Quin camí fan els nostres residus?

Menorca està d’enhorabona. S’han inaugurat les noves instal·lacions de tractament de l’Àrea de Gestió de Residus de Milà, concretament la planta de tractament mecànic-biològic, ara ja completa després de mesos d'obres i proves de funcionament, una vegada afegides a la planta de selecció les naus destinades al tractament de la matèria orgànica.

Aquesta planta s'afegeix al conjunt existent, format per tres abocadors, dos dels quals ja clausurats (Milà I que es va explotar dels anys 80 fins 1996 i Milà II que va prendre el relleu de 1996 fins a 2013) i un tercer en explotació, l’ampliació de Milà II que té una vida útil estimada pel conjunt de les diverses cel·les fins el 2044.

També es disposa d'un forn incinerador per a l’eliminació controlada de determinats residus i d'una planta de tractament de lixiviats, per evitar que els líquids que es generen per la descomposició dels residus continguts als abocadors puguin contaminar els aqüífers.

La llista de persones i empreses que han participat en aquestes millores és tan llarga que no acabaríem, però no vull deixar d’agrair la feina feta pel personal del concessionari, la UTE Es Milà formada per PreZero i Adalmo, i les diverses empreses subcontractades, moltes d’elles menorquines, així com tampoc el personal tècnic de la direcció d’obra, de la Direcció General de Residus, de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears i per descomptat, del Consorci de Residus i Energia de Menorca.

Però més enllà d’aquests agraïments i de termes tècnics, en què consisteixen aquestes instal·lacions? De forma esquemàtica, aquesta planta permet rebre les cinc fraccions de residus que es poden recollir de forma separada dels nostres domicilis: vidre, paper - cartró, envasos lleugers, matèria orgànica i resta (residus mesclats).

I què se’n fa de cada una d’aquestes fraccions? El vidre, un dels residus que millors percentatges de recollida separada en origen presenta, des dels contenidors verds és recollit i emmagatzemat temporalment per al seu transport a la planta de reciclatge de Bunyola, a Mallorca.

Un altre dels residus que també presenta bones xifres de recuperació és el paper - cartró, que en aquest cas, després de ser recollit als contenidors blaus passa per un procés de premsat i embalat, abans de ser carregat en plataformes per al seu enviament a la planta de reciclatge corresponent, en aquest cas a Saragossa.

Pel que fa als envasos lleugers, es tracta d’una fracció multimaterial que obliga a seguir un procés més complex: el contingut de tot el que es recull al contenidor groc s'introdueix a la planta de selecció mecànica. Mitjançant diversos processos automatitzats, es van separant per tipologies: materials fèrrics, d’alumini, brics i els diversos tipus de plàstic. D’aquesta manera, cada material seleccionat i separat, es premsa i embala posteriorment, per al seu trasllat a la península en diverses plantes de reciclatge segons el material en qüestió.

La matèria orgànica és un dels residus que més pes representa en el conjunt de residus generats a les llars; d’una banda, existeix una línia de tractament específica per a la que arriba separada en origen, que amb la implantació dels nous serveis de recollida anirà guanyant importància i permetrà generar compost de gran qualitat. Al mateix temps, la fracció orgànica que s’aconsegueix separar de la fracció resta mitjançant la planta de tractament, s’està transformant en bioestabilitzat, un compost de menor qualitat, però apte per als recobriments del propi abocador i per a enjardinaments.

Finalment, la fracció resta, a dia d’avui majoritària, però que en el futur ha d’esdevenir la minoritària, passa també per aquest procés de selecció mecànic, i s’aconsegueixen recuperar aproximadament les tres quartes parts del seu contingut per a la seva valorització, principalment matèria orgànica per a compostar i materials plàstics i metàl·lics per a reciclar.

En resum, és l'hora d’enterrar aquelles llegendes urbanes que donen a entendre que després de separar els residus a les nostres cases i/o a les instal·lacions de Milà, al final tot acaba mesclat i soterrat allà mateix. Res més enfora de la realitat, de cada vegada la quantitat de residus que entraran a l’abocador serà menor.

Les portes de l’aula ambiental i del conjunt d’instal·lacions estaran obertes per comprovar-ho per un mateix. En realitat, aquestes instal·lacions haurien de ser una visita obligada per a tota la ciutadania, només així prendrem consciència de la ingent quantitat de residus que es generen i de la importància de la seva gestió, que convé no oblidar que comença a casa nostra i segueix un llarg procés fins a tancar el cercle.