Miquel Àngel Maria presenta el Pla de Dinamització Lingüística de Menorca 2018-2021 (Vídeo)

El conseller ha indicat que és l’instrument que “ajudi a consolidar el procés de normalització”, i la assessora Pilar Vinent ha incidit “en servar la llengua pròpia, que no vol dir de fragmentar-la sinó enriquir-la”.

19/09/2018

El conseller de Cultura i Educació, Miquel Àngel Maria Ballester, ha presentat avui matí el Pla de Dinamització Lingüística de Menorca (2018-2021), que aprovà el Consell Executiu del CIM el 30 de juliol passat. L'han acompanyat en la presentació les dues tècniques del Servei de Política Lingüística, Pilar Vinent i Eva Florit, i la filòloga Susana Febrer, que ha dissenyat el Pla sota la supervisió i les directrius del Servei. 

El conseller ha explicat que el Pla de Dinamització Lingüística (PDL) pretén ser l'instrument que ajudi a dirigir i consolidar, de forma eficaç, el procés de normalització de la llengua catalana com a llengua pròpia de Menorca i que la seva elaboració respon a la crida del Consell Social de la Llengua Catalana que aprovà, el 2016, el Pla d'Actuacions en Matèria de Política Lingüística per al Quinquenni 2016-2021, que animava els diferents agents polítics, econòmics i socials a planificar les actuacions que consideressin necessàries, encaminades a assolir el ple reconeixement dels drets lingüístics dels catalanoparlants en tots els àmbits i les activitats de la vida social de les Illes Balears.

Des del Servei de Política Lingüística, Pilar Vinent ha parlat dels motius pels quals s'ha elaborat aquest nou pla i ha dit que s'ha considerat imprescindible adaptar-lo a les possibilitats reals dels diferents agents. Quant als objectius que regeixen el PDL ha destacat, en primer lloc, el de garantir els drets lingüístics dels ciutadans que utilitzen la llengua pròpia de Menorca a fi que la puguin fer servir activament i passivament, sense traves. Tanmateix, ha dit que també es persegueixen altres objectius no menys importants com són augmentar l'estima de la població vers la llengua catalana, implicar la població en la tasca de preservar la parla pròpia sense que açò signifiqui en cap cas fragmentar la llengua sinó enriquir-la i erradicar els prejudicis lingüístics.

A continuació, Eva Florit ha detallat com s'ha estructurat aquest Pla, que parteix d'una anàlisi prèvia de la realitat sociolingüística pel que fa a l'ús de la llengua de Menorca en els diversos àmbits, anàlisi que s'ha incorporat al PDL com a annex I. El Pla pròpiament dit, però, es desplega a partir dels drets lingüístics dels ciutadans, que s'han agrupat en els blocs següents:

I. Dret d'usar el català a l’Administració insular i local i de ser atès en català a l'Administració pública

II. Dret d’accedir al coneixement de la llengua catalana

III. Dret d’emprar el català en l’àmbit del lleure i la cultura

IV. Dret d’emprar el català en l’àmbit assistencial i sanitari

V. Dret d’emprar el català en les relacions comercials i laborals i en l’àmbit dels serveis

VI. Dret d’emprar el català en l’àmbit comunicatiu

En el Pla es proporciona la descripció genèrica, se'n fa un diagnòstic expressat en forma de problemes concrets, és a dir, de les causes per les quals el català no es pot emprar amb normalitat en un àmbit determinat, i a continuació es concreten mesures d’intervenció o accions (en total 73), per a cadascuna de les quals s'ha elaborat una fitxa.

Finalment, Susana Febrer, ha parlat de l'annex II del Pla, que consisteix en un catàleg amb unes cinquanta activitats per en fomentar l’ús de la llengua catalana els diferents àmbits de la societat menorquina.

 

Notícies relacionades

Consell i ajuntaments reten homenatge a les víctimes menorquines als camps d’extermini nazi

L'acte se celebra amb motiu del Dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust

Menorca Talaiòtica es presenta a FITUR

La possible declaració enguany com a patrimoni mundial de la UNESCO contribuirà de manera important a l’estratègia de desestacionalització del turisme a l’illa