Propostes de Més per Menorca a la Llei d'Educació rebutjades

Llistat de les esmenes que hem presentat però que no han estat acceptades per la majoria de la resta de grups parlamentaris

18/02/2022

Aquestes són les propostes que Més per Menorca volia introduir a la nova Llei d'Educació però que han estat rebutjades. Formen part del que consideram que hauria de ser l'educació del segle XXI. Seguirem lluitant per arribar-hi.

  1. Carrera docent vinculada a l’avaluació de la tasca docent

Més per Menorca proposa un sistema de carrera docent per al personal de la funció pública vinculada a l’avaluació del seu acompliment professional segons les funcions docents desenvolupades, el progrés del seu alumnat, les activitats de formació i les tasques d’innovació i recerca.

  1. Perfilació de places

Més per Menorca proposa que el procés de selecció del personal interí es pugui dur a terme a partir de les característiques específiques que requerís cada centre en funció del seu projecte educatiu.

  1. Deures a casa

Més per Menorca defensa que els deures a casa han de ser, en tot cas, excepcionals, puntuals, complementaris i/o de recerca, mai repetitius ni substitutius de les tasques a l’aula ni una pràctica d’ús continuat.

  1. Dret d’escolarització en un centre públic

Més per Menorca defensa que és necessari que la llei reculli la garantia de tots els alumnes de ser escolaritzats en un centre de titularitat pública i les mesures necessàries per fer efectiu aquest dret. Aquesta reivindicació ve motivada pel fet que, actualment, molts alumnes sovint s’han d’inscriure a centres concertats perquè no tenen plaça en centres públics, tot i que aquest seria el desig de les seves famílies. A més, la garantia de plaça pública és l’única manera de garantir una educació aconfessional. 

  1. Escola concertada

Actualment no existeix prou informació sobre el grau de compliment per part dels centres concertats sobre les activitats extraescolars i els serveis complementaris, per la qual cosa no és possible comprovar si, d’acord amb la normativa vigent, aquests col·legis són efectivament gratuïts. Més per Menorca defensa que la Llei ha de preveure els instruments legals necessaris per garantir que els centres concertats de les Illes Balears compleixen amb l’obligació d’oferir l’ensenyament de forma gratuïta. En aquest sentit, es proposa l’obligatorietat, per a tots els centres concertats, de fer públiques totes les quotes que cobren, per a diferents productes i serveis, a les famílies dels alumnes així com l’obligatorietat de retre aquesta informació a la sindicatura de comptes, atès que hi ha centres que, tot i rebre finançament públic, s’hi han negat. Per altra banda, també es proposa que el compliment del model lingüístic recollit a la Llei sigui una condició per a la concertació.

  1. Exclusió d’activitats religioses del PEC

Més per Menorca proposa que no es puguin incloure activitats religioses, com ara misses, en el projecte educatiu de centre (PEC).

  1. Disminució de ràtios

Actualment, el Projecte de llei d’educació preveu que s’elabori un pla per reduir progressivament les ràtios màximes per permetre’n una minoració en, almenys, d’ un 10 %. Més per Menorca, en canvi, planteja formular aquesta reducció de ràtios en termes absoluts, i no relatius, per tal d’arribar a les següents ràtios màximes: 20 alumnes per a primària, 25 a educació secundària obligatòria i 25 a batxillerat.

  1. Mapa escolar

Una altra de les propostes de Més per Menorca rebutjades és la implantació d’un mapa escolar, entès com una eina de planificació bàsica de l’educació: a partir d’una anàlisi de la realitat de cada illa (demografia, necessitats del mercat laboral, etc.), permet planificar la complementarietat dels diferents estudis en una mateixa illa, el desenvolupament de les infraestructures educatives a càrrec de l’IBISEC, etc.

  1. Avaluació del professorat

Més per Menorca també proposa dedicar un article a l’avaluació de la pràctica docent i que, aquells docents que hagin obtingut valoracions negatives constants de l’avaluació de la pràctica docent, hagin de cursar programes de millora tutoritzats per altres professionals docents.

