Les Illes Balears cap al residu zero

Presentació de l’estudi “Les Illes Balears cap al Residu Zero. Situació actual i indicadors per a la transició”

21/01/2023

Avui matí la Sala de Plens del Consell Insular de Menorca ha acollit la presentació de l’estudi “Les Illes Balears cap al Residu Zero. Situació actual i indicadors per a la transició”, un treball elaborat per Rezero i que aporta una visió conjunta i transversal de la generació i gestió dels residus, i del model productiu i de consum a les Illes Balears, incloent-hi els resultats i tendències a l’illa de Menorca.

Aquest informe presenta el seguiment dels indicadors que ja es van analitzar en un primer estudi elaborat el 2019 i que permeten valorar, amb dades, la situació balear i la seva evolució, analitzar les tendències de consum de recursos naturals i la generació de residus, i formular propostes per avançar cap a la societat residu zero.

Així, l’informe analitza 24 indicadors dins el període 2010-2020, que s'articulen a partir de cinc eixos: prevenció i generació de residus, gestió i tractament, consum, responsabilitat ampliada del productor i política municipal. En el cas de Menorca, caldria destacar:

  • Menorca produeix 45.415 tones anuals de residus (el 8% dels residus municipals de les Balears) i 402 Kg per càpita, la generació per càpita més baixa del conjunt de les Illes Balears. Es constata una reducció de la generació del 20% respecte a l’any 2019, complint amb l'objectiu de reducció de residus marcat per la Llei balear de residus per a l'any 2021. 
  • La recollida selectiva a Menorca és del 21%, si es té en compte únicament les recollides en contenidors a la vía pública, i augmenta fins al 38% si es consideren també les fraccions recollides a la xarxa de deixalleries. La mitjana balear de recollida selectiva se sitúa en el 28%. Els nivells de recollida selectiva són lluny dels necessaris per assolir l’objectiu de valorització material que marca la normativa (65% per l’any 2030). 
  • Enguany dos municipis de Menorca (Maó i Es Castell) començaran a implantar un sistema de recollida domèstica porta a porta, i la recollida porta a porta comercial s’estendrà a tots els municipis durant l’any 2023.  La manca de sistemes de recollida individualitzada explicaria els baixos nivells de recollida selectiva municipal assolits l’any 2020 en el conjunt de l’illa, però amb l’ampliació de la recollida porta  a porta s’espera incrementar els nivells de recollida selectiva.
  • La fracció orgànica és encara una assignatura pendent. El 2021 només 2 municipis de Menorca (Es Mercadal i Sant Lluís) feien la recollida selectiva d’aquesta fracció a la via pública i amb contenidors sense identificació, comportant alts nivells d’impropis.
  • Pel que fa a littering marí, a Menorca els plàstics representen gairebé el 60% (en pes) de les deixalles marines.


Tot i que a Menorca s’ha aconseguit l’objectiu autonòmic de reducció de la generació de residus pel 2021, està lluny d’assolir l’objectiu pel 2030 i encara està per veure com afectarà la recuperació econòmica dins els anys vinents. Les dades posen de manifest la necessitat imperiosa i urgent que existeix a Menorca d'engegar la recollida separada de matèria orgànica i la millora de les dades de la resta de fraccions, mitjançant la implantació de sistemes que garanteixin millors resultats de recollida separada, com és el cas del porta a porta.

Per a Alba Cabrera, Directora de l’estudi, “la tendència a l'alça de la generació de residus s'ha invertit en els anys que ha durat la crisi sanitària, fins a aconseguir els objectius de reducció marcats per la Llei balear de residus. Caldrà esperar els anys vinents per veure com afecta l'augment del turisme i la previsió d'increment del PIB en la generació de residus i avaluar els resultats de la implantació de la Llei”. 

El conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, Josep Juaneda, apunta que "les dades de l'informe mostren avenços, però també que encara tenim feina a fer fins el 2030. Els objectius de prevenció, reutilització i valorització recollits en el Pla Director de Residus de Menorca estan alineats amb la llei de residus balear, i tant els nous contractes de recollida que s'estan posant en marxa enguany, com les noves infraestructures de l'Àrea de Gestió de Residus de Milà, cerquen avançar significativament en l’assoliment dels objectius fixats".

Tractament de residus a les balears
Si bé l’entrada en vigor de la Llei Balear de Residus ha vingut acompanyada de dades molt positives, s’ha de remarcar que el 85% dels residus a les Illes Balears té un tractament finalista; per entendre’ns, el 85% del pes dels residus acaba a l’abocador o a la incineradora. Aquest volum es tradueix directament en emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Un percentatge total que es manté constant al llarg dels anys i que suposa entre el 3-4% del total de les emissions generades.

En el context de crisi climàtica, el tractament finalista no és un bon negoci. És necessari revertir la tendència actual cap a un model on s’allargui al màxim la vida dels productes a través de la reutilització i la preparació per a la reutilització i on els materials  puguin ser reintroduïts al sistema mitjançant el reciclatge de qualitat. En aquest punt, l’informe d’indicadors ens diu que les dades continuen estancades amb una recollida selectiva encara per sota del 30% i una reutilització molt per sota del seu potencial.  

A partir del coneixement que ens faciliten les dades recollides i en una situacio´ cada cop me´s intensa d’emerge`ncia clima`tica i ambiental, esgotament de recursos i manca de subministrament de materials, crisi social i incertesa geopoli´tica, sembla evident que canviar els patrons actuals de produccio´ i consum e´s cada cop me´s estrate`gic per esdevenir un territori me´s resilient.

En adjunt podeu consultar l'informe complet.

Notícies relacionades

El Consell prepara una ordenança que garanteixi l'ús eficient d'aigua a tots els municipis de l'illa

El nou reglament per a l'ús racional i eficient de l'aigua contemplarà el seu cicle integral, penalitzarà l'ús excessiu i establirà una estructura de preus socialment justa

El Consell Insular es mostra satisfet amb la sentència de Binimoti

Després d'haver recolzat durant el procés les demandes de l'Ajuntament de Ferreries en la defensa de la titularitat pública del camí