Eduard Riudavets, candidat al Senat

«Som actiu, responsable i lliure»

10/04/2019

Eduard Riudavets va néixer l'any 1959 a Alaior. És mestre i, a més, té molta experiència en el món educatiu, on ha participat en diferents moviments pedagògics. La seva militància en el PSM s'inicià el 1979. Riudavets va ser regidor a l'Ajuntament d'Alaior, delegat territorial d'Educació i diputat i secretari primer de la Mesa del Parlament. Fou ponent de la reforma de l'Estatut d'Autonomia. Actualment exerceix la docència al CEIP Joan Benejam de Ciutadella. Encapçala la llista de Més per Menorca al Senat.

Quins tres adjectius descriuen millor el caràcter d'Eduard Riudavets i per què?
Definir-se a un mateix és, de qualque manera, com fer trampes al solitari. Tots tenim una visió distorsionada de noltros mateixos. Però, si he de cercar tres adjectius, escolliria actiu, responsable i lliure. Actiu perquè sempre necessit qualque cosa a fer, qualque repte, nous horitzons...no fa per a mi allò del dolce far niente.

Som responsable fins a l'obsessió –això sovint pot esdevenir fins i tot un defecte-, m'agraden les coses ben fetes, som un perfeccionista. Lliure en el sentit de lliurepensador, no crec en les veritats absolutes, en els dogmes, en els articles de fe. Tot s'ha de qüestionar i poder ser qüestionat, una persona acrítica es converteix en esclava del passat.

Com éreu de petit? Què us agradava més fer de fillet?
Em record com un fillet amb una enorme curiositat. Sempre volia saber el perquè de les coses. Devorant llibres i també jugant sense traves per les tanques que hi havia just al final de Sa Costa des Pou, el carrer on vaig néixer i viure la infantesa. Em creava els meus de mons de fantasia i feia de viure'ls. No tinc nostàlgia d'aquells anys però sí un record de felicitat i llibertat.

Amb quins dels valors de la vostra família d'origen us heu volgut quedar?
Responsabilitat. No et mereixes res si no has fet el que cal per aconseguir-lo. La vida no et regala res, cal treballar per assolir qualsevol fita. Has de fer el possible per no decebre ningú i alhora saber que l'esforç no es pot defugir. En definitiva, ètica de família obrera d'esquerres.

Un racó de Menorca al qual us agradi anar sovint?
El barranc d'Algendar. És un oasi de pau, un lloc més enllà del soroll i les tensions. Des que hi vaig anar, per primera vegada als dotze anys, en una excursió del club parroquial a dormir a les cases des Canaló, hi he tornat sovint. Amb la família, amb amics, amb els meus alumnes... És un paradís preservat.

Em podeu dir algú que us inspiri?
Centenars de persones! Tots els homes i dones que han fet de la rebel·lia, de la lluita contra la injustícia la raó de la seva vida, de Gramsci a Rosa Luxemburg, de Lluís Maria Xirinacs a Rose Parks, de Helder Camara a Malcom X, de Sophie Scholl a Camus... La llista és interminable. Però si ens atenim a les nostres illes, crec que he d'esmentar Damià Pons i Pons, i a Menorca Joan Pons Moll, Maria Juan i Ramon Orfila, tres exemples de coherència, perseverança i fidelitat a les pròpies idees.

Quina és l'afició que us fa perdre la noció del temps?
Llegir. Llegir sempre i a qualsevol lloc. No puc estar sense un llibre començat. Em fa veritable terror pensar-me en una situació en què llegir no fos possible. Casa meva és, de fet, una biblioteca amb dormitori, bany i cuina. Llegir em fa perdre la noció del temps però, deixem-ho clar, llegir mai és perdre el temps. És un dels grans plaers de la vida.

Per què us vàreu ficar en política i què hi podeu aportar?
Realment crec que vaig néixer ficat en política. Això té el ser nét d'un anarquista represaliat durament per la dictadura franquista i fill d'obrer, un sabater que no combregava amb les mentides que ens ensenyaven a l'escola nacional-catòlica i em donava a casa la seva pròpia visió de la història.

Als quinze anys, em vaig afiliar a les joventuts comunistes, de les que m'expulsaren –ja estudiant a Palma- per «errors nacionalistes». El 1979, vaig entrar a militar al PSM –enguany ja ha fet quaranta anys!- primer a Mallorca i després a Menorca quan el 1984 vaig retornar. He tingut l'honor d'ocupar diversos càrrecs polítics.... Així que crec que estic en política per convicció, per amor a la meva illa i perquè sempre he pensat que cal lluitar per aconseguir una societat millor. Què hi puc aportar? Experiència, compromís i feina. Això és tot...i és molt!


Com així us decantàreu pel projecte de Més per Menorca?
Em vaig decantar, fa molts anys com he dit, pel PSM. Més per Menorca segueix defensant, més clarament fins i tot, allò que em fa prendre la decisió. Volem que Menorca sigui, en paraules del poeta, «noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç» i això suposa un compromís amb els valors de l'esquerra, amb el feminisme, l'ecologisme i la llibertat dels pobles. Res més i res manco!


Finalment, si només poguéssiu escollir un canvi en aquesta societat, quin escolliríeu?
Fa més de dos-cents anys que s'enunciaren els tres valors que, indestriables un de l'altre, marquen la certesa o falsedat de qualsevol canvi. Els valors de la revolució francesa – llibertat, igualtat, fraternitat – són la mesura a què ens hem d'atendre. Llibertat sense igualtat és oligarquia, igualtat sense llibertat és totalitarisme, i si no hi ha fraternitat –solidaritat en diríem ara- hi ha l'egoisme d'una societat privilegiada. Qualsevol canvi social ha de néixer d'aquests tres valors. El meu canvi, el canvi a què he dedicat el que port de vida, és veure una Menorca autogovernada, preservada de l'especulació, amb igualtat real, amb llibertat absoluta, amb una llengua i cultura esponeroses, oberta al món i cruïlla de coneixements i vivències...i no és demanar massa! És, senzillament, demanar allò que ens pertoca.

 

Notícies relacionades

Josep Castells.

Josep Castells, cap de llista al Parlament

«Som entusiasta, honest i compromès»

Maite Salord.

Maite Salord, cap de llista al Consell

«Som una persona responsable -de vegades, massa!-, que m'encanta riure -fins i tot de mi mateixa!- i molt de la família»

European Free Alliance

Cartellera

  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra

Audiovisuals

Facebook

Twitter

El més llegit