Més per Menorca reivindica davant la Unió Europea el reconeixement de la insularitat

Més per Menorca reivindica actuacions en l’àmbit europeu per aturar l’especulació amb l’habitatge insular, com la limitació de la venda a no residents, i mesures específiques de compensació per a les empreses de les illes

12/04/2023

Representants del partit ecosobiranista es reuneixen a Brussel·les amb el gabinet de la Comissària europea de cohesió i reformes, Elisa Ferreira, i amb els eurodiputats de l’Aliança Lliure Europea (ALE).

El coordinador general de Més per Menorca i candidat al Parlament, Miquel Àngel Maria, i la candidata al Consell Insular de Menorca Noemí Garcia han viatjat aquesta setmana Brussel·les per traslladar a la Comissió Europea la necessitat d’una estratègia europea insular, el reconeixement de la insularitat als Tractats de la Unió per a les regions insulars no ultraperifèriques, i la urgència d’adoptar mesures per limitar l’especulació amb l’habitatge a les illes mediterrànies amb la finalitat de frenar l’encariment exponencial de l’accés habitatge per als residents.

Ahir dimarts, els representants de Més per Menorca, acompanyats per la presidenta de l’Aliança Lliure Europea (ALE), Lorena López de Lacalle, es van reunir amb el Sr. Francisco Barros Castro i la Sra. Gergana Miladinova, membres de l’equip de la Comissària europea de cohesió i reformes, Elisa Ferreira, per reivindicar l’adopció d’una sèrie de mesures que compensin les desigualtats generades pel factor insular, tant per als ciutadans residents com per a les empreses locals de les illes.

El principal tema tractat a la reunió va ser el problema d’accés a l’habitatge per als residents insulars. Més per Menorca ha plantejat davant la Comissió Europea que a les illes amb més problemes d’habitatge es permeti l’adopció de mesures per contenir els preus del mercat de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, especialment la limitació del dret a disposar i vendre a no residents.

Miquel Àngel Maria va reivindicar que la Unió Europea faci un reconeixement específic en els seus tractats de les regions insulars no ultraperifèriques, que sí tenen un estatut especial, i que mentrestant es duguin a terme actuacions específiques per compensar les desigualtats provocades pel factor insular. Per Noemí Garcia, «la diversificació econòmica de Menorca exigeix que la Unió Europea adopti mesures especials per facilitar la competitivitat de les empreses insulars. Per açò hem demanat l’eliminació o la flexibilització de la regla de minimis per a les empreses insulars, segons la condició de cada illa (mida i població, distància del continent), l’eliminació per a les illes de la distància màxima de 150 km per a la cooperació transfronterera entre territoris separats per fronteres marítimes, la incorporació de criteris d’insularitat en el programa INTERREG-MED, i la incorporació de criteris d’insularitat en els programes i fons que conformen la política de cohesió de la Unió Europea».

A la mateixa reunió, Noemí Garcia va argumentar davant l’equip de la comissària Ferreira que, arran de la recent resposta escrita de la Comissió Europea a una pregunta de l’eurodiputada del PP balear Rosa Estaràs, «la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala que, per raons d’interès general, es poden restringir els moviments de capitals relacionats amb l’adquisició d’habitatges, i per tant no és cert que aquesta limitació no sigui possible, com diuen el PP i el PSOE».

Segons els responsables del gabinet de la comissària Elisa Ferreira, les actuals polítiques de cohesió de la Unió Europea ja ofereixen possibilitats de compensació de les desigualtats estructurals de les illes, però van reconèixer l’absència d’un tractament específic de les illes pel sol fet de ser-ho, més enllà dels dèficits econòmics o socials que poden tenir determinades illes, i van reconèixer que els tractats de la Unió i les directrius europees en matèria de cohesió de moment no permeten anar més enllà, considerant que hauran de ser els estats membres els que acordin, a través dels mecanismes de reforma prevists en la legislació europea, un tractament específic i més ambiciós de la qüestió insular. En aquest sentit, Miquel Àngel Maria apunta que la presidència espanyola de la UE, durant la segona meitat de 2023, ha de ser considerada una oportunitat per aconseguir avanços en aquesta direcció, «per la qual cosa Més per Menorca traslladarà al govern espanyol una agenda realista i possible per fer efectiu el reconeixement de la insularitat a nivell europeu».

Avui dimecres, els representants de Més per Menorca s’han reunit amb els eurodiputats del grup ALE, per valorar la reunió amb la Comissió Europea i adoptar una estratègia política al respecte. Per als eurodiputats de l’ALE, l’actuació conjunta dels representants polítics dels diversos territoris insulars de la Unió Europea serà clau per augmentar la pressió sobre les institucions i que les demandes de les illes siguin escoltades. Així, l’eurodiputat Jordi Solé conclou que “més de 20 milions de ciutadans europeus viuen en illes, així que conjuntament són un sector amb un pes molt rellevant. L’Aliança Lliure Europea treballa per a dotar els territoris insulars d’una estratègia conjunta perquè es tinguin en compte les seves necessitats especials”. L’eurodiputat de l’illa de Còrcega François Alfonsi apunta que “Pacte de Cohesió de les Illes adoptat pel Parlament Europeu ha d’estar a l’agenda de la Presidència espanyola del Consell de la UE durant la segona meitat del 2023. Amb Miquel Àngel Maria, vice-president del Consell Insular de Menorca, hem treballat per enfortir la coordinació de les illes”.

Més per Menorca i ALE s’han compromès a continuar treballant junts per aconseguir avanços cap a una estratègia europea insular, i s’han emplaçat a retrobar-se Menorca a finals de setembre en el marc d’unes jornades d’ALE per al debat amb altres partits insulars sobre les qüestions plantejades i l’adopció d’una agenda d’iniciatives polítiques sobre insularitat i habitatge.

Notícies relacionades

Més per Menorca reclama al PSOE una connectivitat justa

El partit menorquinista considera que hi queda molt per millorar en la connectivitat de l'illa

Ara Més-Ara Repúbliques crida a construir una Europa antifeixista des dels pobles

La coalició ha reclamat el reconeixement del factor d’insularitat i mesures per fer efectiu el dret a l’habitatge i el decreixement turístic

European Free Alliance

Cartellera

  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra

Audiovisuals

Facebook

Twitter

El més llegit