Assignatures pendents

Durant aquests passats setembre i octubre, Aliança Mar Blava ha organitzat unes jornades parlamentàries sobre la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Hem pogut assistir a ponències molt interessants sobre energies renovables, la mobilitat, la necessitat de la transició energètica. El darrer dia d’octubre va ser el torn dels partits polítics i quin és el nostre posicionament davant aquesta llei.

Va ser un exercici prou interessant veure els diferents posicionaments, tot i que he de dir que sembla que hi haurà prou consens: és difícil no veure els efectes del canvi climàtic, i més a les nostres illes. És difícil, per tant, oposar-s’hi frontalment a aquesta llei. Possiblement, les diferències rauran en com hem d’arribar, tot tenint clars, i comuns, els objectius.

Personalment, som de les que pensa que fem tard. I aquesta tardança ens obliga a haver d’aplicar els canvis amb més celeritat. Crec que hem perdut massa temps en debats, els quals han servit per posar de manifest les debilitats del passat i els reptes irrenunciables del futur.

Com tots sabeu, Menorca és Reserva de Biosfera des de 1993, i n’estem molt contents per aquesta distinció. Però tenim una assignatura pendent: la instal·lació d’energies renovables. És ben cert que la nostra illa té un alt grau de protecció, però també és cert que amb l’1,5% del nostre territori aconseguiríem ser 100% renovables. És cert que això té un cert impacte sobre el paisatge i el territori. Però aquest impacte d’ocupació de sòl per a generar energia elèctrica a partir del sol és temporal i reversible, en canvi els efectes del canvi climàtic eren i són irreversibles.

El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, conegut per les seves sigles en anglès IPCC, va aprovar el mes passat l'informe especial sobre l'escalfament global, i es van presentar unes conclusions molt contundents, i és que ja estem vivint les conseqüències d’un escalfament global d’1ºC, amb condicions meteorològiques extremes, entre d’altres canvis.

No tenim massa temps per reaccionar i, com diu el mateix informe, es necessitaran canvis molt grans i sense precedents en tots els aspectes de la societat.

I aquí rau tota la qüestió: ens enfrontam a un canvi de paradigma, en el qual tots hi tenim a fer. Els nostres esquemes mentals han de canviar, des de com ens movem, a què menjam, com vestim i un llarg etcètera que inclou tots els aspectes de la nostra vida.

Vivim un moment d’inflexió, en el qual totes i tots en som protagonistes: amb les nostres actituds, les nostres exigències i, sobretot, coherència.

Perquè encara es veu que cal recordar que estem de pas en aquesta terra, i tenim l’obligació de deixar un món sà a les generacions posteriors.