Pere Casaldàliga, el bisbe del poble

[ARTICLE publicat al Diari Menorca el 16 d'agost de 2020]

Vaig conèixer el Pere Casaldàliga a Managua el juliol del 1985, durant el dejú per la pau i la denúncia contra l'agressió dels Estats Units al poble de Nicaragua.

Començaré aquest escrit amb una frase de Bertolt Brecht. 'El regal més gran que pots donar als altres és l'exemple de la teva pròpia vida' i en Pere Casaldàliga ens ho ha donat i amb escreix. Varen ser uns dies molt emotius, record que es va alegrar molt de poder tornar a parlar el català i li va xocar encara més escoltar el català de Menorca, el menorquí... Vam congeniar de seguida, nosaltres Oyes de les brigades de solidaritat inquietes, rebels, inconformistes amb un mossèn, un bisbe, un poeta, una persona tranquil·la, assossegada i al mateix temps ferma, decidida i també inconformista i rebel. Des de llavors he anat seguint la seva trajectòria i la seva intensa tasca social. Bisbe de Sao Felix do Araguaia, Brasil, des del 1971, sempre defensor dels pobles indígenes i la Iluita contra la violència en els camps, denunciant els casos d'explotació de petits camperols indígenes enfrontant-se als grans terratinents.

Va patir nombroses amenaces de mort i fins i tot intents d'assassinat i va haver de fugir de Sao Felix do Araguaia. Reconegut corn un dels impulsors de la Teologia de l'Alliberament, les seves idees renovadores i progressistes li varen donar problemes amb la Curia vaticana. Casaldàliga va publicar nombroses obres de prosa i poesia. Pere Casaldàliga ja feia anys que patia Parkinson i últimament tenia afectada la capacitat de comunicació i la salut se li complicava cada dia més. La setmana passada va empitjorar amb greus problemes respiratoris i dissabte dia 8 ens va deixar a l'edat de noranta-dos anys. La seva mort ha generat nombroses reaccions i mostres de solidaritat i afecte arreu. Gràcies, gràcies, gràcies, mil gràcies, Pere. Ara reposa, gaudeix de la terra vermella i la immensitat de l'Amazònia, nosaltres seguirem, fins sempre.

Acabaré aquest escrit de gratitud, reconeixement i afecte amb una altra frase de Bertolt Brecht ."Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N'hi ha d'altres que Iluiten un any i són millors. N'hi ha que Iluiten molts d'anys i són molt bons... Però, n'hi ha que lluiten tota la vida: aquests són els imprescindibles".