Ara comença tot

Enhorabona, Menorca! La inscripció de la candidatura de Menorca Talaiòtica a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO és una gran notícia per a tota la societat menorquina.

Han passat catorze anys des del moment que Margarita Orfila, aleshores catedràtica d’arqueologia a la Universitat de Granada i actual presidenta de l’Ateneu de Maó, va sembrar la llavor que ara ha donat el fruit tan desitjat. Va ser ella qui va proposar a l’Institut Menorquí d’Estudis que elevàs al Consell Insular de Menorca la iniciativa d’una candidatura perquè els monuments de la prehistòria de Menorca fossin incorporats a la llista ‘premium’ del Patrimoni Mundial. El Consell es va respondre a la crida, i l’any 2010 va aprovar per unanimitat de tots els grups l’inici d’aquest projecte.

A partir de 2011, sota la presidència de Santiago Tadeo, es van iniciar els treballs de la candidatura. Ja aleshores se sabia que el camí seria llarg. Amb una mica de sort, la candidatura s’hauria pogut resoldre l’any 2017, però per sorpresa de molts, la UNESCO, assumint un sever informe negatiu d’ICOMOS, va tombar aquella primera proposta i va fer una sèrie de recomanacions que implicaven tornar a començar amb un projecte pràcticament  nou.

Ara, a la fi, aquest nou projecte ha estat beneït per la UNESCO: després de molts esforços i d’una avaluació positiva per part d’ICOMOS, el Comitè de Patrimoni Mundial ha reconegut que els béns més representatius de la prehistòria de Menorca mereixen la màxima categoria mundial que reconeix el seu valor.

Aquest ha estat, és i ha de continuar essent un projecte de tota la societat menorquina. El consens polític ha estat imprescindible, i així ha de continuar. I l’expedient que ha aconseguit l’èxit és el fruit d’un treball coral en el qual, de manera directa, hi han participat més de cinquanta persones, de Menorca, d’Espanya i d’arreu del món. Vull reconèixer i agrair la gran dedicació de totes aquestes persones a aquesta missió compartida. Aquest article no permet el que seria de justícia, que seria posar tots i cadascun dels seus noms.

En tot cas, permeteu-me esmentar la gran dedicació a aquest expedient, tant en la seva fase d’elaboració com en la de defensa i avaluació, del conseller Miquel Àngel Maria i els directors insulars Antoni Ferrer Rotger i Raquel Marquès, que han sabut envoltar-se de l’equip necessari per reformular la candidatura i saber-la conduir a l’èxit, començant per l’elecció del coordinador del nou expedient, Cipriano Marín, a partir de 2018. I junt amb ells, la feina constant, diària, del personal del Servei de Patrimoni Històric, i de tot el Consell. Moltes gràcies a tothom!

Val la pena recordar que Cipriano Marín ja va ser coordinador de la proposta de declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera, l’any 1993. El seu coneixement profund de Menorca ve d’aleshores, i s’ha refermat ara amb el gran treball que ha fet dirigint la feina del nou expedient, amb una mirada clínica i una gran capacitat per atreure la col·laboració d’experts en arqueologia, geografia i paisatge, geologia, gestió patrimonial, astronomia, i altres disciplines que han convertit la candidatura en un potent mosaic de coneixement i en una proposta rigorosa, tant des del punt de vista científic com per la gestió que s’ha de fer d’aquest nou patrimoni mundial.

Aquesta visió de futur és el més rellevant, ara mateix. De la mateixa manera que la declaració com a Reserva de Biosfera va ser un reconeixement, però sobretot un compromís de la societat menorquina amb un futur sostenible per al seu territori i els seus habitants, ara la inscripció de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial és, sens dubte, un premi a la bona feina feta, però sobretot, i especialment, una responsabilitat enorme, un compromís per al qual no s’han d’escatimar esforços. En realitat, podríem dir que amb la declaració no s’acaba res, sinó que ara és quan comença tot.

Els reptes que té plantejada la Menorca Talaiòtica són molt importants: executar els projectes del Pla de gestió, ja aprovat i vigent; promoure la investigació i perfeccionar la conservació, el manteniment, la seguretat; crear oportunitats per als propietaris, les famílies pageses, els equips d’investigació i les entitats i empreses que tenen cura dels jaciments privats, que són la majoria; crear també oportunitats per a la diversificació econòmica en el camp de la ciència arqueològica, la gestió cultural, la cura del paisatge, des de la convicció que la protecció del paisatge és una oportunitat, i no un impediment per a la construcció d’infraestructures en el sòl rústic; excel·lir en la gestió sostenible d’aquests jaciments i dels seus entorns, minimitzant qualsevol impacte i evitant el malbaratament dels recursos; crear sinergies amb la gestió de l’illa com a Reserva de la Biosfera, perquè el medi natural i el patrimoni cultural són dues realitats d’un mateix territori. I molt, molt més.

Tot açò és el que ara té per davant la Menorca Talaiòtica. Tots els menorquins i menorquines estam d’enhorabona, i tots i totes hem de sentir aquest èxit com una crida a fer cada dia millor la nostra tasca de viure i conviure en aquesta illa: un espai limitat i fràgil, un regal que la natura i la història ens han deixat en préstec i que ens demana ser tractat amb tendresa, responsabilitat, i molt d’amor.