Europa i l’habitatge a les illes

Amb les eleccions europees del 9 de juny decidirem el rumb que ha de prendre Europa per als propers anys. La Unió Europea decideix cada vegada sobre més qüestions que afecten la nostra vida, i una de les coses que ha de decidir amb urgència és com farà front al principal problema social a moltes zones d’Europa, sobretot de les illes: l’habitatge.

Què farà Europa per garantir que els residents de les illes puguem exercir el nostre primer dret bàsic, que és viure-hi? Com aturarà la invasió de lloguer turístic —legal i il·legal— que impedeix que la gent jove de moltes regions d’Europa, i especialment de les illes, pugui emancipar-se i fer el seu projecte de vida?

Siguem clars: fins ara la Unió Europea ha fet ben poca cosa per assegurar aquest dret tan bàsic. Per a Més per Menorca i per a la coalició Ara Més / Ara Repúbliques amb qui ens presentam a les eleccions europees, és imprescindible que Europa actuï sense més retard per avalar la restricció de la venda i el lloguer d’habitatges als no residents.

És açò possible? Depèn de la voluntat política. Els dos principals partits europeus —Partit Popular i Partit Socialista— hi posen pegues. Argumenten que els Tractats de la UE prohibeixen les restriccions als moviments de capitals relacionats amb l’adquisició de béns immobles. L’Europa del capital enfront de l’Europa de les persones? És cert que la Comissió Europea apel·la a aquestes dificultats quan se li demana. Però també diu que per raons d’ordre públic o de seguretat pública, o per raons imperioses d’interès general, és possible fer excepcions, sempre que es justifiquin adequadament. 

I no és d’interès general que els residents de les illes europees hi pugem tenir lloc on viure? No és un gran problema de seguretat pública que les illes que pateixen la massificació turística siguin les zones d’Europa on resulta més difícil trobar un habitatge digne i assequible? Evidentment que sí: és un tema d’interès general que reclama solucions urgents i eficaces.

Alguns territoris de la Unió Europea han començat a aprovar normes que, en base a aquest interès general, justifiquen la restricció del lloguer i la compra d’habitatges per part de no residents. Els Països Baixos han facultat els ajuntaments de les illes de Frísia perquè puguin aplicar aquestes restriccions. A les Illes Balears també es podria fer, però el Govern i els consells insulars, governats per la dreta, diuen que és massa difícil i no fan res. O sí que fan, però de manera molt perillosa: pretenen atacar el problema de l’habitatge amb la desprotecció el territori i l’urbanisme a la carta, amb l’extensió del lloguer turístic al sòl rústic, i amb l’amnistia de xalets il·legals. Un disbarat.

En tot cas, les normes que a altres països han posat en marxa es veuen obligades a justificar-se com una excepció, com un parèntesi en el lliure mercat de l’habitatge. I Per açò fa falta anar més enllà: Europa ha d’aprovar una normativa de caràcter general que permeti que els estats membres puguin regular amb més intensitat la protecció de l’habitatge per als residents, i açò passa per reformar els tractats fonamentals de la Unió Europea.

“Canviar els tractats és molt complicat”, diuen els dirigents populars i socialistes europeus. És curiós, quan són els mateixos que en aquesta campanya proposen reformar els tractats per temes com la seguretat i la defensa, la política de fronteres, o les relacions econòmiques fora d’Europa. És el que dèiem: voluntat política, decidir què és important, i actuar en conseqüència.

A Ara Més / Ara Repúbliques ho tenim clar. El nostre compromís i la nostra prioritat és defensar el reconeixement europeu de la insularitat i impulsar les reformes que facin falta perquè la vida dels residents a les illes europees no sigui un luxe, sinó un dret, i per a que tota una generació de joves tengui un futur al nostre territori.