Dissenyar el futur

Fanni Riudavets

27/10/2020

S’han obert les escoles. Immergits en una situació força estranya i rodejats de mesures excepcionals el passat setembre arrencà el curs.

Estic convençuda que tots teníem un ai al cor, però per sort, llevat de casos puntuals, de moment l’obertura de les aules no ha suposat cap mena de rebrot significatiu de la COVID-19. Sincerament esper que això es mantingui.

Si més no el preu que s’està pagant és alt, molt alt. Per a les famílies, per als ensenyants però sobretot per als infants.

No parlaré avui del sobreesforç que han de fer, un dia rere l’altre, els docents. Temps en tindrem. Pensem més aviat en allò que està vivint l’alumnat.

Una escola sense educació emocional, una escola sense aprenentatge cooperatiu, una escola sense interacció personal, és una escola que, de cop, ha retrocedit cinquanta anys.

Sé que, ara per ara, és inevitable. Sé que les mesures de seguretat sanitària són imprescindibles, però també sé que això no pot eternitzar-se, no pot allargar-se en el temps, si no volem posar en risc tota una generació.

No sabem –no sap ningú- quant temps pot durar aquesta maleïda pandèmia, llavors caldrà imaginació, caldran més recursos, caldrà un nou enfocament del sistema educatiu que torni a fer possible l’escola activa i inclusiva que sempre hem defensat.

No pretenc tenir solucions miraculoses, no crec que ningú les tingui, però  sense dubtes és obligació de l’administració educativa dissenyar els nous escenaris, obrir nous camins, assajar noves fórmules per possibilitar un veritable ensenyament que no es redueixi a la mecànica transmissió de continguts.

S’ha fet molt esment de l’educació digital, sens dubtes és fonamental, hem de ser capaços d’enfrontar aquest repte, però no basta ni tan sols és el més important.

L’educació sense relacions humanes no és educació. I no tinc solucions però sí puc assenyalar els aspectes que cal preservar, que cal recuperar, que no ens podem permetre perdre: sortides escolars, rotllanes d’intercanvi, jocs cooperatius, tutoria d’iguals, treball en equip…

L’administració educativa ha de donar resposta a les mancances que la pandèmia ha generat, es pot entendre que ara calgui respondre a la urgència però allò que és urgent no pot substituir indefinidament allò que és important. El deure dels responsables educatius és gestionar el present però també dissenyar el futur. I aquest futur exigirà, sense cap mena de dubte, més recursos humans (més professorat, professionals sanitaris als centres, més personal no docent) i alhora una clara determinació en la salvaguarda dels valors fonamentals d’una educació de qualitat.

Podria allargar-me molt més però no és necessari. En conclusió, no hi pot haver educació sense abraçades. És obligació dels responsables educatius fer-les possibles.

Notícies relacionades

Xalubínia: la desídia d’un ajuntament vessut

Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura del Consell Insular