El Sr. Pons Moll es va dirigir per carta al Consell Insular el mes de febrer de 2016, queixant-se que havia formulat aquesta petició a l'Ajuntament de manera reiterada, i que no havia obtingut cap resposta. El conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria, ho va considerar una petició justa i legítima, en sintonia amb la llei de normalització lingüística sobre la toponímia a les Illes Balears, i per açò va intercedir davant l'ajuntament perquè la fes efectiva, amb una carta a l'Ajuntament, en data 19 d'abril de 2016, però tampoc es va rebre cap resposta.
D'acord amb les investigacions del senyor Pons Moll, que des del departament de Cultura es van poder verificar, Els Noguers és la denominació tradicional, testimoniada documentalment des de fa segles, que correspon a la zona en la qual s'ubica el camp de futbol. Atès que el camp de futbol es va inaugurar en un moment (1972) en què la llengua catalana, pròpia de Menorca havia estat bandejada dels usos cultes i oficials, es va denominar en castellà amb una forma totalment aliena a la tradició del poble.
El conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria, afirma que "el fet de mantenir, quaranta-set anys després, l'actual denominació del camp de futbol en castellà consolida una situació de minorització de la llengua pròpia de Menorca que fa anys que s'intenta superar i que els poders públics tenen el deure i el mandat legal de corregir."
Amb tota la normativa lingüística desplegada des de la promulgació de l'Estatut d'autonomia, que recuperava l'oficialitat del català, s'ha teixit un marc legal que restitueixi per a la llengua pròpia la presència i l'ús en tots els àmbits, la qual cosa comporta també recuperar el patrimoni immaterial col·lectiu que hi està associat, com són els noms de lloc, la toponímia i la microtoponímia.
D'acord amb l'article 4 de la Llei 3/1986, de normalització lingüística a les Illes Balears:
Els poders públics han d'adoptar les mesures necessàries per a fer efectius la promoció, el coneixement i l'ús normal de la llengua catalana". L'article 14 de l'LNL es refereix a la toponímia i estableix el següent:
1. Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana.
2. Correspon al Govern de la Comunitat Autònoma, d'acord amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i topònims de la Comunitat Autònoma. Els noms de les vies urbanes han de ser determinats pels ajuntaments corresponents, també amb l'assessorament esmentat, donant preferència a la toponímia popular tradicional i als elements culturals autòctons.
3. Aquestes denominacions són les legals a tots els efectes i la retolació hi ha de concordar. El Govern de la Comunitat Autònoma ha de reglamentar la normalització de la retolació pública, respectant, en tots els casos, les normes internacionals que l'Estat hagi subscrit.
"La toponímia de Menorca és un patrimoni col·lectiu que hem de salvaguardar com a part del patrimoni lingüístic i cultural de la nostra illa, ja que és un vehicle d'informació sobre la nostra llengua, la nostra història i geografia, i constitueix un pilar fonamental de les senyes d'identitat cultural del nostre poble." afegeix el conseller Miquel Àngel Maria.
És per açò que recuperar el microtopònim Els Noguers a través de la denominació del camp de futbol representaria una aposta no només a favor de la normalització lingüística del català, sinó també per la recuperació d'una part de la història del poble des Migjorn que d'una altra manera segurament cauria en l'oblit.
El partit menorquinista critica que els atacs i cohibicions del portaveu popular Joan Pons Torres als síndics tenen com a objectiu acabar amb aquest òrgan independent de control a les administracions
Esteve Barceló: “Lamentam que Menorca sigui l’illa amb menys vigilància i més fondejos il·legals”