També hem de protegir les excursions escolars

Fa uns dies, al ple del Consell Insular, es va aprovar una proposta per reforçar el transport públic amb motiu de l’eclipsi solar que es podrà veure aquest estiu a Menorca. Tractava d’habilitar autobusos especials, reforçar línies i facilitar l’accés a espais com el Toro o Cavalleria per evitar col·lapses. Evidentment, em sembla encertat que l’administració pública s’organitzi davant un esdeveniment com aquest.

Però és inevitable fer-me una pregunta: si quan hi ha un gran esdeveniment turístic o mediàtic sí que apareixen autobusos, reforços i capacitat d’organització, per què no passa el mateix amb les necessitats quotidianes de la gent que viu aquí?

Fa només uns mesos, Més per Menorca vam dur al ple una proposta sobre una problemàtica que fa temps que denuncia la comunitat educativa de l’illa: les enormes dificultats que tenen escoles i instituts per organitzar sortides educatives perquè, senzillament, no troben transport o no el poden pagar. No és un tema menor.

Segurament molts de nosaltres recordam aquelles excursions escolars: la visita a un jaciment, una obra de teatre, un lloc, un museu, unes colònies… El trajecte amb autobús amb els companys formava part de l’aprenentatge, de la convivència i de créixer. Les sortides educatives no són un extra ni un caprici. Són escola. Açò no ho diu cap partit polític: ho defensa la mateixa comunitat educativa.

La FAPMA Menorca va fer una enquesta a les AFAs dels centres de l’illa i el resultat és claríssim. Avui, moltes escoles tenen problemes reals per fer activitats fora del centre. El principal obstacle és el cost del transport. Un autobús pot costar entre 5 i 15 euros per alumne. Pot semblar assumible si es mira de manera aïllada, però quan una família té més d’un fill o quan una escola vol fer diverses sortides durant el curs, el cost es dispara. I qui acaba assumint-ho? Sobretot les famílies i les AFAs.

Però encara hi ha una altra realitat més preocupant: a partir del maig i juny, moltes empreses de transport prioritzen els serveis turístics. Açò provoca que centres educatius hagin de canviar dates, avançar activitats o directament cancel·lar sortides perquè no hi ha autobusos disponibles. Dit d’una altra manera: l’activitat educativa acaba subordinada a la temporada turística.

També hi ha problemes de seguretat i inclusió. Encara hi ha autobusos amb cinturons inadequats, falta d’alçadors i, especialment greu, manca de transport adaptat per a alumnat amb mobilitat reduïda. Açò genera situacions injustes i incompatibles amb una escola inclusiva.

Davant aquesta situació, la resposta institucional continua essent insuficient. Quan vam dur la proposta al ple, la resposta del govern insular va ser tornar a citar el programa Salut Jove. Però la realitat és que la mateixa comunitat educativa fa temps que diu que aquest programa no resol el problema. Actualment, hi ha menys activitats disponibles, menys places i molts centres només hi poden accedir una vegada a l’any o ni açò. Mentrestant, el problema continua exactament allà mateix.

Per açò sorprèn encara més veure que quan hi ha grans esdeveniments o interessos turístics pel mig, les administracions sí que són capaces de mobilitzar recursos ràpidament. L’any passat mateix, el Govern de Marga Prohens va habilitar autobusos gratuïts perquè joves de Mallorca poguessin venir a Sant Joan de Ciutadella. Una decisió molt polèmica i criticada fins i tot des de Menorca. Tornarà a passar el mateix enguany?

Si es poden posar autobusos extraordinaris per venir de festa, per què no som capaços de garantir autobusos perquè les escoles de Menorca puguin fer activitats educatives amb normalitat? Aquesta realitat ens obliga a reflexionar sobre quin model d’illa volem.

No només xerram de transport. També de prioritats; de si els serveis públics s’organitzen pensant primer en la vida quotidiana de la gent que viu aquí o si sempre acaben condicionats per la temporada turística i els grans esdeveniments. I d’igualtat d’oportunitats. Perquè quan una escola renuncia a una sortida perquè no hi ha autobús, perquè és massa car o perquè no hi ha transport adaptat, qui hi perd són els infants i joves de Menorca.

El que proposàvem des de Més per Menorca era molt senzill: ajudes específiques al transport escolar per a activitats educatives, tarifes protegides, més seguretat, transport adaptat i mecanismes perquè les escoles tenguin prioritat real en la planificació dels autobusos durant el final de curs. No és cap revolució. És, simplement, intentar garantir que les escoles de Menorca puguin continuar fent escola també fora de les aules.