L’aigua ja no ens cau del cel: set punts per pensar la gestió hídrica a Menorca

Esteve Barceló, Secretari d'Organització de Més per Menorca

22/03/2024

[Article publicat a la Revista Posidònia]

Encara que pugui semblar que la manca de pluges que patim actualment, acompanyada d’altres derivades pels efectes d’aquest canvi climàtic de cada vegada més patent, hagin posat de moda parlar de l’aigua, aquesta preocupació ja ve de molt enrere i han estat moltes les iniciatives lligades a debatre i definir la gestió de l’aigua a Menorca.

Fa més de 20 anys que s’organitzen a Menorca jornades específiques sobre recursos hídrics, tallers de participació ciutadana, cursos específics de la Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei (UIMIR) o seminaris organitzats per l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM). L’aigua també és sempre un dels elements presents a les Jornades de la Reserva de Biosfera de Menorca, que se celebren cada cinc anys, i enguany no ha estat una excepció.

No resulta estrany, aleshores, que dins l’entorn de dues seccions de l’Institut Menorquí d’Estudis —en concret, les seccions de Ciència i Tècnica i de Ciències Naturals— s’hagi anat gestant l’embrió d’un grup de treball que s’ha acabat batejant com a Comissió d’Aigua i Territori, comissió en què participen de forma activa moltes persones amb formació i experiència en aquesta qüestió.

De l’intercanvi de coneixements i reptes relacionats amb el cicle integral de l’aigua a l’illa, va anar prenent forma la necessitat de definir i prioritzar les mesures que s’havien de prendre amb relació als recursos hídrics insulars. Fruit d’aquestes trobades i de la col·laboració desinteressada de totes les persones que hi han participat, amb els corresponents debats i les revisions de documentació pertinents, es va elaborar un primer document anomenat Pla de Mesures Prioritàries en Matèria d’Aigua i Territori.

Aquesta primera llista d’accions que es consideren indefugibles inclou set mesures que han estat consensuades i subscrites per tots els membres de la comissió, i que s’han enviat a totes les administracions públiques que, d’una manera o altra, estan implicades en la gestió de l’aigua, des de l’àmbit municipal, insular i autonòmic. Tot i que, si escau, tindrem temps de detallar-les i desenvolupar-les per separat en articles específics, s’apunten breument les mesures que s’han inclòs en aquest primer document, sense que l’ordre marqui una prioritat entre elles, ja que totes s’han de dur a terme de forma simultània:

  1. La redacció de les ordenances municipals sobre l’estalvi d’aigua establertes tant al Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) com als plans de gestió sostenible de l’aigua municipals. Consideram que aquestes ordenances haurien de tenir una estructura homogènia per a tots els ajuntaments de l’illa, per la qual cosa és important el treball conjunt i de manera coordinada. Ja existeix un model d’ordenança tipus elaborat pel Consell Insular que pot facilitar aquesta tasca.
  2. La redacció de l’estudi d’alternatives d’abastament de la zona de llevant de Menorca, també previst al PHIB, que valori conjuntament les possibilitats d’ús d’aigües regenerades, la dessalinització i la reordenació de captacions per abastament i que permeti traçar un full de ruta per a l’aqüífer de llevant (massa 1901M1 Maó). Es tracta d’una mesura de caràcter urgent, per poder posar les bases de totes les mesures, tant de gestió com d’infraestructures, que s’han d’implementar a la zona de llevant de Menorca.
  3. La redacció d’un pla d’actuació a l’aqüífer de sa Roca i la modificació de la classificació del seu estat (massa 1902M1 Sa Roca), que inclogui les possibilitats de reutilització, entre elles les de reg i de recàrrega artificial. Malgrat que el PHIB el classifica com a massa en bon estat, les sèries de dades mostren una tendència preocupant, que en fa replantejar la classificació de cara a emprendre les mesures necessàries per revertir aquesta situació. Seria recomanable fer-ho de forma simultània també per a l’aqüífer adjacent (massa 1903M1 Addaia), amb perspectives similars.
  4. La connexió de la dessalinitzadora de Ciutadella amb la xarxa del nucli urbà, prevista al PHIB, així com la redistribució de les captacions per abastament i cabals de bombeig a l’aqüífer de ponent (massa 1901M3 Ciutadella). El PHIB classifica com a dolent l’estat de l’aqüífer de Ciutadella, amb problemàtiques greus de salinització i manca de disponibilitat del recurs. Mentrestant, aquesta instal·lació funciona per davall de la seva capacitat de producció, principalment per la inexistència de totes les connexions a la xarxa de distribució previstes inicialment, una situació inversemblant.
  5. La posada en marxa del Pla General d’Aprofitament i Optimització d’Aigües Regenerades amb destinació al regadiu a les Illes Balears, incloent-hi l’assessorament directe a les finques per optimitzar el consum i evitar la contaminació. És molt important tenir en compte que la implantació de reg amb aigües depurades ha de suposar la substitució dels usos d’aigües subterrànies i tenir un balanç positiu per a l’aqüífer. S’ha de prevenir la creació de noves zones de reg que puguin suposar en el futur nous consums d’aigües subterrànies en cas de mancar el subministrament d’aigües regenerades.
  6. La redacció i execució dels plans especials dels nuclis rurals, tal com preveu el Pla Territorial Insular (PTI), que haurien d’incloure, entre altres mesures de sostenibilitat, les destinades a l’estalvi d’aigua i a evitar la contaminació. És imprescindible ordenar i gestionar correctament els nuclis rurals, i assegurar no només una gestió eficient de l’ús de l’aigua, sinó també un tractament adient de les aigües residuals generades que permeti l’aprofitament i eviti la contaminació de l’aqüífer.
  7. La gestió unificada i de proximitat de l’aigua, en forma de consorci i comunitat d’usuaris. Seria recomanable aprovar definitivament la revisió dels estatuts del Consorci de Residus i Energia, que hauria de passar a denominar-se Consorci de Residus, Energia i Aigua de Menorca i incorporar l’aigua com a objecte de gestió, a fi de poder dur a terme accions consorciades entre els ajuntaments i el Consell Insular. Al mateix temps, s’hauria de reprendre la tasca de creació de la Comunitat d’Usuaris dels Aqüífers de Menorca, i caldria estudiar la viabilitat de les diverses alternatives possibles.

    No som en un punt de partida: som en un moment crucial en què hem d’aprofitar tota la feina prèvia existent i donar un impuls encara més ferm davant els reptes que, com a societat, tenim davant la problemàtica de la gestió de l’aigua a Menorca en aquest clima canviant que ens obligarà a adaptar-nos, tant per convicció com per necessitat.

Notícies relacionades

Cap al reconeixement de la insularitat per la Unió Europea

Emma Navarro, membre de l’Executiva de Més per Menorca

Humanitzar la política per a transformar la societat

Josep Juaneda, coordinador general de Més per Menorca

European Free Alliance

Cartellera

  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra

Audiovisuals

Facebook

Twitter

El més llegit