El Consell Insular de Menorca concedirà el Premi Maria Lluïsa Serra - Taula d’Or 2021 a la filòloga menorquina Josefina Salord i Ripoll. La proposta, exposada avui durant la Comissió Informativa de Cultura, es durà a aprovació al Ple d’aquest mes.
La institució insular convoca amb caràcter biennal el Premi Maria Lluïsa Serra, amb el qual es pretén distingir una persona, persones o entitat cultural que s’hagin destacat en la defensa i l’enriquiment del patrimoni històric o en la creació cultural vinculada a l’illa de Menorca.
Diferents entitats, associacions i institucions van proposar dins el termini previst un total de set propostes que han estat estudiades i informades pels tècnics del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports.
El conseller Miquel Àngel Maria afirma que si bé totes les propostes són mereixedores de guardó, considerant la trajectòria i l’aportació al coneixement i difusió de la cultura de Menorca de Josefina Salord i Ripoll, es proposa el lliurament d’aquest distintiu a la fins fa pocs mesos Coordinadora científica de l’Institut Menorquí d’Estudis. La seva candidatura va ser presentada per l’Ajuntament de Ciutadella.
S’ha tingut en compte que fa uns mesos l’IME havia proposat la candidatura de Josefina Salord als Premis Ramon Llull de la CAIB, premi que finalment no es va concedir a cap dels candidats presentats, sinó que el Govern va fer una concessió especial als serveis essencials de les Illes Balears amb motiu de la crisi de la Covid-19. La proposta de l’IME venia avalada per un nombre significatiu d’entitats com el Cercle Artístic de Ciutadella, l’Ateneu de Maó, la Societat Històrico-Arqueològica Martí i bella, la revista s’Ull de Sol, l’Obra Cultural Balear, l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, i l’Associació d’Estudis Camusians a Espanya.
Josefina Salord i Ripoll neix a Ciutadella l’any 1955, és llicenciada en filologia romànica i filologia catalana per la Universitat de Barcelona en 1978 i 1980 respectivament. Catedràtica de Batxillerat de llengua i literatures catalanes en 1980. Va exercir a l’institut Eugeni d’Ors de Badalona fins al curs 1991-92 i en el Joan Ramis i Ramis de Maó fins al curs 2012/13.
Salord és Membre fundadora de l’Institut Menorquí d'Estudis, constituït pel ple del Consell en sessió ordinària de dia 13 de gener de 1986. És a l’IME on ha desenvolupat una intensa activitat essent cap de la Secció de Llengua i Literatura entre 1986 i 2003, presidenta del Consell Científic entre 2003 i 2010 i Coordinadora científica entre 2013 i 2020.
La filòloga ha impartit cursos a la IV i XIX Escola per a ensenyants (Menorca 1981 i 1996), als Cursos d'estiu de la Càtedra Ramon Llull (Mallorca 1983 i 1989), a la Universitat d'Estiu de Prada (1996) i a la Universitat Oberta per a Majors de la UIB (Alaior 2001 i 2006 ) i Ciutadella 2002,2003, 2005 i 2006. Vicepresidenta de l’Ateneu de Maó entre 1995 i 1999 i vocal de la Revista de Menorca en la seva Junta directiva entre 1999 i 2006 i codirectora de la revista des de 1999. Membre de la Secció d’Estudis del Cercle Artístic de Ciutadella des de 1992. Col·laboradora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (resolució del Rectorat del dia 1 de març de 1994). Membre del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears en el que ha estat presidenta de la Comissió acadèmica entre 1999 i 2003, i presidenta de l’Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears en 2003. Patrona de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu des de 2004.
Salord també és membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura catalanes, de la Societat de Llengua i Literatura, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, del PEN CLUB, del Catalan Review, de la Societat Verdaguer (Universitat de Vic), de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Compte amb els següents guardons: Flabiol de Bronze per activitats culturals del Casino 17 de Gener i el setmanari El Iris de Ciutadella (1995); Premi Josep M. Llompart de l'Obra Cultural Balear (1996); i XXIII Premis d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, Barcelona (2005).
