Sa Mitja Lluna, una mina prehistòrica de l'edat del bronze a l'Illa d'en Colom

Les excavacions a sa Mitja Lluna representen la culminació d'un treball fet durant els anys anteriors al seu descobriment. L'equip ArqueoUIB (Universitat de les Illes Balears) havia estat cercant evidències d'explotació prehistòrica de minerals de coure tant a Mallorca com a Menorca des de l'any 2007. L'any 2010, es localitzà el jaciment prehistòric.

Més tard, l'any 2012 i l'any 2014, un equip format per membres de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de la Universitat de Sevilla (US), realitzaren dues petites intervencions arqueològiques que permeteren confirmar una cronologia de l'edat del bronze per aquesta mina i recuperar una quantitat significativa de material arqueològic en context. L'estudi d'aquests materials, així com les analítiques físico-químiques dels minerals que es poden trobar allà, han permès generar informació important sobre les estratègies de captació de recursos de les comunitats prehistòriques, no només de Menorca, sinó també de les altres illes de l'arxipèlag.

L'any 2019 s'inicià una nova etapa en les investigacions d'aquest jaciment amb un projecte a llarg termini que permetrà aprofundir en el coneixement tecnològic de la mineria d'aquest moment, així com en el coneixement de les persones que realitzaven aquestes activitats i utilitzaven aquest recurs.

A més a més, aquestes investigacions prenen especial rellevància en el marc de la candidatura de la Menorca Talaiòtica. Com ja es va donar a conèixer, la candidatura ha sofert un canvi de plantejament, per requeriment d’ICOMOS, per tal de donar més valor al paisatge associat als jaciments. En aquest cas, tenim a prop la torreta de Tramuntana, que ja estava a l’anterior candidatura, però ara, amb el nou enfocament, s’ha valorat afegir les més de 500 hectàrees de l’entorn de la torreta de Tramuntana, l’Illa d’en Colom, i la làmina d’aigua que separa l’Illa d’en Colom del Terra.

Treballant a la mina

Sa Mitja Lluna és un jaciment miner que es troba a cel obert, a la vora d'un penya-segat amb forma de semicercle, orografia que dóna nom al seu topònim. Normalment, la zona a on es troben minerals, es va treballant successivament al llarg del temps, cada vegada amb noves tècniques que van esborrant els treballs anteriors. En aquest sentit, sa Mitja Lluna és un jaciment excepcional, ja que no hi ha explotacions posteriors que hagin fet malbé les evidències prehistòriques. Podríem dir que la mina es troba intacta, tal com la deixaren els darrers miners prehistòrics.

L'excavació arqueològica en extensió d'un dels runams ha posat al descobert l'existència d'una trinxera excavada en la roca, seguint probablement un filó de coure que devia córrer de forma més o menys paral·lela al penya-segat, en direcció N-S. Abans de les intervencions arqueològiques, aquesta trinxera no era apreciable, ni es podia intuir la seva presència, ja que estava totalment reblida de runam. Aquest runam s'acaramulla més enllà del nivell natural de la roca, conformant, a més, una petita elevació sobre aquests treballs i invisibilitzant-los.

Així mateix, s'ha de destacar que la zona intervinguda sembla només una petita part d'aquesta trinxera. La profunditat de la mateixa en la zona intervinguda en la campanya de 2019, encara no es pot confirmar, ja que no s'ha esgotat tota l'estratigrafia. Sembla que els treballs de mineria s'endinsen de forma irregular en la zona més Oest del subsol, mentre que la zona Est de la trinxera (la part més propera al penya-segat), el nivell de la roca mare és més alt. No és descarta l'existència de galeries o pous.

Entre el runam de mina trobam roques de quars amb minerals de coure primaris (calcopirita) i secundaris (malaquita, atzurita, etc.). Pel que fa als materials arqueològics, les intervencions han permès documentar restes ceràmiques en el context estratigràfic dels estèrils excavats al costat dels fronts de treball documentats, si bé aquesta ceràmica apareix sempre molt fragmentada, resultant molt complicada la identificació de formes. Per altra banda, les pastes i desgreixants sí que permeten atribuir una cronologia relativa que ens situa en tot moment en l'edat del bronze, sent això coherent amb els resultats de les datacions radiocarbòniques.

