Les noves famílies, els serveis públics i els desequilibris generacionals

Cris Mercadal Salord

23/05/2017
Treballadora Social Treballadora Social

Des del punt de vista jurídic, l’ordenament espanyol no estableix una definició del concepte de família. No obstant això, des de la mateixa Constitució, com des del dret de família, s’ha anat regulant la realitat familiar permanentment. És en l’article 39 que, de manera concreta, la Constitució espanyola fa referència a la família i la considera un element social essencial de la societat que té dret a la protecció social, jurídica i econòmica adequada per assolir el seu ple desenvolupament.

Pel que fa a la regulació de la família, la mateixa Constitució reconeix les diferents formes de vincle de parella i no el matrimoni com a únic vincle exclusiu, els reconeix el dret a la protecció, i garanteix el respecte a la igualtat i la dignitat de tots els membres.

La família és una organització social en constant evolució i canvi. Aquest fet s’ha intensificat en els darrers anys a causa de determinades circumstàncies, com ara una esperança de vida més alta i el conseqüent envelliment de la població, la progressiva incorporació de la dona al món laboral, l'aparició de noves formes de família així com el gran nombre de persones que han immigrat i que han constituït nuclis familiars nous.

Juntament amb aquests aspectes, la crisi econòmica i social dels darrers anys ha provocat, novament, ajusts de les famílies, moltes de les quals s’han vist amb la necessitat, d’una banda, de reagrupar-se amb una part de la família extensa, especialment els avis/àvies, i, de l’altra, els avis i àvies mateixos han hagut d’assumir més protagonisme i compromisos envers la cura de determinats membres de la família (per exemple, en situació de dependència) i, especialment, dels néts.

A partir d’aquestes tendències, continuen convivint diversos tipus de famílies, que poden presentar grans diferències entre si, tant en l’estructura com en les funcions, i es poden establir diferents dimensions d’agrupacions familiars: Parelles amb fills/filles; Llars unipersonals; Parelles sense fills/filles; Llars monoparentals; Llars extenses i múltiples; Llars de diferents generacions; Llars sense nucli. Més enllà de la tipologia, els elements que caracteritzen les llars de Menorca són, una estructura envellida, noves formes de convivència i població nouvinguda.

El paper dels serveis públics

Històricament la protecció de la família ha passat per diferents fases: des d’un primer moment, en què la família va haver de subsistir i autoregular-se de manera autònoma davant les situacions que se li presentaven, a una fase en què els serveis públics han anat agafant més protagonisme, i la família es convertí, en alguns casos, en un subjecte passiu receptor. Actualment, ateses les circumstàncies socioeconòmiques que limiten moltes de les actuacions envers la protecció de la família, s’està produint un nou canvi de paradigma: les necessitats de les famílies s’han de solucionar no solament amb ajuts públics sinó que també la família mateixa ha d’adoptar un paper més actiu. En definitiva, la tendència dels serveis públics és l'acompanyament a la família per tal que aquesta aconsegueixi el seu propi apoderament.

En general, podem establir que les actuacions dels serveis públics quant a les polítiques de família responen a diversos objectius, com ara contrarestar el descens de la natalitat, atendre la infància, protegir els membres més vulnerables, aconseguir la igualtat i la coresponsabilitat entre homes i dones o incrementar la qualitat de vida.

Els instruments més emprats són les prestacions econòmiques, els serveis i les ajudes tècniques, sense oblidar que fer política de família és també treballar des de l’àmbit de l’educació, de la salut, de l’habitatge... Per això, les demandes de prestacions i de serveis són cada dia més nombroses i estan a l'ordre del dia dels serveis públics: les escoles infantils, l’atenció a la dependència i a les persones amb discapacitat, les prestacions econòmiques, la regulació de noves situacions familiars, etc.

Per tot això, és fonamental que els grans eixos de les polítiques socials i de família girin entorn de la coresponsabilitat, la natalitat, la parentalitat, l'emancipació dels joves i les noves realitats familiars ordenant-ne la seva planificació de manera responsable.

Conseqüències del desequilibri generacional

Sobre els desequilibris de les noves generacions, els aspectes clau a desenvolupar i a debatre són: 1) el fet que l'Estat destini molts recursos tècnics i econòmics a les persones majors i pocs als joves; 2) la possible forma, poc selectiva, que dedica dels recursos destinats a la població major i 3) el fet que deixi al llindar del desemparament i la protecció l'abandonament escolar, la formació dels joves, l'accés al mercat de treball amb condicions, entre altres.

Notícies relacionades

Decret de destrucció massiva

Esteve Barceló, conseller de Més per Menorca

Govern del PP: un Govern al servei dels rics

Josep Castells, portaveu de Més per Menorca al Parlament

European Free Alliance

Cartellera

  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra

Audiovisuals

Facebook

Twitter

El més llegit