Consum i responsabilitat

És evident que les administracions públiques han d’incentivar el consum responsable. Vivim en una societat basada en una paradoxa: els recursos naturals són finits i, alhora, rebem constantment missatges que ens inciten a consumir com si fossin inextingibles. Si més no, la creixent consciència sobre els efectes del canvi climàtic i la salvaguarda del medi ambient és motiu d’esperança.

Fa unes setmanes un mitjà de comunicació es feia ressò del taller, que des del Consell de Menorca s’ofereix als centres educatius, adreçat a conscienciar respecte a l’impacte que la indústria tèxtil té sobre el medi ambient. És només un exemple de les múltiples iniciatives que, des de les institucions es fan en aquesta línia.

Per altra part, l’actual crisi energètica, i les conseqüències econòmiques que se’n poden derivar, pot ser una oportunitat per a la reflexió. No cal ni dir que la guerra d’Ucraïna, provocada per les ànsies de poder d’un dèspota, és un fet dramàtic que està provocant molt dolor (víctimes, migracions, destrosses...) i és absolutament condemnable. Tanmateix, ens força també a qüestionar-nos l’actual sistema socioeconòmic.

No vull entrar, de cap manera, a opinar com resoldre els grans reptes globals. Però, sens dubte, a l’àmbit de la nostra illa, sí hem de donar respostes. El taller, que esmentava abans, és una senzilla passa en la bona direcció.

Des del Departament de Medi Ambient del Consell Insular hem fet una aposta valenta per a les energies renovables que ja està donant els seus fruits. Una altra passa en aquest camí.

Això no obstant, la meva intenció a l’hora d’escriure aquest article no és lloar la feina que s’està fent des de les administracions, sinó més aviat aportar la meva visió personal a la reflexió que abans esmentava. Les festes de Nadal s’apropen i, malauradament, en molts aspectes s’han convertit en sinònim de malbaratament. No em pertoca a mi opinar si això s’adiu amb el missatge evangèlic, però si puc citar el mateix Papa Francesc que la nit de Nadal del 2018 va denunciar que “una insaciable cobdícia travessa la història humana, fins a les paradoxes d'avui, quan uns quants celebren banquets esplèndidament i molts no tenen pa per viure".

I això ho deia quan encara no havia passat la pandèmia, ni la guerra d’Ucraïna, ni la crisi energètica...

Hem de ser conscients, tots els ciutadans i ciutadanes, que la preservació del medi ambient, el fre de les emissions que provoquen el canvi climàtic, és una qüestió de supervivència per a la humanitat, però que també té implicacions de justícia social. El consum responsable és una opció individual -i col·lectiva- que ens ha de permetre que les generacions futures tinguin un planeta per viure, però també una societat més justa. L’afany egoista de grans beneficis econòmics no tan sols està destruint el nostre món sinó que també està incrementant la desigualtat.

A principis del segle passat va aparèixer la frase, ja famosa, “pensa globalment, actua localment”, que té, ara més que mai absoluta vigència. En aquests moments d’incertesa econòmica i d’emergència climàtica les nostres accions personals, per molt que aparentment siguin inútils, tenen una gran importància. Poden ser, han de ser, una forma de rebel·lia contra les consignes dels grans poders econòmics que ens porten al desastre. El consum responsable és una eina per a la sostenibilitat i la justícia.

Ara ve Nadal i, sí, menjarem torró... però procurem que tothom en pugui menjar i no en mengem més del necessari, no ens deixem manejar per les grans campanyes propagandístiques. Un historiador anglès del segle XVII va deixar escrit: “No sabrem mai el valor de l'aigua fins que el pou estigui sec".  No ens podem permetre esperar que el pou s’assequi.