Massificació: cal actuar

Potser mai com ara totes les menorquines i menorquins compartim un mateix sentiment. La valoració del que ha succeït aquest passat estiu és unànime. Així no podem seguir. La pressió humana que ha patit la nostra illa els passats mesos de juliol i agost és insostenible. Es pot disfressar sota elaborats eufemismes o fer elucubracions, més o menys retorçudes, sobre les causes, però la realitat sempre s’imposa i la realitat és que aquest estiu s’han sobrepassat tots els límits.

Amb tota la intenció he esperat que arribés la tardor per escriure aquest article, perquè pretenc fer una reflexió assossegada, serena, lluny de la immediatesa, que pugui ser compartida per tota la societat menorquina.

Fa ja un bon grapat d’anys que des de Més per Menorca estem advertint que el creixement desmesurat dels darrers anys ens portaria a un carreró sense sortida. Tant fa que llavors se’ns acusés demagògicament de turismofòbia, l’únic que preteníem, i pretenem, és posar un poc de seny en aquesta cursa descontrolada en què s’ha convertit l’activitat turística. I, sens dubte, qui primer hauria d’estar-hi interessat és, precisament, el sector turístic.

Hem defensat sempre un turisme de qualitat, entès  com el turisme que visita la nostra illa cercant quelcom més que sol i platja, que s’interessa per la nostra cultura, que és respectuós amb el nostre entorn natural, amb les nostres tradicions i el nostre patrimoni...

Però aquests visitants que demanden calma, que venen a Menorca a la recerca de relax i tranquil·litat no s’avenen amb les platges saturades, amb els fondejos sense mesura, amb l’allau de gent als carrers, a les cues per accedir a molts llocs, al tràfic excessiu per camins i carreteres...

És qüestió de temps. Més prest que tard aquest turisme desistirà de tornar a Menorca si no som capaços de revertir la dinàmica dels darrers estius. Si no ho fem, es malmenarà el principal atractiu que té, ara per ara, la nostra illa. I amb això hi perdrem tots.

Si no actuam amb rapidesa, fermesa i convicció, l’atractiu de Menorca com a destí turístic s’anirà degradant, i allò que pot semblar un èxit es convertirà en un malson.

No és, llavors, hora de retrets ni de partidismes. És ben conegut que Més per Menorca ha aportat diferents propostes per a solucionar el problema: limitació d’entrada de vehicles, congelació sine die de noves places turístiques, detecció i sanció efectiva de l’oferta il·legal, fre i redirecció de la promoció turística, transport públic per accedir a indrets emblemàtics, control d’afluència a festes populars...i així podria seguir, però no pretenc que aquestes siguin les úniques accions possibles.

Si partim del convenciment que efectivament hi ha un problema, tenim aleshores almenys un diagnòstic compartit. Ara el que caldria és que totes les forces polítiques, agents socials i societat civil en general, arribéssim a un acord respecte a la teràpia.

Aquest és el gran repte. És necessària la diversificació econòmica per no dependre del monocultiu turístic i, alhora, cal redissenyar la nostra oferta turística per mantenir-la atractiva.  En això ens hi hauríem de trobar tots, ens hi  jugam massa. Les nostres decisions d’avui ens condicionaran el demà.

No tinc cap mena de dubte que una Menorca que recuperi el pes del sector industrial,  reforci la seva agricultura, ramaderia i pesca, mentre s’aconsegueix una oferta turística mesurada, racional i sostenible, és un objectiu que totes les menorquines i menorquins anhelam. Però per assolir-lo és necessari, en primer lloc, enfrontar el greu problema de la massificació.

Cal que actuem sense més dilacions. En aquest sentit va la meva crida. Esperem que, per una vegada, els guanys immediats, l’estretor de mires i les consignes partidistes no ens ofeguin el futur.