquest un primer contacte per intercanviar opinions, impressions i polítiques diverses en el marc de l’actual societat balear, però concretament, i de forma especial, en les necessitats que les illes menors, com Formentera i Menorca, tenen en l’actualitat.

Aquesta primera cita va fixar l’objectiu en analitzar i fer front comú en qüestions que formen part de les prioritats de les dues formacions polítiques i del paper que han de jugar els respectius consells a cadascuna de les illes, basat en el que preveu i estableix la darrera reforma de l’Estatut d’Autonomia (2007).

La reunió es va tancar refermant la voluntat d’unir esforços de cara a dinamitzar i enfortir l’Insularisme Polític. El primer front de treball va quedar enfocat a:

1.- Compartir polítiques, iniciatives i esforços en la Promoció Turística. Una competència que el Govern de les Illes Balears podria traspassar en poc temps a Menorca i Formentera. D’aquí la voluntat de treballar junts de cara als recursos i disposicions que podrien rebre ambdues illes.

2.- Fixar posicions conjuntes o similars respecte a la implantació dels Lloguers Turístics. Una mesura que determina una nova via d’economia terciària basada en els lloguers d’habitatges i que caldrà analitzar bé per ajustar-la a la realitat, necessitats i sostenibilitat de cada illa.

3.- El compromís adquirit en els pactes de governabilitat d’Acords pel Canvi en formular el paper que han de tenir els consells insulars en el marc d’una Comunitat Autònoma constituïda per quatre illes; o sigui, discontínua. Les dues formacions manifesten la voluntat de treballar per l’elaboració d’una nova Llei de Consells Insulars, amb un desenvolupament legislatiu i normatiu guiat per l’esperit que marca l’Estatut. Una nova Llei de Consells que garantesqui l’enfortiment dels ens insulars i, per tant, el reforçament de l’autogovern de cada illa. En aquest sentit Formentera és un cas especial i diferent al de les altres illes, ja que és Ajuntament i Consell alhora; però també administració local i autonòmica a la vegada.

Gent per Formentera i Més per Menorca es comprometen a treballar junts per aconseguir impulsar les seves pròpies polítiques insulars i per aproximar dues societats illenques germanes que, malgrat les dificultats de connectivitat per a l’intercanvi, manifesten la voluntat d’estrènyer lligams i disposar de més i bones relacions.



    









dimarts, 29 de novembre de 2016

El Parlament aprova la Llei de l’Oficina de Lluita contra la Corrupció

Més per Menorca es congratula i felicita de nou la feina realitzada per la consellera Ruth Mateu. Una nova eina per acabar amb aquesta xacra política viscuda a les Illes Balears


Diputats de Més per Menorca i Mallorca, amb la consellera Ruth Mateu, celebrant-ho Foto DBalears


Més per Menorca es congratula de l’aprovació de la Llei de l’Oficina de Lluita contra la Corrupció, que pretén disposar de mecanismes jurídics i de transparència per erradicar les pràctiques corruptes a la nostra Comunitat Autònoma, un dels territoris de l’Estat on més corrupteles s’han produït els darrers anys i amb la celebració macro judicis que han suposat una vergonya per a la ciutadania.

En aquest sentit, Més per Menorca vol reiterar, una vegada més, la felicitació a la tasca empresa per la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports i a la seva titular, Ruth Mateu, per iniciar la tramitació d’aquesta llei que ara s’aprova al plenari de la cambra parlamentària, després dels corresponents tràmits de Ponència i comissions.

A l’esmentada llei, el Grup parlamentari menorquinista havia presentat algunes esmenes com la que demanava acomplir amb els principis de neutralitat i confidencialitat. També volia assegurar, i així ha estat, la garantia que tots els ciutadans de les Illes Balears, independentment de l’illa de residència, puguin presentar denúncies i col·laborar amb l'Oficina, d'acord amb els principis de descentralització.

