Patrícia Font sobre la Llei de Memòria Democràtica: “L’oblit no deixa de ser una altra mort”

La diputada de Més per Menorca recorda que aquesta nova llei pretén rescabalar les víctimes i posar punt i final a un dels episodis més foscos de la història.

30/05/2017

El Parlament de les Illes Balears ha donat, aquest dimarts, una passa més cap a la consecució d’una eina per fer més justícia: la presa en consideració de la Llei de Memòria Democràtica. Un avenç cabdal per a la dignificació de les víctimes assassinades i desaparegudes durant la guerra civil. Una nova llei que complementa la que es va aprovar fa un any,  la Llei Balear de Fosses.

La diputada de Més per Menorca, patrícia Font, ha explicat a la tribuna del Parlament que aquesta llei, com ho és la Llei de Fosses, és una llei necessària, perquè l’oblit no deixa de ser una altra mort”. Font ha parlat dels espais de la memòria, entesos com a memòria, identitat i recuperació de la dignitat col·lectiva a través del record.

Tot i que a nivell estatal existeix la llei 52/2007, de 26 de desembre, de Memòria Històrica, la manca de desenvolupament i de partida pressupostària fa que aquesta llei no s’apliqui en l’actualitat.  A les Illes Balears, es pretén consolidar una reclamació històrica i justa a favor de les víctimes i les seves famílies. A més, forma part dels Acords pel Canvi.

Aquesta nova llei balear s’ha estructurat en quatre eixos principals: el dret a la veritat, el dret a la memòria democràtica, el dret a la reparació i reconeixement de les víctimes i les garanties de no-repetició.

És per açò que la menorquinista entén, i així ho ha exposat que “la impunitat condueix a la repetició, i mentre a Espanya es va aprovar la llei 52/2007, de 26 de desembre, hem vist com no sha arribat a desplegar com caldria. De fet, lactual govern va decidir que no calia destinar-ne pressupost. La impunitat, torn a dir, condueix a la repetició. El revisionisme històric és una manera indecent deludir responsabilitats”, ha apuntat.

Cal recordar que l’Estat espanyol ha rebut diversos advertiments de les Nacions Unides, com els que ha fet el relator especial Pablo de Greiff, qui insta l’Estat espanyol a deixar sense efectes la llei d’amnistia, que "compleix les funcions d’una llei de punt final en tant que s’ha emprat per arxivar pràcticament la totalitat dels casos que arriben davant els jutges”.

L’opinió d’aquest expert xoca frontalment amb un dels advertiments que hem rebut des del Govern de l’Estat, que qüestiona la Disposició Addicional Primera de la llei, en la qual es demana la nul·litat dels judicis. Parla d’invasions de competències, perquè l’Estat disposa de la llei de memòria històrica que contempla la rehabilitació moral de la memòria de totes les víctimes del règim franquista, sense que es requereixin altres actuacions a nivell jurídic, però el fet que aquesta llei no s’hagi arribat a desplegar fa que a la pràctica res de tot açò s’estigui aplicant.

Per tant, aquesta llei, com la de fosses, pretén rescabalar les víctimes -tants anys silenciades- i posar punt i final a un dels episodis més foscos de la història, perquè la impunitat aplicada fins ara suposa un risc de repetició.

 

 

Notícies relacionades

Eixigim que AENA respecti el Parlament i construeixi una nova torre de control

Consideram que també cal escoltar els sindicats quan afirmen que no hi ha temps material per formar els professionals i complir el termini d’entrada en funcionament de manera segura de la torre de control remot