Feliç, pròspera i saludable

«Cap sistema social ens portarà felicitat, salut i prosperitat si no s’inspira en alguna cosa més gran que el materialisme».

Aquesta frase és de Clement Attlee, el primer ministre laborista britànic que, tot just acabada la II Guerra Mundial va posar en marxa el que avui coneixem com a “estat del benestar”.

He volgut començar l’article amb aquestes paraules perquè, malgrat que han passat moltes dècades, són més vigents i actuals que mai.

A la nostra Menorca del segle XXI, cada vegada som més conscients que, efectivament, cal qualque cosa més gran. Així, la sanitat, l’educació, la cultura són absolutament imprescindibles perquè una societat sigui feliç, pròspera i saludable.

Des de Més per Menorca som ben conscients que per a una vida plena cal tenir cobertes les necessitats bàsiques, cal un treball amb un sou suficient per satisfer-les i cal poder tenir un habitatge digne. Tanmateix, amb això no n’hi ha a bastament.

L’accés universal, gratuït i ràpid als serveis de salut és una necessitat social. La pandèmia que hem travessat ha posat encara més en valor la importància d’una sanitat pública, eficient i de qualitat.

L’educació, entesa en el sentit més ample, és també, sense cap mena de dubte, un dret ciutadà. No s’han d’escatimar esforços a fi d’aconseguir un sistema educatiu que doni resposta a les necessitats de les persones. Des dels nadons a la tercera edat, s’ha d’anar bastint un model integral, inclusiu, innovador i desburocratitzat.

Cal, per altra part, eixamplar els horitzons culturals. Ningú se n’ha de sentir exclòs. La cultura suposa coneixement i plaer i ha d’estar a l’abast de tota la ciutadania.

Si més no, cal ser més ambiciosos. Des de Més per Menorca, en aquesta línia, proposam i defensam un canvi de paradigma que parteix d’una constatació tan òbvia que sovint és obviada: totes les persones tenen els mateixos drets.

La plasmació real d’aquesta premissa –i no només l’enunciat teòric– suposa que tothom ha de poder accedir als serveis sanitaris, a l’educació i a la cultura independentment del seu poder adquisitiu. Malauradament, ara per ara, això no és així. Encara la renda disponible de cada família condiciona els tractaments mèdics, els estudis o el gaudi cultural. N’hi ha prou amb posar uns exemples: l’ortodòncia, els màsters universitaris o l’assistència al teatre depenen de la quantitat de diners de la que es pot disposar.

Arribats a aquest punt el més fàcil seria fer un llistat de promeses electorals. No ho faré. Estic convençuda que totes les formacions polítiques es manifestaran a favor de millorar els serveis ciutadans. Llavors, no és ja una qüestió de propostes, sinó més aviat de credibilitat, i la credibilitat només l’aporta la feina feta.

Qualsevol menorquí o menorquina que hagi seguit mínimament l’acció de govern de Més per Menorca en algunes institucions, i d’oposició en altres, coneixerà perfectament quant de molt s’ha treballat per posar la cultura a l’abast de tothom, per fer millores substancials en el model educatiu de les Illes Balears, per mantenir i reforçar la xarxa d’educació infantil 0-3 anys, per aconseguir més serveis de salut a la nostra illa i més suport als malalts que han de desplaçar-se fora d’ella, etc. La nostra trajectòria ens avala.

Així i tot, no vull mostrar-me satisfeta, de cap manera. Hi ha molta feina per fer, molts entrebancs a superar, nous reptes per enfrontar. Per això mateix, i sé que això pot sonar estrany en boca d’una candidata a ocupar un càrrec públic, hem de ser capaços, tots i totes, de modificar la nostra visió personal. En aquesta línia també parlem d’hàbits saludables, d’implicació en la preservació del medi ambient mitjançant actituds solidàries, de donar major pes a l’educació i a la cultura com a instruments fonamentals per anar superant les desigualtats socials…

Al programa electoral de Més per Menorca hi podreu trobar una munió de mesures concretes. Tanmateix, el més important és tenir la voluntat política de dur-les a la pràctica. No tingueu cap dubte que aquesta voluntat no ens manca.