Pactam amb el Govern quin serà el model lingüístic de la nova llei educativa

Aquest mes de gener s’ha reprès la tramitació parlamentària de la primera Llei d’Educació de les Illes Balears, que es va iniciar el passat 25 de novembre. En aquest procés, Més per Menorca ha arribat a un acord amb el Govern sobre el model lingüístic de la nova llei educativa.

L’entesa entre els menorquinistes i els partits del Govern posa al centre del model lingüístic educatiu el dret dels ciutadans de conèixer les dues llengües oficials, tal com garanteix l’Estatut. D’aquesta manera, la llei passa a establir que el sistema educatiu és l’instrument principal per assegurar el coneixement de les dues llengües oficials per part tots els alumnes. 

Això vol dir que els centres hauran d’orientar el seu projecte lingüístic a l’objectiu d’assegurar el coneixement de les dues llengües oficials per part de tots els alumnes en finalitzar l’escolarització, d’acord amb el model que va proposar Illes per un Pacte. D’aquesta manera, s’aposta per l’autonomia dels centres educatius, sense renunciar al Decret de mínims que, des de fa més de vint anys, estableix que s’han d’impartir un mínim del 50% de les classes en català.

Aquest canvi d’orientació s’ha assolit mitjançant modificacions en els tres primers articles de la llei, amb l’acceptació de dues esmenes de Més per Menorca que han estat acceptades per la ponència que debat el projecte de llei d’Educació (esmenes 8880, 8881 i 8884).

El diputat Josep Castells ha justificat la necessitat d’adoptar els canvis proposats: «l’orientació del model lingüístic educatiu basat en els drets que garanteix l’Estatut als ciutadans farà que la nova llei sigui menys vulnerable a la impugnació que sense cap mena de dubte es farà de la llei davant del Tribunal Constitucional. Apostam per un model més flexible i adaptat a les necessitats dels alumnes, més que no pas a un model basat en quotes fixes per a cada una de les llengües. La clau de volta del sistema no és l’imposició d’una determinada quota, sinó el compliment d’un mandat de l’Estatut d’Autonomia».

A més, també proposam que l’avaluació i la inspecció dels centres tengui en compte el compliment del projecte lingüístic del centre i els objectius per assegurar el coneixement de les dues llengües per part de tots els alumnes. «Fins ara el Decret de mínims exigia impartir un mínim del 50% de les classes en català, però no hi havia un control efectiu del compliment d’aquesta norma a tots els centres», ha assegurat Castells. «Amb els canvis que hem acordat amb el Govern, si la inspecció detecta que els alumnes no assoleixen un coneixement satisfactori d’ambdúes llengües oficials, caldrà modificar el projecte educatiu del centre».

Des de Més per Menorca defensam aquesta mesura com una política de cohesió social: «és necessari que tots els alumnes tenguin l'oportunitat d’aprendre tant català com castellà», ha afirmat el diputat.  En paraules de Castells «aquesta és la única manera d’avançar cap a la igualtat d’oportunitats entre tots els alumnes independentment del seu origen, cosa que, ara com ara, el sistema educatiu no garanteix».