La presència de ceràmica no ha pogut relacionar-se per ara amb processos vinculats al tractament del mineral, per la qual cosa probablement hem de relacionar-la amb el consum d'aliments i begudes a peu de mina, ja que també s'han trobat restes de fauna.

Per altra banda, les eines de miner lítiques, són nombroses, tant en superfície com entre el material dels runams. S'han definit diversos tipus d'eines, atenent usos probables determinats a partir de les seves característiques i càlcul aproximat del pes en el seu estat inicial. La majoria d'aquestes eines estan fabricades a partir de còdols seleccionats pel seu pes, la seva forma lleugerament ovalada i la seva textura granulomètrica. Pensam que aquests es portaren d'una de les cales de l'Illa d'en Colom, la coneguda precisament com a Punta des Macs, a uns 750 m de Sa Mitja Lluna, en la qual abunden aquest tipus de pedres.

Hi ha un tipus d'eines que compten, en major o menor mesura, amb osques i modificacions puntuals i poc definides pel seu emmanegament.

Existeixen altres eines més grans, còdols que poden arribar a pesar uns 16 kg. Aquestes eines no mostren modificacions per al seu emmanegament, però sí que presenten marques d'ús o trencaments en les zones proximals i distals, provocades pel seu ús com percussors. Segurament, aquestes grans eines, eren utilitzades amb les dues mans, usant el seu pes per a colpejar i rompre la roca. Algunes d'aquestes, també presenten marques de picotejat en la seva zona ventral degut haver estat utilitzades com a morter o enclusa.

També s'han recuperat petits percussors que podrien haver estat el complement d'aquestes «encluses». Es tracta de petits còdols que tenen marques en un dels extrems d'haver-se utilitzat per picar. La grandària d'aquestes eines és apta per a usar-se directament amb una sola mà i sense emmanegar. Basant-se en aquest tipus, es va suggerir la hipòtesi de l'existència d'una fase triturat i selecció de mineral a peu de mina.

Per ara no s'han trobat assentaments estables ni construccions permanents d'aquesta cronologia a Illa d'en Colom, però no es descarta que els miners fessin campaments estacionals. Una acció d'aquest tipus és molt difícil d'identificar, ja que consistiria bàsicament en zones de descans amb infraestructures senzilles i efímeres, moltes vegades arqueològicament invisibles en superfície.

Què va suposar l'explotació d'aquesta mina menorquina per a les comunitats prehistòriques de les Illes Balears?

L'estudi d'aquesta mina, juntament amb diverses analítiques d'altres minerals de les illes, ens suggereix que el mineral procedent de Menorca podria haver tingut una participació important en l'aprovisionament de matèries primeres per a les altres illes. És important tenir en compte que, pels estudis realitzats fins ara, no sembla que sa Mitja Lluna mina fos una explotació de gran envergadura (si pensam en les mines romanes o les d'època industrial, per exemple), de manera que és molt possible que altres mines estiguessin en funcionament a l'illa de Menorca durant l'edat del bronze.

Gràcies a les investigacions de sa Mitja Lluna, altres estudis realitzats sobre peces arqueològiques de metall, mostren la possible arribada de coure de Menorca a Mallorca, i fins i tot a les Pitiüses. Dins la mateixa illa de Menorca, s'han detectat metalls possiblement realitzats amb coure autòcton, com per exemple a la necròpolis de Cova des Pas o Cova des Càrritx.

Per altra banda, tot i que parlam d'illes, s'ha de dir que Menorca i la resta de l'arxipèlag no són territoris aïllats. Està clar que totes les illes mantenien una intensa connectivitat entre elles, però també estaven connectades amb altres indrets de la Mediterrània. Les analítiques sobre metalls de l'edat del bronze també ens mostren l'arribada de matèries primeres de diferents llocs. Així, per exemple, sabem que arriba metall del sud peninsular, Catalunya, sud de França i Sardenya.