La sala hipòstila des Galliner de Madona rebrà una inversió de 63.250 euros

El Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Menorca adjudica el projecte de restauració de la sala hipòstila des Galliner de Madona, as Migjorn Gran, per un import de 6.400 euros (més IVA). No obstant açò, totes les actuacions previstes al projecte tindran un cost de 63.250 euros més IVA i, per tant, la seva execució es traurà a concurs.

El Consell Insular va decidir encarregar un projecte de restauració i consolidació, que permetés tenir un pressupost d’execució i poder encarregar posteriorment l’obra pròpiament dita. Es van demanar diversos pressupostos, i finalment la redacció del projecte es va encarregar a l’equip format per Oscar Paradís (arquitecte), Carolina Moreno (restauradora) i Damià Ramis (arqueòleg).

Aquest monument es troba classificat dins la tipologia de “sala hipòstila”, també definit per altres autors com “recinte cobert”. Es tracta d’una edificació aïllada, amb una façana recta, on se situa l’entrada original, avui cegada. Al seu interior s’hi troben 5 columnes exemptes i 9 pilastres adossades als murs, que sostenen una coberta de grans lloses de pedra

No se coneix la funció ni la cronologia precisa d’aquest edifici, ja que mai no ha estat objecte de cap intervenció arqueològica. El caràcter únic del Galliner de Madona ve donat, en primer lloc, per la seva extraordinària monumentalitat i, a més, per les referències que ja apareixen a algunes de les publicacions pioneres sobre arqueologia menorquina al segle XIX. L’edifici es troba situat just al caire del penya-segat d’un ramal del barranc de Binigaus, de forma que a la monumentalitat del propi edifici s’hi ha d’afegir l’espectacularitat de l’entorn

El monument es troba dins d’una propietat privada, però és possible visitar-lo si es contacta prèviament amb la propietat i es concerta el dia i hora de visita.

Tot i que l’edifici es manté en peu de forma gairebé íntegra, es troba greument alterat degut a la lenta, però, constant filtració d’ aigua en els pilars i columnes interiors, que disgrega i fragmenta els diferents elements estructurals de la coberta, provocant un desgast desigual a la pedra què genera desestabilització estructural. Les alteracions provocades per l’aigua, no afecten només a les columnes i pilastres. Durant èpoques de pluja, es formen basses d’aigua que afecten als murs inferiors. Aquesta aigua es concentra a algunes zones i penetra per capilaritat a l’interior dels murs.

La vegetació és també un dels agents de degradació que afecten al mur. Les arrels dels diferents tipus de plantes penetren a la roca i provoquen despreniments irreversibles: a nivell superficial (petites plantes) o, a nivell més agressiu quan es tracta de mates.

Dins de l’àmbit d’aquest projecte, ja elaborat, s’ha realitzat un aixecament topogràfic en tres dimensions de l’edifici. Açò permetrà actuar-hi amb totes les garanties de mantenir la disposició original dels elements, en aquells casos en que s’hagin de remoure i tornar-los a posar al seu lloc.

Els objectius que es plantegen en aquest projecte són:

• Estabilització de la coberta.

• Impermeabilització de la coberta.

• Eliminació del mur modern de marès, localitzat al fons del bé.

• Eixermat de tota la vegetació.

• Neteja de restes biològiques dels murs interiors.

• Recol·locació de falques entre les pedres per tal de garantir l’estabilitat interior de murs i columnes.

• Recuperació de l’entrada antiga al monument.

• El tancament mitjançant reixes a les entrades d’accés a l’interior.

Les intervencions previstes i consensuades amb l'equip per a la consolidació i restauració del monument són les següents:

1. Estintolament de l'interior de la sala hipòstila.
2. Recol·locació de les dues lloses de coberta detectades a la zona enfonsada del fons de la sala.
3. Unió mecànica de les peces fracturades mitjançant un sistema de barres corrugades d'acer inoxidable fixades amb resines epoxídiques. (dues lloses interiors i el tambor superior d'una de les columnes).
4. Eliminació dels elements no originals i que no tenen funció estructural com murs de paret seca realitzats com a divisòria interior.
5. Recuperació de l'accés original actualment tapiat mitjançant l'eliminació de paret seca recuperant i recol·locant les lloses intermèdies.
6. Impermeabilització de la coberta mitjançant la col·locació d'una làmina impermeable integrada en el gruix de terra existent actualment a la coberta.
7. Recol·locació de falques entre les pedres en el conjunt interior.
8. Neteja selectiva de tots els munts de pedres que hi ha a les zones enfonsades.
9. Execució de mesures de protecció de l'accés a la coberta del monument mitjançant unes baranes d'ullastre, creant una barrera física integrada en el paisatge rural del qual forma part el monument.

A banda dels objectius principals, vinculats a la restauració, és possible que la intervenció aporti dades respecte a la cronologia i la funció del monument.