Josep Juaneda exigeix a l’Estat que doti de més pressupost a la Demarcació de Costes IB

Juaneda: "S’ha de tenir en compte que les concessions i autoritzacions administratives generen uns ingressos importants a l’Estat que aquest ha de revertir de forma justa en la preservació i conservació del litoral de Menorca"

08/11/2021

El conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, Josep Juaneda, presenta una proposta al ple, perquè el govern de l’Estat solventi la manca d’inversió en la protecció i conservació del litoral de Menorca, després de detectar que la recaptació per les concessions i autoritzacions és molt superior al pressupost destinat a l’illa.

La voluntat del Consell Insular és promoure una correcta gestió del litoral menorquí, conservant-ne els valors naturals, promovent un model turístic sostenible i que tota la societat menorquina en pugui gaudir amb garanties suficients, s’advoca per una acció conjunta i efectiva per part de totes les entitats implicades.

Més enllà de la neteja de platges, des del Consell Insular es gestiona i s’inverteix en el manteniment i millora del Camí de Cavalls, sender de referència i de caràcter històric en què molts dels seus trams discorren pel litoral menorquí i, en molts casos, concretament dins de la delimitació del domini públic marítim-terrestre.

L’illa de Menorca disposa de més de 200 quilòmetres de línia de costa, que abasten un conjunt de paratges molt diversos, des de zones urbanes a ambients naturals completament inaccessibles, penya-segats, platges, senders com el Camí de Cavalls, barrancs, etc. Existeix, com a la resta de l’illa, una elevada diversitat paisatgística que es tradueix en una sèrie de valors naturals, culturals i econòmics de gran importància per a Menorca i la seva societat. Els sistemes dunars, per exemple, són un dels ecosistemes més representatius del litoral menorquí per la seva complexitat i dinamisme, destacant pel seu valor natural així com la seva relació directa amb el sector turístic propi de l’illa.

Per això mateix, la gestió d’un litoral amb sistemes naturals i realitats tan diverses esdevé complexa i requereix de l’acció conjunta de les entitats locals, insulars, autonòmiques i estatals; sempre amb l’objectiu últim de garantir el manteniment dels seus valors presents i futurs, treballant en tot cas vers la seguretat dels usuaris de les platges, senders i altres àmbits de les zones costaneres.

En el cas de les platges de l’illa, el Consell Insular de Menorca n’executa la neteja mitjançant un servei especialitzat, al donar-se una delegació de competències dels ajuntaments al Consell Insular. Ja que d’acord amb la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, al títol VI regulador de les competències administratives en matèria de costes es determina al seu article 115 que són competències municipals “d) Mantenir les platges i llocs públics de bany en les degudes condicions de neteja, seguretat, higiene i salubritat...”.

Segons els pressupostos generals de l’Estat, disposa d’un pressupost de 144.030.000,00€. L’objectiu d’aquest programa és incrementar la resiliència del litoral espanyol vers els efectes del canvi climàtic, millorant les seves condicions físiques a través de la restauració dels seus ecosistemes i de la dotació de les necessàries infraestructures.

Destaca la reduïda inversió que en el cas de Menorca, l’Administració de l’Estat ha dedicat a les competències que per llei se li atribueixen en matèria de gestió litoral, com s’evidencia en el pressupost anual de la Demarcació de Costes a les Illes Balears durant els darrers anys, en molts casos inferiors a 200.000€ i clarament insuficients per portar a terme una gestió efectiva.

Tenint en compte un darrer estudi publicat per investigadors de la Universitat de les Illes Balears, l’Institut Menorquí d’Estudis, l’Observatori Socioambiental de Menorca i la Societat d’Història Natural de les Illes Balears, la línia de costa de les platges de Menorca han retrocedit una mitjana de 4,8 metres entre els anys 1956 i 2015. Si bé davant d’un escenari de canvi climàtic és complex determinar quina serà l’evolució futura de la línia de costa, un dels resultats clau d’aquest estudi és la determinació de la presència de dunes davanteres en bon estat per promoure l’estabilitat del litoral. D’aquí se’n desprèn la necessitat reiterada de disposar de sistemes dunars en bon estat per garantir la conservació del litoral menorquí.

El conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, Josep Juaneda, destaca que «s’ha de tenir en compte que les concessions i autoritzacions administratives generen uns ingressos importants a l’Estat que aquest ha de revertir de forma justa en la preservació i conservació del litoral de Menorca»

En qualsevol cas, no executar les accions necessàries en gestió, manteniment i recuperació del litoral menorquí, posa en risc tant la integritat de les nombroses persones que hi transiten com a la pròpia conservació dels valors naturals, culturals i econòmics de la zona costanera d’una illa Reserva de la Biosfera.

És per tots aquests motius que el conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, Josep Juaneda, proposa al ple del Consell Insular de Menorca que insti a la Demarcació de Costes de les Illes Balears que destini els recursos suficients per garantir la conservació i manteniment de les zones de costa competència de l’Administració de l’Estat, donant resposta a les necessitats actuals i futures. I que aquesta es faci efectiva a través dels Pressuposts Generals de l’Estat.
 

Notícies relacionades

Els espais culturals ja es poden certificar amb la marca Menorca Reserva de Biosfera

Dona resposta a la petició que el sector cultural de Menorca havia fet arribar al Consell Insular perquè establiments que acullen actes de creació, formació i visibilització d'actes culturals amb criteris de sostenibilitat poguessin ser certificats

Aconseguim l’acord de la majoria del Parlament per modificar la llei de carreteres aquest any

Més per Menorca retira la seva proposició de llei per afavorir la mobilitat sostenible, però els menorquinistes aconsegueixen el compromís de la majoria d’esquerres perquè les seves propostes entrin en vigor durant el 2021