I la Banca… Què farà?

 [ARTICLE publicat a L'Altra Mirada el maig de 2020]

La tan parlada i comentada crisi sanitària, social i econòmica provocada per la Covid-19 ens està posant al nostre lloc. És a dir, està evidenciant quin és realment el paper de tots i cadascun de nosaltres però alhora està deixant palès el paper de les Administracions públiques, les empreses i les entitats bancàries.

A hores d’ara els Ajuntaments de Menorca estan exigint al govern central de Pedro Sánchez que permeti a les arques municipals utilitzar els romanents que, amb tantes penes – i no glòries – molts d’ells han aconseguit estalviar. A hores d’ara els Ajuntaments de l’illa, l’administració primera i més propera als ciutadans, estan fent mans i mànigues per resoldre els problemes que molts ciutadans ja comencen a patir per a mantenir les seves famílies o per fer front als pagaments que, en major o menor grau, afecten a tots els menorquins i menorquines. Així mateix des del Consell Insular de Menorca també s’estan fent grans esforços i s’estan posant en marxa mesures que permetin alleugerir una crisi que ja estava anunciada i que el coronavirus no ha fet més que accelerar.

Des del Govern Balear dirigit per Francina Armengol s’està demanant més autonomia en la gestió de la crisi per prendre decisions en clau balear. N’hi ha que això, en moltes altres temàtiques, ja fa lustres que ho reivindiquem, però potser ara no importa perquè cal remar en una mateixa direcció. Ja arribarà el moment de revisar i exigir comptes respecte a les decisions i accions empreses en aquests moments de dificultat.

Però, i la banca?… Què farà o què està fent la banca? Els ciutadans i ciutadanes que es quedaran a l’atur reclamen poder cobrar una renda bàsica per a poder subsistir, dret, per cert, recollit a la nostra constitució. Els empresaris reclamen també ajuts per no haver de tancar els seus negocis i no veure’s en l’obligació d’haver d’acomiadar els seus treballadors. Només a les Balears ja s’han rebut més de 18.000 peticions d’acolliment a ERTO que afecta una massa de població d’uns 170.000 illencs i illenques, un desastre tot plegat.

Té intenció la gran banca de retornar els més de 65.000€ milions d’euros que se’ls hi va regalar a costa de l’erari públic? Solidaritat seria retornar allò que va rebre quan es va veure amb l’aigua al coll per no haver fet precisament allò que li pertoca: deixar diners als emprenedors, deixar diners a aquells que s’arrisquen a iniciar un petit negoci, a aquells que tenen el coratge de posar en marxa alguna iniciativa que permeti fer recircular el capital, tot mantenint el que el company Pep Castells anomena el “cercle virtuós” dels diners.

No. Va haver-hi uns anys en què els bancs es van oblidar les seves obligacions més bàsiques i van apostar per altres negocis aparentment més lucratius, com eren les inversions en fons de dubtosa procedència i el mercat immobiliari.

És a l’Estat a qui pertoca afrontar els imponderables i dificultats que aquesta crisi de la Covid-19 està generant, un Estat però, no ho oblidem, cada vegada més magre i carregat de ferides provocades per les polítiques neoliberals dels governs de la dreta. Les primeres espases en matèria econòmica ja preveuen que, tant Itàlia com Espanya van directes de cap a un rescat per part de la Unió Europea. Alguns dels països de pes de dins el conglomerat europeu -Àustria i Holanda – ja han anunciat que no estan disposats a ajudar Espanya, al·leguen que aquesta no ha fet els deures i no ha estalviat en temps de bonança econòmica. No obstant això, quin és el paper llavors de la UE?. Caldrà veure que diu la tota poderosa Alemanya des del seu búnquer de Berlín.

La banca té una excepcional oportunitat per demostrar que no és un ens sense cor ni sense ànima, té el deure moral i cívic de fer allò que caldria en una societat immergida en una situació molt problemàtica: deixar diners a un cost raonable o fins i tot, negatiu.

La crisi del coronavirus l’hem d’afrontar com un acte fundacional, hem d’aprendre dels errors comesos, la història ens jutjarà per les decisions que prenguem en un moment tan cabdal com és aquest. N’hi ha que ho tenen fàcil, esperem que als altres no només ens toqui patir el resultat de les seves decisions. Ens hi juguem el futur.