Activitat investigadora
Ha centrat la seva investigació i divulgació en la història cultural menorquina a través de nombrosos estudis, articles i edicions sobre els moviments i les grans figures de la Il·lustració, la Renaixença i el Nou-cents.
Ha participat en la coordinació i redacció de diversos volums d’estudis, seminaris i jornades sobre Antoni Febrer i Cardona, Joan Ramis i Ramis, Antoni Roig, el clergue de l’espiritualitat il·lustrada, Josep Maria Quadrado Neto, Vicenç Albertí Vidal, Joana de Vigo i Squella, Miquel Eugeni Caimaris, Josep Miquel Guàrdia Bagur, Francesc Camps i Mercadal, Francesc Hernández Sanz, Josep M. Ruiz Manent, Francesc de Borja Moll Casasnovas, Antoni Moll Camps o Mn. Josep Salord i Farnés, entre molts d’altres noms de gran relleu per a la història cultural menorquina.
També ha contribuït a fer una lectura de l'obra d'Albert Camus des de la perspectiva de la seva ascendència menorquina, participant en jornades amb textos com ara “Albert Camus, l'home i l'obra des de la menorquinitat algeriana” (2005); en el Col·loqui internacional Discurs de llibertat: A. Camus, L'artista i el seu temps amb “Les arrels menorquines d'Albert Camus: entre la dada anecdòtic i la categoria literària” (2011) i en l'obra col·lectiva Albert Camus i les Balears amb “La menorquinitat algeriana en la vida i l'obra d'Albert Camus” (Sintes, 2014), a més de participar en el documental Amour de vivre (2010), dirigit per Luis Ortas, i de coordinar el programa d'actes de la commemoració a Menorca del centenari del naixement d'Albert Camus en 2013.
Ha publicat nombrosos articles científics (almenys una cinquantena) a la Revista de Menorca i a Randa, entre moltes altres, amb una gran diversitat temàtica: bibliografia menorquina, festes, tradicions, menorquins de la Florida, figures representatives de la llengua i literatura de Menorca, església, educació, etc.
Ha prologat i presentat llibres d’edició menorquina de diferents matèries on ha aportat els seus coneixements.
Ha editat “Antoni Roig. Llibre de sermons” (2001) i “Registre de la Societat Maonesa” (1991, amb Antoni Joan Pons), entre d’altres, i el seu llibre de síntesi “La Il·lustració a Menorca” (2010).
Ha col·laborat en el Diccionari del teatre a les Illes Balears (2003 i 2006), el Diccionari d’Historiografia Catalana (2003), el Diccionari de la Literatura catalana (2008) i en el Panorama crític de la literatura catalana (2011).
La personalitat de Josefina Salord es caracteritza per ser una treballadora incansable i pel seu compromís amb les institucions i entitats culturals de l’illa, amb la investigació sobre la literatura i les èpoques de Menorca poc conegudes i amb la transmissió de coneixements i l’ensenyament als joves professors i investigadors. Si bé els seus treballs se centren en la cultura de l’illa, s’ha de destacar que aquests mai no estan desconnectats del seu entorn cultural, i en especial, dels països de parla catalana en els que ha tingut una presència destacada. Així, els seus treballs han donat llum a moments històrics realment significatius en l’àmbit de la geografia lingüística catalana, situant l’illa de Menorca i els seus estudiosos al lloc que els corresponia.
Aquest Premi Maria Lluïsa Serra - Taula d’Or de l’any 2021 reconeix a Josefina Salord i Ripoll “la seva contribució a la investigació i difusió de la literatura i les èpoques de Menorca poc conegudes”.
El partit menorquinista critica que els atacs i cohibicions del portaveu popular Joan Pons Torres als síndics tenen com a objectiu acabar amb aquest òrgan independent de control a les administracions
Esteve Barceló: “Lamentam que Menorca sigui l’illa amb menys vigilància i més fondejos il·legals”