La nova Llei d'Educació del Govern no respon als reptes actuals del sistema educatiu

Demanam de replantejar diverses qüestions i presenta un document amb propostes per millorar el text

30/04/2021

Més per Menorca considera que l’avantprojecte de Llei Educació de les Illes Balears, que entrarà pròximament al Parlament, no es prou ambiciós i que queda enfora d’assolir els objectius propugants en el document d’Illes per un Pacte.

Ja hem traslladat a la conselleria que cal resoldre diverses deficiències que s’han detectat en àmbits com ara l’autonomia dels centres, la carrera professional dels docents, la gratuïtat de l’etapa 0-3 o la garantia del dret de plaça en un centre públic.

«La nova llei posa una mica d’ordre a la normativa vigent però s’allunya molt del que seria una llei integral d’educació realment ambiciosa i transformadora», ha afirmat el diputat Josep Castells.

Per tot plegat, MxMe ha presentat un document extens on detalla les mancances que ha trobat a l’avantprojecte i les alternatives per corregir-les, un text que espera poder negociar amb l’Executiu. Aquest text es fruit de les consultes que MxMe ha fet els darrers mesos amb diversos membres de la comunitat educativa de Menorca.

Una de les deficiències que s’assenyalen és que no s’aposta prou per millorar la carrera professional. En aquest sentit, Més per Menorca proposa introduir més requisits per accedir-hi, en línia del que s’ha anomenat ‘MIR educatiu’.

D’altra banda, creim que cal reforçar el redactat de la Llei per recollir mesures concretes que blindin l’autonomia dels centres. Si bé hi troba encerts –com la possibilitat de trencar la rigidesa horària de les assignatures i dels grups-classe– Més per Menorca veu molts elements d’aquest capítol condicionats a les disposicions reglamentàries del Govern, el que pot fer que quedin buits de contingut. 

També creim que la llei balear hauria de contemplar l’educació no formal. Miquel Àngel Maria, conseller de Més per Menorca al Consell i responsable d’Educació a la institució insular, ha expressat que «resulta decebedor que, a diferència de la recentment aprovada LOMLOE (llei Celáa), que posa en valor la importància de connectar l’educació no formal amb l’educació reglada, el projecte de llei d’educació del Govern no esmenti l’educació no formal ni una sola vegada, l’oblida completament, quan s’ha convertit en un àmbit essencial per afavorir la participació social, la connexió amb el teixit associatiu i la promoció de valors ciutadans». En aquest sentit, Maria observa que caldria incloure mesures per impulsar l’escola activa, que comprèn les sortides escolars, tallers, participació de pares i altres persones a l’ensenyament a les aules, etc. Al respecte denunciam que actualment qualsevol activitat d’aquesta mena suposa una enrevessada burocràcia.

Sobre el dret d’escolarització, l’avantprojecte estableix que tots els alumnes tenen dret “a una plaça escolar en centres sostinguts amb fons públics”. No obstant això, per a Més per Menorca aquest plantejament és del tot insuficient i consideram necessari que la llei reculli la garantia de plaça en un centre públic ja que, actualment, molts d’alumnes de Menorca s’han d’inscriure a centres concertats, en contra de la voluntat de les famílies.

També feim èmfasi en la falta de mecanismes per a l’avaluació de la qualitat educativa, i recordam que caldria aprofundir en l’avaluació externa dels centres, tal com proposava Illes per un Pacte, i adverteix del risc de burocratització de les mesures que recull actualment l’avantprojecte de llei, donat que carreguen de feina els equips directius, responsabilitzant-los de redactar uns informes que després s’han d’enviar a Palma sense saber si la conselleria competent té els recursos suficients per processar tota aquesta informació.

Pel que fa a l’Educació 0-3 anys –un dels cavalls de batalla de Més per Menorca– valoram de forma positiva que la Llei plasmi l’objectiu d’universalitzar aquest cicle, fer-lo gratuït progressivament i garantir una educació equitativa i de qualitat. Ara bé, des de MxMe lamentam que aquesta declaració d’intencions no es tradueixi en compromisos per avançar cap aquest objectiu, especialment pel que fal finançament d’aquesta etapa. Per aquest motiu, defensam de definir que el Govern hagi de sufragar al 33% la xarxa d’escoles públiques de 0-3.

El document recull moltes altres qüestions que Més per Menorca ja ha acordat amb la conselleria de començar a negociar. «Intentarem arribar a acords durant la tramitació parlamentària perquè l’Educació és una de les lluites principals d’aquesta organització», ha assegurat Castells.

Etiquetes

Notícies relacionades

El Parlament aprova la moció de Més per Menorca en defensa dels drets lingüístics

Més per Menorca lamenta el vot en contra del PSIB al fet que els professionals sanitaris hagin d'entendre els pacients en català

Negociam amb el Govern la millora de les pràctiques del professorat que aprova oposicions

Continuen les reunions entre els menorquinistes i l’Executiu per tal d’arribar a acords sobre el nou projecte de llei educativa