  1. Possibilitat de la  immersió lingüística

Amb el model lingüístic que contindrà la Llei d’educació, els centres a la pràctica podran impartir tota la docència en català, si així ho estableixen al seu projecte lingüístic. De totes maneres, no hi figura explícitament la figura de la immersió lingüística, metodologia internacionalment acreditada per garantir que els nouvinguts puguin incorporar-se al sistema sense dificultats. La immersió ha estat objecte d’atac per part dels sectors espanyolistes més contraris a la normalització del català, però és una eina necessària per garantir que els alumnes assoleixen un coneixement suficient de les dues llengües oficials al final de l’escolarització obligatòria.

  1. Gratuïtat de la formació professional de grau mitjà

Més per Menorca proposa que la llei reconegui la gratuïtat de la formació professional de grau mitjà, com ja ho fa de la formació professional de grau bàsic.

  1. Reconeixement dels ensenyaments de música i dansa no conduents a l’obtenció de títols

Més per Menorca proposa incloure els  ensenyaments de música i dansa no conduents a l’obtenció de títols amb validesa acadèmica o professional, que sovint es duen a terme a escoles municipals de música, en el llistat d’ensenyaments artístics que conté la Llei. Actualment aquests ensenyaments estan reconeguts i regulats per la conselleria d’educació, pel que és una anomalia que no apareguin al llistat d’ensenyaments educatius que s’imparteixen a les Illes.

  1. Participació en el si de la Conselleria d’Educació

El Projecte de llei dedica molts articles a regular diferents meses dels diferents sectors de la comunitat educativa. Amb l’objectiu de racionalitzar aquesta llista, Més per Menorca proposa que aquelles meses que no siguin escollides a través d’un procés electoral tinguin exclusivament un caràcter consultiu.

  1. Consells escolars dels centres concertats

Amb aquestes esmenes, proposam equiparar els consells escolars dels centres concertats amb els consells escolars dels centres públics, per tal que tenguin les mateixes funcions.

  1. Comissions de servei per al desenvolupament d’activitats educatives en institucions socials i culturals

Amb aquesta esmena es pretén facilitar la signatura de convenis entre l’administració educativa i institucions socials i culturals per dur a terme projectes educatius que impliquin destinar funcionaris en comissió de serveis en aquestes institucions.

  1. Equiparació dels PECs entre centres públics i centres concertats

El projecte de llei, en els termes que està redactat actualment, preveu un procediment diferent per a l’aprovació del projecte educatiu, en funció de si es tracta d’un centre públic o d’un centre concertat. En el cas d’aquests darrers, la participació del consell escolar del centre és testimonial i reserva gairebé tot el poder al titular del centre. Amb aquestes esmenes, es proposa que l’elaboració dels projectes educatius de centres concertats sigui idèntica a l’elaboració dels projectes educatius de centres públics.

  1. Creació dels cossos docents propis de les Illes Balears

Més per Menorca proposa la creació dels cossos docents propis de les Illes Balears, en el marc del que permet la legislació bàsica estatal. Disposar de cossos propis permetria poder fer una regulació més àmplia de la formació inicial i de l’accés dels aspirants a una plaça de funcionari i, per tant, poder millorar el procés de provisió de professorat que, avui per avui, no garanteix l’accés al sistema dels millors perfils.

  1. Preveure l’assumpció de les competències d’ensenyament per part dels consells insulars

Aquesta esmena preveu, a més, l’extinció de les direccions territorials d’Educació en el moment de l’assumpció de la competència.

  1. Adaptació de l’IAQSE al mandat de la llei

Més per Menorca ha aconseguit introduir a la llei el mandat perquè l’Institut d’Avaluació de la Qualitat (IAQSE) realitzi una avaluació periòdica de tots els centres de les Illes Balears, almenys, un cop cada cinc anys. A més però, també proposam, de forma complementària i addicional,  que l’estructura, la composició, l’organització i el funcionament del I’AQSE s’adaptin per poder fer front a aquest repte, amb la dotació de recursos econòmics i humans necessaris per part del Govern. Aquests aspectes addicional no han estat incorporats a la Llei.

  1. Assistència a reunions dels centre educatius com a permisos laborals

Amb aquesta esmena es pretén donar el mandat al Govern d’aprovar les modificacions normatives necessàries perquè l’assistència a reunions dels centres educatius computin com a permisos laborals.

  1. Competència dels consells insulars en conservatoris

Amb aquesta esmena, es pretén explicitar que el desplegament normatiu de la Llei en matèria de conservatoris ha de correspondre als consells insulars, d’acord amb el que estableix l’Estatut d’Autonomia.

Etiquetes

Notícies relacionades