L’aigua, un repte insular

Hi ha debats que no poden esperar. No hi ha dubte que la gestió de l’aigua és un d’ells. A Menorca, rallam d’un recurs de disponibilitat limitada, essencial per a la vida, per al territori i per a totes les activitats econòmiques. Però sobretot parlam d’un repte estructural que exigeix decisions valentes i un full de ruta clar.

No és casualitat que el 22 de març, declarat Dia Mundial de l’Aigua per l’Assemblea General de les Nacions Unides, ens interpel·li cada any sobre la necessitat de gestionar i protegir millor aquest recurs. En el cas de Menorca, aquesta reflexió no pot quedar en una declaració simbòlica: ha de traduir-se en acció política concreta.

La realitat és clara. Tot i haver viscut un hivern plujós, els aqüífers no es recuperen com seria desitjable. Persistim amb problemes de quantitat i, sobretot, de qualitat, amb símptomes clars de contaminació que dificulten l’accés a l’aigua en condicions adequades. És la prova més evident que el model actual té mancances.

Durant anys, la gestió de l’aigua s’ha fet des d’una òptica fragmentada, eminentment municipal. Cada ajuntament ha respost com ha pogut, amb recursos sovint limitats i amb problemàtiques compartides que no entenen de fronteres administratives.

A aquesta realitat s’hi afegeix una dificultat estructural: sovint les decisions de planificació a escala autonòmica no han tingut prou en compte la realitat insular de Menorca, amb les seves especificitats hidrològiques i territorials.

Perquè els aqüífers són comuns, i el que passa a un municipi afecta inevitablement els altres, però també requereix respostes adaptades a una escala d’illa que massa vegades ha quedat diluïda en plantejaments més generals.

Per això, a Menorca avançar cap a una visió insular no és una opció, és una necessitat.

Fa tres anys es constituïa la mesa de treball sectorial per al traspàs de competències en matèria de recursos hídrics entre el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca. Una de les línies prioritàries era clara: adaptar el Consorci per incorporar-hi el cicle integral de l’aigua. Aquella feina, iniciada en el mandat anterior, ha de continuar.

Avui, amb la modificació dels estatuts ja aprovada definitivament, Menorca disposa per primera vegada d’un ens que integra el Consell i els vuit ajuntaments amb capacitat per coordinar la gestió de l’aigua. El Consorci de Residus, Energia i Aigua no és un punt d’arribada. És un punt de partida.

La clau, ara, és posar-lo en marxa de manera efectiva, passar de la teoria a la pràctica, de les paraules als fets.

Això passa, en primer lloc, per assumir que la gestió del cicle integral de l’aigua s’ha d’abordar des d’una perspectiva insular, sumant esforços i coordinant polítiques per garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social dels recursos hídrics. Però també passa per una qüestió molt concreta: dotar el Consorci dels recursos humans necessaris per fer realitat allò que preveuen els seus estatuts.

A partir d’aquí, s’obre un ventall d’oportunitats que fins ara eren difícils d’abordar. Quantes de les tasques que avui fan els ajuntaments de manera individual es podrien gestionar de forma compartida? Parlam de lectures de comptadors, de facturació, de control analític, de contractació energètica o de manteniments especialitzats. Compartir serveis no és perdre autonomia; és guanyar eficiència.

Ara bé, res d’això serà possible sense la implicació activa dels ajuntaments. La formalització dels convenis necessaris és imprescindible per avançar amb garanties. I en aquest camí, la coordinació normativa és un bon punt de partida. Disposar d’ordenances d’estalvi d’aigua equiparables a tots els municipis és una eina clau per garantir equitat: protegir el consum responsable i penalitzar els abusos.

De fet, ja es disposa d’un model treballat i compartit en l’àmbit insular des de fa tres anys, pendent de ser desplegat de manera coordinada, fet que evidencia que el repte no és tant de diagnosi com de voluntat per fer el pas conjuntament.

La millora de la gestió també implica reforçar el control i la inspecció. En l’àmbit agrari, cal avançar cap a un ús més eficient i sostenible de l’aigua, assegurant el compliment de concessions i la implantació de sistemes de control efectius. En paral·lel, és imprescindible intensificar la vigilància dels abocaments a la xarxa de clavegueram i abordar problemes com les filtracions d’aigua marina, que dificulten el bon funcionament de les depuradores i limiten la reutilització.

I és aquí on apareix una de les grans oportunitats: aprofitar millor cada gota d’aigua. La regeneració de les aigües residuals permet obrir nous usos —urbans, agraris o ambientals— i fins i tot plantejar la recàrrega d’aqüífers allà on sigui viable. El mateix passa amb l’aigua de pluja. Recuperar aljubs i cisternes, tant a escala pública com domèstica, no és només una qüestió de tradició; és una aposta de futur en un context de canvi climàtic.

Tot plegat requereix també una nova manera d’entendre la governança. Les comunitats d’usuaris dels aqüífers poden jugar un paper clau per avançar cap a una gestió més participativa i corresponsable. I, al mateix temps, cal establir espais estables de seguiment tècnic i polític que permetin retre comptes i avaluar resultats amb transparència.

En definitiva, el que tenim damunt la taula és una oportunitat. Però també una responsabilitat. Disposar d’un Consorci amb capacitat per actuar en el cicle integral de l’aigua no resol els problemes per si sol. És una eina. I com tota eina, depèn de la voluntat política utilitzar-la o deixar-la en un calaix.

Menorca no es pot permetre quedar aturada. Perquè gestionar millor l’aigua no és només una qüestió tècnica. És una decisió de futur. I és, sobretot, una manera de protegir el benestar de les persones que viuen a l’illa.