L'aigua no espera

Quan de les fonts ja no en raja ni un fil d'aigua, sempre hi ha qui s'encomana a la verge. Però la gestió de l'aigua no pot dependre ni dels miracles ni de les pluges de darrera hora. Necessita planificació, continuïtat i capacitat d'anticipació.

Tot just el passat mes de març, anticipant-nos a una temporada que ja es preveia complicada, Més per Menorca va presentar al ple del Consell Insular una proposta amb dotze mesures per avançar cap a una gestió més eficient i coordinada del cicle integral de l'aigua. Totes van ser rebutjades pel Partit Popular.

Avui, davant una situació cada vegada més preocupant, veim com moltes de les qüestions que aleshores es van descartar tornen a aparèixer en el debat públic. No és una qüestió de qui tenia raó, sinó d'una manera d'entendre la política: governar és anticipar-se, no limitar-se a reaccionar (o a fer-ho veure) quan els problemes ja són evidents.

L'aigua és probablement un dels recursos més estratègics que té Menorca. Els nostres aqüífers alimenten el consum domèstic, el sector agrari, l'activitat econòmica, dominada actualment pel sector turístic, però també els ecosistemes que justifiquen la declaració de Reserva de Biosfera. I, tanmateix, continuam gestionant aquest recurs amb una visió excessivament fragmentada.

L'aigua no entén de fronteres municipals. Els aqüífers són compartits, en especial el gran i malmès aqüífer de Migjorn. Les fuites d'una xarxa afecten el conjunt del sistema. La contaminació no s'atura davant un límit administratiu. Per això la resposta també ha de ser compartida.

La modificació dels estatuts del Consorci de Residus, Energia i Aigua de Menorca, aprovada inicialment el mandat anterior, va obrir la porta a una oportunitat històrica. Per primera vegada existeix una eina institucional que integra el Consell Insular i els vuit ajuntaments per avançar cap a una gestió insular del cicle integral de l'aigua. Però disposar de l'instrument no basta si després manca la voluntat política de fer-lo funcionar.

La proposta que vam defensar anava precisament en aquesta direcció: dotar el Consorci dels recursos humans necessaris per poder impulsar la gestió compartida d'aquells serveis que té sentit prestar conjuntament, reforçar els controls sobre les concessions d'aigua i els abocaments, promoure les comunitats d'usuaris dels aqüífers, harmonitzar les ordenances municipals d'estalvi (d’acord al model que ja va quedar reparat fa tres anys), reutilitzar més aigua regenerada i recuperar elements tan propis de la nostra cultura com els aljubs i les cisternes.

Cap d'aquestes mesures era una ocurrència. Moltes ja estan previstes en la normativa vigent, altres responen a recomanacions tècniques àmpliament compartides i algunes, senzillament, donen continuïtat a projectes que havien començat en mandats anteriors i que inexplicablement havien quedat en l’oblit de l’actual equip de govern.

Mentrestant, la realitat continua avançant. Hem vist com el SEPRONA clausura pous il·legals d’hotels rurals. Les comunitats de regants veuen limitada la reutilització de l'aigua per l'elevada salinitat. El descens continuat de les reserves hídriques va batent rècords. Alguns municipis queden sense aigua en ple estiu. Les administracions anuncien noves comissions i grups de treball. Tot això evidencia que el problema existeix i que requereix actuacions coordinades.

Per això sorprèn que es rebutgessin mesures que anaven en la mateixa direcció que avui es considera necessària. El problema no és tant haver votat en contra d'una proposta concreta fa tres mesos. El problema és haver perdut tres anys sense desplegar plenament unes eines que ja existien o que estaven a punt de ser una realitat.

La política útil no consisteix a esperar que les dificultats obliguin a actuar. Consisteix a preparar les institucions abans que arribin les emergències. Amb l'aigua, el temps perdut es recupera amb molta dificultat. Els aqüífers no es regeneren d'un dia per l'altre, basta veure la tendència dels darrers deu anys que amb el canvi climàtic no fa més que accentuar-se.

Menorca ha demostrat en altres àmbits que és capaç de pensar i actuar com una sola illa. Va ser possible anys enrere en la protecció del territori, en la gestió dels residus o en la defensa de la Reserva de Biosfera. Ara és el moment de fer el mateix amb l'aigua.

Perquè, quan les fonts s’eixuguen, ja és massa tard per començar a planificar.