Sempre a favor de l’esport base (…i ho tornarem a fer)

Dimecres passat es va produir al Senat un debat tan interessant pel contingut, com decebedor pel resultat, ja que la proposta que va defensar el senador autonòmic Vicenç Vidal, innovadora i positiva per a l’esport base sense ànim de lucre, va ser rebutjada pels vots contraris i les abstencions dels grups majoritaris al Senat.

Tot va començar l’any 2015, quan set clubs esportius de Menorca (cinc de Ciutadella i dos d’Alaior) van demanar al Parlament de les Illes Balears que promogués un canvi legislatiu perquè el suport econòmic que els clubs donen als voluntaris —bàsicament entrenadors i tècnics— no computi dins el règim general de la Seguretat Social, sinó que tengui una fiscalitat diferent.

La proposta partia d’una evidència: en l’esport base sense ànim de lucre, els entrenadors i tècnics són persones que es guanyen la vida amb una altra activitat, i que dediquen al seu club una part del seu temps lliure. El suport econòmic que reben és testimonial, no és un salari, ni mig, només una ajuda de caràcter marginal per compensar la seva dedicació. Si aquesta compensació es considera, com passa ara, un ingrés salarial, els treballadors han de tributar-la com a tal, que vol dir una càrrega per a la seva declaració d’IRPF. I per als clubs esportius, els imposts i cotitzacions per aquests sous són una despesa molt important que, tractant-se d’entitats petites i sense ànim de lucre, afeixuga la seva solvència econòmica.

Al Parlament de les Illes Balears aquesta iniciativa es va votar amb l’ampli suport de tots els partits que diuen estar a favor de l’esport base i del voluntariat esportiu, i al Congrés de Diputats va ser aprovada quasi per unanimitat, amb només dues abstencions. Per açò no s’entén que, quan la proposta arriba al Senat, els mateixos partits que s’hi havien manifestat a favor ara s’hagin abstingut o hi hagin votat en contra.

I encara s’entenen manco algunes de les expressions que vam poder escoltar l’altre dia al Senat. Es va arribar a qualificar la iniciativa d’explotació laboral i de retrocés en els drets dels treballadors! Açò quan, precisament, la proposta neix del perjudici que senten els entrenadors no professionals de l’esport base, que tenen uns ingressos tan irrellevants per aquesta activitat que, quan se’ls aplica la normativa laboral general, hi surten perdent. Els comentaris d’algun senador només revelen un profund desconeixement de la realitat de l’esport base i de com funcionen les petites entitats sense ànim de lucre. Els qui qüestionen aquesta iniciativa farien més bo de qüestionar els privilegis i beneficis del gran negoci que fan altres amb l’esport professional. Per què es fiquen amb la baula més feble de l’esport?

La proposta del senador Vicenç Vidal s’hauria pogut discutir, matisar, modificar per millorar-la. Però al Senat es va rebutjar la seva presa en consideració: és a dir, es va decidir que no es vol ni tramitar, com qui diu “no interessa”. Un menyspreu al Parlament de les Illes Balears, i una bufetada a les entitats esportives menorquines que han promogut aquesta iniciativa.

I tanmateix, aquest no és el final de la història. Els qui creim que aquesta solució és bona per a l’esport base ho continuarem defensant, i quan es donin les circumstàncies ho tornarem a proposar, perquè el l’esport base, que és un dels àmbits associatius i participatius que més gent aplega a tota l’illa, necessita tot el suport per tirar endavant i poder continuar fent la bona feina que fa. Ara ens ho han tombat. Però hi tornarem.