Sovint la memòria ens dona bons consells. No fa tants anys sortíem al carrer per frenar la urbanització de molts indrets de Menorca. Tampoc fa tant que a força de caminades forçarem que el Camí de Cavalls fos reconegut com a bé públic... Memòria del passat que ens referma en les nostres conviccions del present.
Se’ns va titlar de moltes coses, entre d’altres se’ns deia que estàvem bojos, que anàvem en contra del progrés, que les nostres tesis suposarien una rèmora per a l’economia de Menorca...
I no, no estàvem bojos. Avui les platges preservades de l’especulació urbanística, el mateix Camí de Cavalls són atractius de la nostra illa, emprats i publicitats per aquells mateixos que, si haguessin pogut, haurien cobert de ciment fins el darrer mil·límetre.
Però no basta. Les fites aconseguides no ens han de fer perdre l’horitzó de tot el que encara cal assolir. Per al menorquinisme la lluita en defensa de Menorca no acaba mai, no acabarà mai, i bé està que així sigui...perquè ens estimam la nostra illa.
Vet aquí, llavors, els nous reptes. El demà que hem de construir si volem tenir demà. Vet aquí les nostres propostes:
Sense límits no hi ha futur. El creixement del turisme basat en la quantitat i no en la qualitat ens porta a la degradació i, prest o tard, a la pèrdua de l’atractiu com a destinació turística, al retrocés en les oportunitats laborals, a un descens en els beneficis que es generen.
La costa menorquina no es pot malmetre més. És hora d’aconseguir un Pla Insular de la Costa que, amb la col·laboració de totes les administracions implicades, ordeni els fondejos, els amarraments, estableixis sistemes de vigilància per evitar el descontrol...
Fer la passes necessàries per aconseguir definitivament un equilibri entre desenvolupament i sostenibilitat. El nostre entorn és també part de la nostra identitat, els menorquins tenim el dret de gaudir-lo i el deure de preservar-lo per a les generacions futures. Així mateix aquesta preservació és garantia de desenvolupament econòmic però també de qualitat de vida per a la ciutadania de Menorca.
Podríem, en aquest article, entrar en més detalls, però no cal. Quedem-nos amb la idea que hi ha dos camins possibles: que tot es pugui comprar i vendre, que tot es pugui explotar per interessos particulars pensant en el benefici a curt termini i per poc temps, o bé un model ambiciós que ens asseguri una economia sòlida i benestar generalitzat durant generacions. Des de Més per Menorca optam decididament pel segon model. Perquè no estàvem bojos i el temps ens ha donat la raó.
Josep Castells, portaveu de Més per Menorca al Parlament