Mitges veritats

Llegia fa uns dies un títol que deia que en política no tot val… o no hauria de valer. No hi puc estar més d’acord. I de la mateixa manera afegiria que en periodisme no tot val… o no hauria de valer.

Darrerament, algunes persones ens tenen acostumats a les mitges veritats, expliquen només una part de la realitat i n’ometen una altra de manera que sense tot el context aconsegueixen capgirar el sentit original de tot plegat.

Sentim dia sí, dia també afirmacions de dirigents populars que expliquen alegrement que els polèmics hotels rurals i agroturismes que estan en boca de tothom han estat autoritzats per governs d’esquerra. On és la trampa? S’obliden, curiosament, que si es van haver d’autoritzar va ser a causa de la Norma Territorial Transitòria aprovada per la dreta, abans que un govern d’esquerres pogués posar límits amb la revisió del Pla Territorial Insular.

Les mateixes afirmacions es repeteixen per escampar als vuit vents que la proliferació de piscines en rústic són conseqüència de governs d’esquerres, quan és l’esquerra que les ha limitat en nombre, volum i superfície. S’obliden de dir qui ha legalitzat, d’una forma ben sospitosa i que ja veurem com acaba als tribunals, el miracle de la transformació d’aljubs en piscines per evitar una sanció milionària a aquests exemplars establiments que patrocinen estands municipals en fires turístiques.

Intenten confondre a la gent recorrent a un titular antic on des de l’esquerra es valorava positivament el fet de recuperar una zona degradada, amb relació a un dels agroturismes. Casualment, s’obliden que aquesta valoració estava condicionada, tal com diu el cos de la notícia, a l’estricte compliment de la normativa i al respecte cap als valors naturals de l’entorn i a què es garantís l’activitat agrària. Memòria selectiva?

I malgrat aquesta valoració, mai no es va donar preferència per davant d’altres a les autoritzacions que requeria, com sembla que sí que han fet alguns dirigents populars tot i tenir informes jurídics en contra.

Cansa sentir-los a dir que amb la revisió del Pla Territorial Insular de Menorca el 2023 no es va posar un límit al nombre de places turístiques. Hem arribat a escoltar que podria ser causa de nul·litat de la revisió, algunes veus fins i tot han arribat a insinuar que era una norma il·legal. Òbviament, no es van atrevir a fonamentar aquestes afirmacions (tan alegres com falses, per descomptat) als tribunals, perquè saben perfectament que la normativa que va entrar en vigor l’any 2022 donava 4 anys per fer-ho. Ho saben perfectament, com també són ben conscients que no és necessària una revisió del Pla Territorial per fer-ho. És clar que per fer-ho s’ha de tenir un estudi de capacitat de càrrega que compleixi amb els requisits mínims, cosa que en dos anys de mandat encara no han aconseguit.

No només la veritat queda a mig camí, també l’acció de govern. Anuncien límits als vehicles i al turisme, però en realitat queden a mitges, que vol dir que no en posen cap de real. I ja no parlem ni tan sols de mitges veritats en com s’han tramitat el projecte de la carretera a l’altura de Rafal Rubí o com s’ha intentat modificar el model territorial menorquí per la porta de darrere, perquè de veritats n’han dit ben poques.

N’hi ha que diuen que la realitat no et faci malbé un bon titular. Jo pens que els titulars haurien de ser fidels a la realitat, i no a les mitges veritats.