Som tots analfabets ambientals?

Ferran Andreu, integrant de la candidatura de Més per Menorca al Consell Insular

23/12/2022

Hi ha anys que porten per títol els esdeveniments fatals o extraordinaris que hi van succeir. Així, el 1471 va ser el de sa picor, el de Sa Desgràcia el 1558, el de la pesta el 1820, el 1918 la pandèmia de grip espanyola devastà la humanitat, el 1956 va ser es de Sa Neu, el 2019 com un qui no fa res, ens dugué l’odiosa covid i el que estem a punt de tancar ha estat el de “l’Estiu de quasi Sis Mesos”.

Ara bé, en tots els anteriors al 2022, quan la causa que provocava el dany va desaparèixer -ja fos una colossal plaga de puces, un virus contagiant malalties infeccioses, un temible corsari o una ocasional depressió atmosfèrica-,  la calamitat es va acabar. Ben al contrari, el mal que ha ocasionat la calor desmesurada i que l’estiu hagi estat el primer estiregassat fins Tots Sants, és el canvi climàtic i aquest, ni minva ni desapareix, sinó que continuarà en alça.

Amb tot un seguit d’instructives calorades i xafogors tots els essers vivents n’hem fet un tast i ens hem adonat dels seus efectes. Els perceben els pagesos, els viticultors i el tècnic del centre de jardineria del que som client, ells han pogut copsar en la natura més propera les repercussions d’aquesta irregular i allargada canícula.

I mira que milers de científics i organismes internacionals en publiquen d’informes del mal estat de conservació del Planeta, de com el tenim fet malbé. Aquets dies han tornat a aixecar la veu en la Conferencia sobre Diversitat Biològica de l’ONU centrada en “el Món viu” on han avisat que la biodiversitat s’està deteriorant, la Terra està patint la pèrdua més gran de vides mai vista i son ja un milió d'espècies de plantes i animals les que estan en perill d'extinció.

Idó, a pesar de tanta i tan funesta  informació, no hi ha pitjor sord que el qui no vol escoltar, així que per acabar-ho d'espatllar la classe política dirigent dels països més rics es confabulen amb els clans econòmics que controlen l’Orbe, relegant l’emergència climàtica a un segon pla en favor de seguir amb la tradicional economia del creixement.

A Balears tenim un comitè d’experts que presenta al parlament un informe anual, on es detallen els efectes del canvi climàtic tot suggerint mesures de mitigació de les vulnerabilitats que provoca i les que provocarà. Per tant, els nostres governants tenen prou noció de les accions que s’haurien de prendre per estar preparats en tots els àmbits.

Malgrat tenir tot aquest coneixement, en problemàtiques contaminants com les que provoquen els creuers, la plaga de cotxes, el transport aeri i marítim, la massificació...no es donen per assabentats. Així ho diuen els erudits que avaluen les polítiques públiques i privades, i la conclusió és que no els escolten, ja que els canvis ni son prou substancials, ni es fan amb la celeritat que pertoca.

Es curiós -els joves en dirien “al·lucinant”- com tenen al davant seu una realitat evident i, amb tot, han triat jugar a la ruleta russa aquest joc sinistre i suïcida, que consisteix a apuntar a la nostre pròpia templa, en el que risc és molt elevat i és fàcil que acabi malament.

En quan als ciutadans de a peu, donem per descomptat  que tenim un bon nivell d’alfabetització ambiental en quan a les problemàtiques més grans: que hem de deixar d’infestar el medi natural, respectar les praderies de Posidònia, la costa i el territori...

Les campanyes, els plans d’educació o les jornades divulgatives, que  inculquen de mica en mica idees sostenibles i de la Reserva de Biosfera son una bona eina, però no arriben a una part important de la població, que no té esment de l’impacte de les activitats que fem des que ens aixequem, fins que ens fiquem al llit: el consum d'aigua, la mobilitat i el transport, si omplim la senalla de la compra amb productes de proximitat o si fem el necessari aïllament energètic als nostres habitatges.

L’emergència climàtica suposa fer-se càrrec, de l'enorme canvi de mentalitat necessari per a frenar-la. Encara trobes persones que no entenen com a necessari regular, limitar el consum excessiu de la natura o la ineludible premissa de no viure’n a part.

Ara tindrem una excel·lent oportunitat per demostrar el nostre compromís cívic i la bona educació ambiental que tenim. El 90% de la monstruosa quantitat de residus que generem els menorquins son reciclables. Per mitjà del nou model de recollida porta a porta podrem augmentar la quantitat i la qualitat de la recollida selectiva, ara només d’un 21%, fent-la arribar al 50-60.

El que no tria ni les deixalles que ell mateix produeix, mereix la consideració d’analfabet ambiental... i al governant sigui del color que sigui, que es fa el sord com una maça i no escolta els consells i opinions dels científics, que li diem?

Notícies relacionades

Una reflexió després de la Diada del Poble de Menorca

Josep Juaneda, candidat de Més per Menorca a la Presidència del Consell Insular

Les persones primer

Josep Juaneda, candidat de Més per Menorca a la presidència del Consell Insular