Les dunes de Menorca es recuperen gràcies a les tasques de preservació

L’estudi “Cartografia d’hàbitats i impactes de sistemes dunars” realitzat per l'OBSAM compara l’evolució des de 2004 a 9 arenals, i posa èmfasi en l’efectivitat de les mesures de conservació adoptades per recuperar els sistemes dunars

25/05/2022

L’OBSAM i l’Agència Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular han presentat l’estudi “Cartografia dels hàbitats dels sistemes dunars de Menorca i valoració del seu estat ecològic - comparativa 1988 -2004- 2021” que s’ha elaborat en el marc de l’acord de col·laboració que ambdues entitats mantenen. L’estudi analitza l’evolució dels hàbitats, així com dels impactes en les dècades anteriors, de nou sistemes dunars (dels 28 que hi ha a Menorca). Dos d’ells situats al Migjorn, Son Saura i Son Bou; i set a la regió de tramuntana, Algaiarens, Salairó (Pregondó), Binimel.là, Cavalleria, Tirant, Arenal de Son Saura del Nord (Son Parc) i Es Grau.

El treball s’enfoca en l’anàlisi comparativa dels sistemes dunars de Menorca que comptaven amb antecedents cartografiats l’any 2004, i els impactes detectats en un estudi precedent de l’IME de 1988, la qual cosa permet establir una comparació fiable de la seva evolució, en tant que s’havien localitzat i inventariat les principals pressions i amenaces que aquests patien.

La cartografia detallada dels hàbitats d’aquests 9 arenals suposa una visió nova, complementària i integradora que revisa la cartografia base inicial mitjançant la superposició de la nova cartografia elaborada en aquest treball. Com a resultat del treball realitzat, s’ha elaborat un document de recopilació d'informació per comparar els sistemes dunars de Menorca des de diverses perspectives: línia de costa, vegetació, hàbitats naturals i usos humans.

L’estudi, que analitza entre altres aspectes tant les pressions difuses sobre les formacions dunars i les erosions derivades de les xarxes de camins i senders, com les comunitats vegetals, conclou que s'aprecia una recuperació general tant en vegetació com en morfologia, amb vials tancats i primeres línies dunars regenerades, reestructurades, densificades i, fins i tot, guanyant terreny a l‘arena lliure.

També s’han trobat excepcions amb sistemes dunars que presenten pèrdua de zones de dunes embrionàries i dunes davanteres més avançades que la línia d'acordonament fixada, o en què la línia de costa ha retrocedit tant que no es possible que el front dunar progressi fins al punt d’origen.

Pel que fa a les comunitats vegetals, s'observa un procés d'estabilització dels arenals amb densificació i creixement, tant en mida com en superfície, de les formacions més desenvolupades, principalment savinars i matollars baixos, arbustius i arborescents, i, fins i tot, substitució de comunitats característiques de substrats mòbils per aquelles pròpies de terrenys arenosos semiestabilizats o estabilitzats. Només puntualment es produeixen processos inversos, com ara a l’arenal de Tirant, amb l’increment d’algunes depressions de deflació i llengües d’arena mòbil a la part davantera interior.

"Gràcies a les accions per a restaurar els sistemes dunars que s'han dut a terme en els últims quinze anys l'estat dels hàbitats ha millorat en general i amb alguna excepció. Tot i això, les pressions humanes encara són molt elevades”, assenyala Sonià Estradé, autora de l’estudi conjuntament amb Iván Fernández.

Per la seva banda, el conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, Josep Juaneda, ha valorat positivament els resultats de l'estudi, tot compartint amb Estradé la necessitat de protegir aquests espais. "Els sistemes dunars són de vital importància per a la conservació de les nostres platges i de la gran biodiversitat que hi trobem en aquestes zones. Queda demostrat que les mesures de protecció de les dunes funcionen i que la preservació d'aquests fràgils ecosistemes dependrà del seu manteniment i de reduir les pressions que puguin patir".

Reptes de futur

Pel que fa als reptes futurs d’aquests espais, l’estudi remarca que aquests haurien d’estar marcats tant per les necessitats de restauració o minimització d’impactes, com ara la urbanització i les activitats extractives, com per l'obligació de gestionar la seva capacitat de càrrega. També recorda la necessitat del manteniment del bon estat de les mesures de gestió: principalment tancaments dels sistemes dunars, passarel·les, trampes de sediment o de la cartellera informativa, evitant la seva degradació. A més, destaca la importància d'integrar aquestes estructures en el paisatge, minimitzant les estructures visualment molt impactants a les platges verges. Per últim, subratlla la importància del manteniment d'una neteja sostenible de les platges amb una bona gestió de les restes de posidònia.

Respecte als principals impactes actuals, l’estudi destaca l’elevada pressió humana a causa del trànsit per damunt de les dunes. Així mateix, amb l’objectiu de garantir la conservació de les dunes i la seva vegetació, especialment les dunes davanteres, posa èmfasi en la importància d’accions per protegir aquests hàbitats a l’abast de la ciutadania, com respectar el cordó dissuasiu de pas i transitar pels camins assenyalats.

Aquest estudi, que s’ha realitzat com a part de l’acord de treball de l’OBSAM amb l’Agència Menorca Reserva de Biosfera durant el 2021, constitueix una mostra de la importància de poder comptar amb estudis històrics amb cartografia de detall que permetin analitzar l'evolució d'aquests fràgils sistemes naturals.

Així mateix, l’estudi permet demostrar els beneficis de les actuacions dutes a terme en el passat, especialment a partir del 2005, com el desplaçament d'aparcaments fora dels sistemes dunars, mesures de conducció dels usuaris, que han donat el fruit esperat i posa de rellevància com els resultats aconseguits en el temps demostren la necessitat de continuar invertint en la restauració dels sistemes dunars sota criteris científics.


Acte de presentació de l'estudi

A més de la roda de premsa, l'OBSAM ha previst organitzar un acte de caràcter científico-tècnic el pròxim dia 27 de maig per presentar en profunditat tant les dades de l'estudi de dunes presentat avui, com les de l'estudi "Evolució de la línia de costa de les platges de Menorca 1956-2021", elaborat per la Societat d'Història Natural de Balears i l’OBSAM. Aquest acte de presentació dels dos estudis tindrà lloc a la seu de l'IME a les 12, i serà a càrrec dels seus autors i Joan Rita.

Notícies relacionades

Comença la recollida porta a porta a Maó i Es Castell

El servei es començarà a implantar de forma progressiva dia 1 de juliol

El Consell ajuda als joves en l'adquisició d'aparells, permisos de conducció i formació

S’incrementa en un 100% l’ajut destinat a l’obtenció de permisos de conducció, amb l’objectiu d’impulsar l’obtenció de permisos professionals