Un Govern lliurat a VOX

Tots sabem que les darreres eleccions van deixar un Parlament sense majories absolutes. En aquest context, la força més votada, el PP, va decidir fer un pacte d’investidura amb VOX per tal que la seva candidata Marga Prohens presidís el Govern autonòmic. A partir d’aquí, el primer any i mig de legislatura ha consistit en unes anades i vingudes tant de PP com de VOX, que tant prest han passat a ser aliats lleials com traïdors irreconciliables. Aquesta situació esperpèntica va arribar al zenit el novembre de 2024 quan VOX es va negar a repetir una votació en la qual el PP, per error, li havia votat a favor tota una sèrie d’esmenes que recollien les seves obsessions: la desprotecció del territori, la persecució de la llengua catalana i alguna dosi d’urbanisme a la carta per acontentar a la seva clientela d’especuladors.

La situació creada va ser tan rocambolesca que vam haver de ser els partits d’esquerres els qui sortíssim al rescat del Govern per aprovar-li un decret llei que anul·lava totes aquelles esmenes adoptades per error.  En paral·lel a aquest episodi, els pressupostos de 2025, que estaven en tramitació, van haver de ser retirats.

Tot aquest sainet va fer pensar que el PP recapacitaria i pensaria en la possibilitat de diversificar els seus suports, intentant pactar amb altres forces alguns temes per no haver de dependre única i exclusivament de VOX. De fet, el 2025 va començar amb alguns gestos, per exemple, quan el Govern va cercar el suport de Més per Mallorca i Més per Menorca per tirar endavant un decret llei que establia certes limitacions a les anomenades “macrogranges” d’aviram i que comptava amb l’oposició frontal de VOX.

Per altra banda, durant els primers mesos de 2025 han estat moltes les declaracions, tant davant la premsa, com en seu parlamentària, dels portaveus de Més per Menorca i de Més per Mallorca en el sentit d’allargar la mà al Govern per arribar a acords amb un simple programa de mínims: evitar que VOX pugui imposar la seva agenda política. Tant en públic com en privat hem fet arribar el missatge que estàvem disposats a assumir coses que no ens entusiasmaven, només a canvi que el Govern no es veiés forçat a cedir davant de VOX.

Llavors ens podem demanar ¿Com és que el Govern rebutja el suport d’unes forces alternatives que li permetrien evitar el xantatge de VOX? Crec que només hi ha una resposta: el PP està competint en aquests moments pel mateix electorat que VOX i necessita aparèixer amb un programa tant d’extrema dreta com el del seu competidor: desprotecció total del territori, eliminació de l’habitatge de protecció oficial, foment de la dependència del turisme i persecució de la llengua catalana. Si aquest és el seu objectiu estratègic, és clar que no es pot permetre arribar a acords amb partits sobiranistes, per molt que aquests li hagin allargat la mà. Malauradament, estem a l’època de la polarització. Els temps en què els grans partits procuraven ocupar una posició central no sabem si tornaran, però, de moment, han passat.

El resultat d’aquesta política radicalitzada és desastrós: de moment, el PP ja ha acceptat totes aquelles obsessions de VOX que en el seu moment van ser aprovades per error. L’acord per aprovar els pressupostos de 2025 que s’estan tramitant aquests dies, inclou tota una nova bateria de mesures del programa ultradretà de VOX, dictades pels grups de pressió empresarials que han trobat un advocat immillorable pels seus interessos. Es veu que les línies vermelles que la Sra. Prohens proclamava solemnement fa uns mesos que no es podien traspassar, eren simples línies discontínues.

En resum, el PP s’ha perdut en el seu propi laberint i en aquests moments és totalment presoner de VOX. Cada cosa que necessiti aprovar al Parlament suposarà un nou peatge i, per tant, una nova reculada. Marga Prohens és l’única responsable que s’hagi arribat a aquesta situació.