En una segona iniciativa, Més per Menorca, va concretar aquest dos aspectes que s’han incorporat a la llei:
-Ubicar l’Oficina contra la corrupció fora del Parlament, amb la intenció de garantir la confidencialitat dels denunciants i evitar la proximitat i influències dels mateixos diputats, els quals també poden ser investigats.
-Garantir que tots els ciutadans de les Illes Balears, independentment de la illa de residència, puguin presentar denúncies i col·laborar amb l’’Oficina d’acord amb els principis de descentralització, física o virtual, prevista a l’Estatut d’Autonomia.

Aquests fets obliguen al desenvolupament d’un Reglament de funcionament intern que ha de preveure i concretar els dos aspectes sol·licitats per Més per Menorca.

Es fa, per tant, molt necessari regular una xacra que ha costat molt doblers als ciutadans, els quals es podrien haver destinats a altres necessitats de la població. Recordem que la corrupció costa a les Illes Balears 1.200 milions d'euros cada any i que han de servir per dinamitzar altres aspectes bàsics de la societat.



dilluns, 28 de novembre de 2016

El consell insulars participaran en les tramitacions de les lleis que elabori el Parlament de les Illes Balears

Una Proposició de Llei presentada per Més per Menorca, i aprovada pel Parlament l’any passat, fa possible constituir ara la Comissió General dels Consells Insulars



  Més per Menorca celebra que avui s’hagi constituït la Comissió General dels Consells Insulars. Es tracta d’un nou òrgan per a l’elaboració, integració i participació dels ens insulars en l’activitat legislativa de la cambra autonòmica.  A l’acte, celebrat a Palma, hi ha assistit en representació menorquina, la presidenta del Consell de Menorca, Maite Salord, la vicepresidenta Susana Mora, i el consellers de l’oposició Santiago Tadeo i Salome Cabrera; a més del diputat menorquinista Manel Martí, juntament amb la resta de representants polítics mallorquins, eivissencs i formenterers.

  Aquesta nova Comissió s’ha gestat a través d’una Proposició de Llei que va presentar Més per Menorca el novembre de 2015 i el que 10 de desembre va ser aprovada pel plenari del Parlament. Una realitat, ara, que pretén reforçar i donar més capacitat d’autogovern als consell insulars.

  Ara mateix els consells poden presentar una proposició de llei perquè sigui tramitada al Parlament. Una potestat legislativa contemplada a l’article 47 de l'Estatut, però que tanmateix no els permetia la seva participació en les iniciatives legislatives que les afecten. Recordar també que, en l’àmbit de l’Executiu, es va crea la Conferència de Presidents. Amb la creació de la Comissió General dels consells insulars, es crea una nova via de cooperació legislativa entre el Govern i els Consells. De fet, és el que contempla l’Estatut d’Autonomia després de la seva darrera reforma estatuària (Llei 1/2007 de 28 de febrer). L’article 53 diu:

  “Es crea en el si del Parlament la Comissió General de Consells Insulars, de composició paritària Parlament-consells insulars. Dita Comissió elaborarà el seu propi reglament que ha de ser aprovat per les dues terceres parts dels seus membres, i que en regularà la composició, l’organització i les funcions”.



  L’esmentada Comissió General dels Consells insulars estarà integrada per 24 membres; 12 representants nomenats pels grups parlamentaris, d’acord amb la proporcionalitat que dictin la Mesa i la Junta de Portaveus; i altres tres membres en representació de cadascun dels 4 consells insulars de les Balears amb la finalitat que a l’esmentada Comissió hi siguin presents tots els grups polítics dels consells.

L’esperit de la Comissió

  Una de les funcions del nou òrgan és de caràcter consultiu i prescriptiu en temes tan importants que afecten (o han d’afectar) l’autogovern de cadascuna de les illes, com són les competències traspassades als consells, el seu finançament, l’organització territorial i institucional o la legislació que afecti el desenvolupament normatiu a cada territori insular quant a les competències pròpies.

