El transport aeri a Menorca

L'eficiència de les infraestructures de comunicació territorial, fonamentals pel comerç i els intercanvis de béns i serveis, és una condició bàsica pel desenvolupament de les comunitats. És així que la creació i manteniment de lligams físics entre territoris, es tracti de carreteres, ferrocarrils, autopistes, ports, aeroports, etc., ha esdevingut una de les principals responsabilitats dels governants. En breus paraules, es considera una qüestió d'Estat.

Al començament del segle XXI, els països membres de la Unió Europea van acordar La liberalització de l'espai aeri comunitari, un pacte que també incloïa el tancament de les empreses públiques del sector, tot deixant la responsabilitat del transport de passatgers exclusivament a les mans de la iniciativa privada. En aquestes circumstàncies, els governs dels països afectats han fet ús dels mecanismes establerts per la nova legislació europea amb l'objectiu de protegir els lligams dels seus territoris insulars. La declaració d'Obligació de Servei Públic (OSP) en determinades rutes ha permès el manteniment de vols i el control de tarifes en territoris isolats o en procés de desenvolupament. La possibilitat de l'existència d'una població captiva per manca d'interès comercial i sense mobilitat alternativa, justifica la protecció dels poders públics. Per aquests motius, la Unió Europea empara més de dues-centes cinquanta rutes, avui dia.

En el cas d'Espanya, un dels països comunitaris amb menor nombre de rutes d'OSP, l'Estat ha optat per delegar en les empreses privades la responsabilitat de les comunicacions dels arxipèlags canari i balear amb la resta del país. A Menorca, l'illa menys densament poblada del conjunt de les Balears, l'oblit de la política té efectes sagnants, car la plena llibertat empresarial altera, a conveniència, l’estabilitat del servei.

Les estadístiques oficials indiquen que el tràfic aeri amb l'aeroport català d’ El Prat supera la meitat del volum total de passatgers en vol domèstic. Les mateixes fonts indiquen que es tracta d'una ruta amb bona ocupació dins d'una demanda estable, no tan subjecta a l'estacionalitat d'altres destins, com Madrid. Però l'escàs interès dels operadors per la petita quota menorquina de mercat dona com a conseqüència la caiguda de les freqüències en període no estival, la continuada variació horària i la pujada incontrolada dels preus en moments de màxima demanda. Una situació abusiva contemplada a distància pel govern central i on, a major gravetat, cal afegir la passivitat dels organismes públics que haurien de vetllar en evitació de la sorprenent coincidència dels preus a l'alça aplicats per les companyies.

Però si la connexió amb Barcelona és conflictiva, com podem qualificar la qualitat de la ruta amb València, la tercera ciutat en població del país, lligada a les Illes Balears per tantes raons històriques, econòmiques i culturals? No és possible protegir les comunicacions de Menorca i/o Eivissa amb el País Valencià?

Un altre assumpte és el referit a la bonificació del 50% del preu del bitllet del passatger resident a càrrec dels Pressupostos Generals de l'Estat. La combinació preu lliure/elevada subvenció ha esdevingut un autèntic regal per les companyies d'aviació. Una mesura que, a judici dels experts, és la gènesi de la inflació dels preus que penalitza la població no resident i l'accés al territori insular.

Un breu repàs a les connexions protegides a les Balears fa palès la perversitat de la situació. El servei entre les nostres illes i també la ruta que uneix Menorca amb Madrid, són realitzats sota condicions de preus excessivament enlairats. La principal contribució econòmica estatal pel suport d'aquestes línies prové del descompte del bitllet del passatger resident. No obstant això, les dades confirmen que no es tracta d'usuaris similars atès que el servei entre illes és emprat fonamentalment per l'habitant balear, mentre que el principal destinatari de la ruta amb Madrid és població forana. En qualsevol cas, les elevades tarifes no es corresponen amb l'objectiu social pretès i castiguen de nou la comunicació entre territoris, estroncant la voluntat governamental d'afavorir l'intercanvi.

En conclusió, la preocupant situació del transport de passatgers a Menorca, que continuadament indiquen enquestes i estadístiques, requereix la pressa de mesures conduents a un canvi radical del sistema vigent. L'experiència dels anys passats demana una nova visió, altres perspectives, un nou model basat en la protecció de les rutes analitzades i l'aplicació d'altres sistemes de suport econòmic més efectius. El recurs a la tarifa plana i universal, avui vigent a les comunicacions aèries de l'illa de Sardenya, és tota una experiència a considerar.