El personal de seguretat privada ha de respectar ‘per contracte’ els drets lingüístics

Demanam que el Govern faci feina només amb empreses que exigeixin al personal els coneixements suficients per atendre en català

16/04/2021

Més per Menorca ha presentat una proposta al Parlament perquè les empreses contractistes de serveis de vigilància i seguretat hagin d’acreditar que el seu personal és competent en llengua catalana amb un nivell mínim que els permeti comprendre i atendre els ciutadans en la llengua pròpia de les Illes.

Tot plegat, arran de la denuncia d’un ciutadà menorquí a qui, el passat 11 de gener, un guarda de seguretat li va negar el dret de ser atès en català a l’Hospital Mateu Orfila, cas que se suma a nombroses queixes arreu del territori –com la que va fer pública el periodista Carles Castellnou al seu Twitter en referència a la vulneració dels drets lingüístics per part del personal de seguretat contractat per RENFE a Barcelona.

Quan es debati la iniciativa s’haurà de votar també un punt que demana que, en el projecte de creació de l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears, es prevegi una oferta formativa «adreçada específicament al col·lectiu de treballadors de les empreses que presten serveis de seguretat i vigilància, en matèria d’atenció a la ciutadania, respecte als drets lingüístics dels ciutadans i gestió de la pluralitat lingüística». Precisament, Més per Menorca també proposa en aquesta PNL que el Govern contempli, en el futur projecte de llei de seguretat pública de les Illes Balears o de llei policial específica, que els treballadors de la seguretat privada hagin de rebre entre dos i quatre mesos de formació a la futura Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears, així com exigir-los la superació de l’anàlisi psicotècnica que se’ls exigeix als efectius de policia.

El diputat i portaveu de la nostra formació, Josep Castells, ha recordat que els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears «són vulnerats massa sovint malgrat que la Llei de Normalització Lingüística, aprovada el 1986 per la unanimitat del Parlament, recull l’oficialitat del català i el dret “de poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades” sense que açò pugui implicar cap mena de discriminació».

«Quan vam conèixer el cas del Mateu Orfila, vam presentar una sèrie de preguntes escrites al Govern. De la resposta que ens han donat, se’n desprèn que el plec de condicions del contracte del servei de seguretat de l’hospital no preveu la capacitació lingüística del personal que treballa en l’esmentat servei. I aquest fet, que s’estén a molts contractes públics, vulnera els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes de poder ser atesos en qualsevol de les llengües oficials».

Notícies relacionades

S'aprova la nostra proposta perquè el Govern afavoreixi les petites agències de viatges

Ara mateix, el 'pastís' dels contractes que fa l'Executiu per als viatges dels esportistes o els pacients se l'enduen les grans empreses

Més per Menorca exigeix que el darrer decret llei d’habitatge es tramiti com a projecte de llei

El diputat Josep Castells denuncia que estam entrant en una espiral de legislació 'a cop calent'