Limitació de vehicles: prou anuncis, és hora d’actuar

Fa tres anys que el Partit Popular al Consell Insular repeteix el mateix missatge: “el pròxim estiu hi haurà limitació de vehicles”. Ho hem sentit el 2023, el 2024, el 2025… i fins fa només un mes el president va assegurar públicament que aquest seria, per fi, l’estiu de la regulació. Ara el conseller de mobilitat diu que no. I, mentrestant, el portaveu del PP afirma als mitjans que sí que hi haurà limitacions i que ni tan sols fa falta un reglament, que basta parlar amb les navilieres. Com quedam?

El 1993, Menorca va ser declarada Reserva de Biosfera, i des de 2023 disposa de la Llei Menorca Reserva de Biosfera, que obliga a gestionar l’illa amb criteris de sostenibilitat, equilibri i qualitat de vida per a la gent que hi viu tot l’any. No és un eslògan. És una responsabilitat política que compta amb el suport legal necessari.

Cada estiu vivim la mateixa situació: carreteres col·lapsades, accessos a platges saturats, cues interminables, problemes de seguretat viària i dificultats reals per a la mobilitat quotidiana de la població resident. No és una percepció exagerada: és una experiència compartida per milers de menorquins i menorquines.

A més, hi ha dades. L’enquesta de l’IBES indicava que el 82% de la ciutadania està d’acord amb limitar l’entrada de vehicles. Amb una mostra així i un percentatge tan alt, el missatge és claríssim: la societat menorquina vol aquesta mesura.

No xerram de cap invent estrany. Formentera aplica des de 2019 un sistema anual de limitació. Eivissa ja el té en marxa. Mallorca està en procés. Menorca és, paradoxalment, l’única illa que encara no ha aplicat cap limitació efectiva, tot i ser l’única declarada Reserva de Biosfera.

La Llei Menorca Reserva de Biosfera preveu dues vies molt clares. Una és l’elaboració d’un reglament, que és l’opció estructural i definitiva. L’altra, la disposició transitòria tercera, que permet aplicar limitacions mitjançant acord de Ple de forma immediata mentre es tramita el reglament. Aquesta via ja existia el 2023. I el 2024. I el 2025. I el 2026. Però no s’ha utilitzat ni una sola vegada. Per tant, no és un problema legal. És una decisió política.

No és un brindis al sol. L’equip de govern del PP pot aprovar de manera immediata un sistema de regulació aplicable ja a la temporada turística 2026, abans que comenci la temporada alta. Però no ho està fent. En tres anys, tampoc no ha preparat cap campanya informativa clara dirigida a operadors turístics, navilieres, empreses de lloguer i visitants. A dia d’avui, és del tot necessari establir ja un límit màxim de vehicles d’acord amb els estudis tècnics existents i amb la capacitat real del territori. No ens podem permetre ni un sol estiu més batent rècords de saturació.

No es tracta de fer la guerra a ningú ni de posar traves al turisme. Es tracta de gestionar millor. De donar seguretat jurídica. De planificar amb temps. De protegir la qualitat de vida de la gent que viu aquí. De garantir una experiència turística millor, perquè un territori saturat no és atractiu ni sostenible. I de protegir aquesta indústria que també es veu malmesa quan els turistes se'n van amb una experiència de col·lapse que no s'esperaven.

La limitació de vehicles no és una qüestió ideològica. És una eina de gestió. És coherent amb el model de Menorca que hem defensat durant dècades. És coherent amb el que diu la llei. I és coherent amb el que demana la majoria social.

El que no és coherent és prometre una cosa any rere any i no fer-la realitat. El que no és responsable és generar expectatives públiques que després s’esvaeixen. El que no és acceptable és que, mentre es discuteix si fa falta reglament o no, tornem a entrar en una temporada alta amb els mateixos problemes de sempre.

Menorca necessita menys titulars i més decisions. Menys excuses i més calendari. Menys improvisació i més planificació. El que no pot fer el PP és continuar jugant a l’ambigüitat mentre la saturació es consolida com a normalitat.

La Reserva de Biosfera no és un distintiu per fer polit. És un compromís. I els compromisos, quan arriben les decisions difícils, s’han de complir.

És hora de passar de les paraules als fets.