  La voluntat de Més per Menorca en impulsar aquesta iniciativa legislativa era la de creure i fer possible que els consells, com a ens de govern de cada illa, són institucions de les Illes Balears que han de participar en les lleis que afectin les seves competències. L’elaboració de la legislació autonòmica no es pot fer sense el parer, veu i vot dels consells en determinats temes. Els consells han de poder expressar-se davant lleis com l’Agrària, la Turística o la de Finançament dels consells insulars; però també en altres qüestions com la dotació i transferència de recursos, les inversions territorialitzades o els programes, convenis i altres acords que tengui el Govern balear amb l’Estat i que afectin els consells.


  La posada en marxa de la Comissió General de Consell Insulars és la voluntat de desenvolupar l’Estatut d’Autonomia en la seva darrera reforma; és, alhora, desenvolupar la capacitat d’autogovern que es preveu per a cadascuna de les illes i per desplegar la transparència, la participació, la solidaritat, la cohesió i l’equilibri territorial d’una comunitat que és discontínua i que, per tant, s’ha d’estructurar en base a la seva realitat física, política, cultural i històrica.



Els menorquins podran gaudir dels descomptes en l’autobús de la L-1 entre l’Aeroport i Palma

Demà s'aprova l’esmena de Més per Menorca a Llei de Capitalitat de Palma que beneficiarà els ciutadans de les illes menors desplaçats per motius mèdics o d’estudis




  El Parlament de les Illes Balears aprovarà demà dimarts la modificació de la Llei  23/2006, de 20 de novembre, de Capitalitat de Palma de Mallorca. Una Proposició que compta amb una esmena de Més per Menorca, PSIB i Gent per Formentera, perquè la llei contempli per als residents de les illes menors els mateixos descomptes que tenen els residents de la capital balear per a l´ús dels transport públic urbà.

  En aquest sentit s’havia demanat que els ciutadans de les illes menors que es desplacin a Palma per motius mèdics o per estudis (universitaris o altres) puguin utilitzar la Línia-1 d’autobús entre l’aeroport mallorquí i Palma (i a la inversa) amb dret als mateixos descomptes que els residents mallorquins. El preu del tiquet en aquest trajecte és de 5 euros (10 amb anada i tornada), un preu turístic que no paguen els palmesans que disposen de targeta de resident i que els permet pagar només 1 euro. Ara, aquesta descompte també hi serà per als illencs de les illes menors també al cost d’1 euro.

  La L-1 de l’Aeroport de Palma no és una simple línia de transport urbà per als turistes que visiten l’illa o la ciutat, sinó que, de forma diària, és un trajecte que realitzen una gran quantitat de persones procedents de les illes menors que es desplacen a Palma per motius de salut, amb consultes i tractament mèdic a Son Espases, o bé per un nombre considerable d’estudiants universitaris que van i vénen des de les illes d’Eivissa, Formentera i Menorca per cursar els seus estudis.


  L’esmena presentada per Més per Menorca, PSIB i Gent per Formentera compta amb l’aprovació de la majoria de la cambra i per tant representa una estalvi important per a tots aquells que es veuen obligats a usar l’esmentada línia d’autobús.



divendres, 25 de novembre de 2016

Més per Menorca s’adhereix a REACCIÓ, en la promoció del pacte social contra la violència masclista

MANIFEST D'ADHESIÓ



Més per Menorca se suma a REACCIÓ, en la promoció del pacte social contra la violència masclista per la necessitat de mantenir ferma la consciència per eradicar aquesta xacra que colpeja diàriament les dones.

Davant les moltes situacions d’assetjament, maltractament, físic i psicològic, i assassinat de les dones en mans de la maldat masclista, Més per Menorca també manifesta i s’adhereix a la urgència d’una ampla conscienciació social per aturar un dels problemes més punyents de la societat actual.


Rebutjar els fonaments que sostenen aquests tipus de violència masclista; maldar per trobar i facilitar espais lliures a la xacra que significa el menyspreu de gènere; trobar vies i polítiques de prevenció denúncia i protecció de les víctimes i engegar més programes educatius i de consciència social contra la violència masclista, són, entres altres moltes iniciatives, les pautes de compromís que ha d’assumir la societat actual en el marc d’una democràcia que propugni els valors de la igualtat, del respecte i de la tolerància envers totes les persones, i en aquest cas en concret, de les dones.