Des de l'aprovació de la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, s'han obert les fosses de Porreres (14 persones identificades), Sant Ferran (Formentera) i Montuïri.
Per al 2018 n’hi ha previstes 10 més: Fossa de Montuïri, Pou de Son Lluís (Porreres) / Pou de s’Àguila (Llucmajor), de Sencelles, de Calvià, de Marratxí, de ses Figueretes o del Cementiri Vell (Eivissa), d’Alaró, de Llucmajor, de Santa Maria i de Deià.
Però a Menorca no s’ha localitzat cap fossa i els experts creuen que els cossos dels menorquins assassinats són a la fossa de Bunyola.
És per això que Més per Menorca ha registrat una Proposició no de llei (PNL) perquè el Parlament constati la necessitat de territorialitzar les feines d’exhumació i identificació dels cossos i insti al Govern i la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses a fer-ho.
L’objectiu és que el desenvolupament de la llei sigui igual per a totes les illes ja que, si la llei s’ha d’aplicar a Menorca, és a través de les feines a aquesta fossa de Bunyola.
Per tant, Més per Menorca considera com a criteri per establir prioritat no només l’existència de descendents directes, sinó la territorialització per illes, perquè no es generi a Menorca una sensació d’oblit. Com que no és tasca del Parlament marcar el guió de l’obertura de fosses, Més per Menorca sí que considera important territorialitzar les feines d'exhumació i identificació dels cossos de les fosses, per poder anar donant resposta als familiars de les víctimes, siguin de l’illa que siguin.
El partit menorquinista critica que les polítiques de la dreta en habitatge ajuden a incrementar encara més els preus
El partit menorquinista considera que el Govern Prohens ha emprat l'oposició com el decorat del seu teatre per acabar pactant de nou amb la ultradreta