Avui matí la Sala de Plens del Consell Insular de Menorca ha acollit la presentació de l’estudi “Les Illes Balears cap al Residu Zero. Situació actual i indicadors per a la transició”, un treball elaborat per Rezero i que aporta una visió conjunta i transversal de la generació i gestió dels residus, i del model productiu i de consum a les Illes Balears, incloent-hi els resultats i tendències a l’illa de Menorca.
Aquest informe presenta el seguiment dels indicadors que ja es van analitzar en un primer estudi elaborat el 2019 i que permeten valorar, amb dades, la situació balear i la seva evolució, analitzar les tendències de consum de recursos naturals i la generació de residus, i formular propostes per avançar cap a la societat residu zero.
Així, l’informe analitza 24 indicadors dins el període 2010-2020, que s'articulen a partir de cinc eixos: prevenció i generació de residus, gestió i tractament, consum, responsabilitat ampliada del productor i política municipal. En el cas de Menorca, caldria destacar:
Tot i que a Menorca s’ha aconseguit l’objectiu autonòmic de reducció de la generació de residus pel 2021, està lluny d’assolir l’objectiu pel 2030 i encara està per veure com afectarà la recuperació econòmica dins els anys vinents. Les dades posen de manifest la necessitat imperiosa i urgent que existeix a Menorca d'engegar la recollida separada de matèria orgànica i la millora de les dades de la resta de fraccions, mitjançant la implantació de sistemes que garanteixin millors resultats de recollida separada, com és el cas del porta a porta.
Per a Alba Cabrera, Directora de l’estudi, “la tendència a l'alça de la generació de residus s'ha invertit en els anys que ha durat la crisi sanitària, fins a aconseguir els objectius de reducció marcats per la Llei balear de residus. Caldrà esperar els anys vinents per veure com afecta l'augment del turisme i la previsió d'increment del PIB en la generació de residus i avaluar els resultats de la implantació de la Llei”.
El conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, Josep Juaneda, apunta que "les dades de l'informe mostren avenços, però també que encara tenim feina a fer fins el 2030. Els objectius de prevenció, reutilització i valorització recollits en el Pla Director de Residus de Menorca estan alineats amb la llei de residus balear, i tant els nous contractes de recollida que s'estan posant en marxa enguany, com les noves infraestructures de l'Àrea de Gestió de Residus de Milà, cerquen avançar significativament en l’assoliment dels objectius fixats".
Tractament de residus a les balears
Si bé l’entrada en vigor de la Llei Balear de Residus ha vingut acompanyada de dades molt positives, s’ha de remarcar que el 85% dels residus a les Illes Balears té un tractament finalista; per entendre’ns, el 85% del pes dels residus acaba a l’abocador o a la incineradora. Aquest volum es tradueix directament en emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Un percentatge total que es manté constant al llarg dels anys i que suposa entre el 3-4% del total de les emissions generades.
En el context de crisi climàtica, el tractament finalista no és un bon negoci. És necessari revertir la tendència actual cap a un model on s’allargui al màxim la vida dels productes a través de la reutilització i la preparació per a la reutilització i on els materials puguin ser reintroduïts al sistema mitjançant el reciclatge de qualitat. En aquest punt, l’informe d’indicadors ens diu que les dades continuen estancades amb una recollida selectiva encara per sota del 30% i una reutilització molt per sota del seu potencial.
A partir del coneixement que ens faciliten les dades recollides i en una situacio´ cada cop me´s intensa d’emerge`ncia clima`tica i ambiental, esgotament de recursos i manca de subministrament de materials, crisi social i incertesa geopoli´tica, sembla evident que canviar els patrons actuals de produccio´ i consum e´s cada cop me´s estrate`gic per esdevenir un territori me´s resilient.
En adjunt podeu consultar l'informe complet.
El partit ecosobiranista considera necessària la construcció d’una única depuradora nova que assumeixi el sanejament de les tres zones: Son bou, Sant Jaume i Torre Solí
El partit menorquinista critica que els atacs i cohibicions del portaveu popular Joan Pons Torres als síndics tenen com a objectiu acabar amb aquest òrgan independent de control a les administracions