Camins públics, ponts públics

Sembla ser que en la darrera reunió de la Comissió de camins de Menorca el Consell va manifestar que no té previst restaurar el pont de Binimoti, al Camí d’en Kane, terme de Ferreries. En el cas de confirmar-se aquesta decisió, em resulta molt decebedor.

Aquest pont històric, construït en el segle XVIII durant la segona dominació britànica de Menorca, es va esfondrar l’any 2018, afeblit per la falta crònica de manteniment. L’oposició per part de l’antiga propietat de Binimoti contra l’ús públic del camí i contra l’Ajuntament i el Consell, que volien intervenir per salvar el pont, va impedir una actuació quan el pont encara aguantava. I una decisió judicial desafortunada i incomprensible va rematar la feina: mentre no es resolgués la titularitat del camí, el Consell no podia entrar a inspeccionar el pont i apuntalar-lo per evitar el seu esfondrament. Tal i com havien avisat moltes vegades els Amics del Camí d’en Kane, una torrentada va acabar enfonant el pont, l’estiu de 2018. Tres-cents anys d’història van rodolar pel torrent.

Immediatament, l’Ajuntament de Ferreries i del Consell Insular de Menorca es van posar d’acord per finançar la restauració de l’altre pont del tram ferrerienc del Camí d’en Kane, el pont de Sa Bova, construït a la mateixa època i pel mateix mestre d’obres que el de Binimoti, justament per evitar que corregués la mateixa mala sort de l’altre pont. I també van acordar que en el moment que la Justícia dictaminàs la titularitat pública del tram de Binimoti del Camí d’en Kane, com, a la fi, s’ha ratificat enguany, les dues institucions col·laborarien per restaurar el pont caigut.

No puc entendre de cap manera que el nou govern del Consell no compleixi el compromís que la institució tenia amb la restauració d’aquest pont. Em sembla una actitud de deixadesa injustificable. I tampoc puc entendre que l’Ajuntament de Ferreries no exigeixi amb fermesa aquesta col·laboració al Consell.

El poble de Ferreries, i en especial els Amics del Camí d’en Kane, han lluitat molt per aconseguir la titularitat pública del camí, cosa que encara no s’ha aconseguit en tot el traçat, i per la salvació dels dos ponts històrics d’aquest camí. No és de rebut que ara l’Ajuntament i el Consell se’n desentenguin. Les dues institucions encara hi són a temps: els pressuposts de 2024 encara estan en elaboració, i no seria tan difícil reservar una partida a l’Ajuntment i al Consell que servís, almenys, per redactar el projecte de restauració o reconstrucció del pont.